Als vespres, a casa d'en Dídac Romagós sonava la ràdio. Ell es va acostumar a adormir-se amb El cafè de la República o amb les narracions del Barça de Joaquim Maria Puyal, que arribava des de l'habitació dels seus pares. Si la mare tancava la porta, ell s'aixecava, de puntetes, per tornar-la a obrir i deixar passar aquell so fins al seu llit. Amb el temps, va aconseguir un transistor propi, i també la certesa que es volia dedicar a allò.
I ho va acabar fent a pocs metres d’aquella habitació. Avui, Romagós dirigeix Ràdio Vilablareix, que defineix com «la ràdio cultural dels Països Catalans». Una emissora municipal amb aspiracions de grandesa, que emet música exclusivament en català i acull entrevistes a figures de la cultura —músics, cineastes, cuiners, polítics— de tot el territori de parla catalana. Tossut de mena, aconsegueix que la majoria dels entrevistats passin físicament per l’estudi d’aquest petit poble gironí.
L’any passat, Ràdio Vilablareix va rebre el Premi Enderrock. Romagós, orgullós del projecte que ha fet créixer, recorda els seus inicis. Quan tot just era adolescent, a Vilablareix es va posar en marxa un projecte radiofònic. Amb només catorze anys, ell es va presentar a la primera reunió i va demanar participar-hi. Així es va asseure per primera vegada davant d’un micròfon. Després d’un primer dia de bloqueig, va superar la por i va començar a estimar la ràdio des de l’altra banda.
A mesura que creixia, també ho feia el seu paper a la ràdio: entrevistes telefòniques, converses amb personatges locals i fins i tot amb figures com el president Jordi Pujol, que va anunciar encartellant tot el poble.
A divuit anys ja tenia clar que aquell seria el seu camí. I que el faria sense marxar del poble. Reticent al ritme i la magnitud de la capital, va decidir no anar a Barcelona malgrat l’interès pel periodisme. Va optar per estudiar Publicitat a Girona i continuar col·laborant amb la ràdio, que fins aleshores es deia Ràdioactivitat.
Poc després, l’alcalde el va cridar al despatx: volien transformar l’antiga emissora privada en una ràdio municipal i li proposava dirigir-la. Romagós va acceptar el repte amb una idea clara: seria una emissora diferent. Música només en català i continguts pensats amb una mirada dels Països Catalans. Així va néixer l’actual Ràdio Vilablareix.
Primer va arribar la música; després, les entrevistes —presencials i reposades—. Al principi costava convèncer els convidats de venir al poble, però amb perseverança, el suport d’algunes figures culturals i una piulada a Twitter que es va viralitzar, l’hemeroteca de l’emissora es va anar omplint.
El 2023, el projecte va rebre el Premi Enderrock de la crítica a millor iniciativa de difusió musical. Romagós ho va viure com la confirmació que una ràdio local pot fer servei públic de país: “Mentre el CAC obliga a tenir un 25% de contingut en català, nosaltres en fem un 100%”, diu amb orgull i amb un punt de crítica envers els grans mitjans.
Quan se li pregunta pel futur, ho té clar: no té gens de ganes de marxar. “La llibertat i la tranquil·litat que tinc aquí no les tindré enlloc més”, assegura. Fidel al poble que l’ha vist créixer, vol continuar fent ràdio des del seu estudi: de Vilablareix fins a Fraga, Maó, Salses i Guardamar.