—Heu denunciat que s'està pagant el quilo de raïm a 50 cèntims d'euro. És molt baix aquest preu?
—El problema és que, els últims anys, per la sequera, al preu que pagaven el raïm s'hi afegien les ajudes per la sequera o el que pagava l'assegurança per aquesta circumstància, però enguany el pagès està rebent només els diners que es paga per quilo de raïm i hi ha cases comercials que ho estan pagant a 53 cèntims d'euro. I cal tindre en compte que enguany la producció també està afectada per la sequera anterior, perquè el mes clau per als borrons és el juliol de l'any anterior.
—Estem parlant sempre de raïm per a cava?
—Sí, per a cava i Penedès. L'altre dia, a la protesta davant l'Associació d'Elaboradors de Cava (AECAVA) van vindre també pagesos de Requena-Utiel, perquè han vist que si ells venen més barat, a nosaltres ens ho fan vendre més barat i, si nosaltres ho venem més barat, a ells els ho compren més barat, i ens acaba perjudicant a tots. Al final, tots som pagesos. Al final, tindre competència entre nosaltres és absurd avui dia. Estem tots lligats.
—Les varietats del cava són principalment macabeu, parellada i xarel·lo. Ara esteu veremant macabeu?
—Sí. Després començarem amb els xarel·los i parellada. Són les varietats que generalment sempre tenen el mateix preu.
—Com es negocien aquests preus?
—No es negocien. Les cases comercials trauen el seu preu i s'ha acabat la història.
—Quina mesura de pressió teniu els pagesos?
—No collir. El problema és que el raïm es fa malbé. Però amb aquest ritme cada any hi ha un pagès menys i l'altre, dos menys, i l'altre, cinc menys.
—Els productors poden anar a buscar el raïm a un altre lloc?
—No, teòricament, no, però Freixenet ja ha fet trenta milions d'ampolles dintre del cava, que les ha fet amb mètode Charmat, que és mètode Prosecco, i ho han pogut fer amb raïm de fora.
—Per què?
—Perquè no ho han fet amb mètode cava, que implica fermentació en botella, sinó amb el mètode Charmat, que implica fermentació en tina.
—I ja no estan obligats per la DO Cava, és clar. Vosaltres reclameu que us el paguen a 60 cèntims?
—A 63 cèntims estaria més bé. Nosaltres calculem que un pagès s'ha de treure una mitjana d'entre 5.500 € i 6.000 € bruts per hectàrea. El problema és que amb aquests preus no arribem a això. Hi ha gent que, si fa 4.000 o 5.000 kg per hectàrea, com està passant enguany en alguns indrets del Penedès, a 0,53 € no arribes ni a 3.000 €. Així no hi haurà cap jove que s'animi a dedicar-s'hi en un futur. Si els que estem, estem a punt de plegar! Jo tinc 40 anys i fa 20 que m'hi dedico. La situació actual és extrema en comparació als anys passats. Quan s'acabi la collita i es vegin els números reals, si surten aquestes xifres, alguna cosa haurem de fer.
—Si en molts llocs paguen aquest preu?
—Si en molts llocs paguen aquest preu i les mitjanes de producció són baixes, alguna cosa haurem de fer...
—Què vol dir fer alguna cosa?
—No ho sé... Plegar? Fa uns quants anys que la situació comença a ser insostenible.