El dilluns 8 de setembre, escoles i instituts del País Valencià reobriran les seues portes per rebre l'alumnat. Aquest 2025-2026 és el primer curs d'aplicació de la llei de llibertat educativa, impulsada pel Partit Popular i Vox. El primer curs en què, per tant, es fa efectiu el resultat de la consulta plantejada a finals de febrer passat. Segons la Conselleria d'Educació, una oportunitat perquè cada família triara «amb llibertat» la llengua amb què ha d'aprendre el seu fill o filla. Una promesa electoral del Partit Popular que ara es materialitza.
No tot són flors i violes, però. L'aplicació dels resultats de la consulta ha derivat en bona cosa de problemes en els centres educatius, especialment en aquells on, hi ha diverses línies per nivell, i s'acabarà configurant una aula en valencià i l'altra en castellà. «El principal problema de la llei és que no naix del consens. Ens crea un problema on no el teníem, perquè la qüestió lingüística estava majoritàriament superat. Arran de la consulta estem revivint un problema que ja estava desaparegut», lamenta Isabel Moreno, que és presidenta de l'Associació de Directors i Directores d'Educació Primària.
I. Moreno, presidenta dels directors de Primària: «La consulta ha creat un problema on no existia. La qüestió lingüística estava superada»
En principi, la llei establia que mitjançant el seu vot a la consulta, cada alumne manifestava quina era la seua llengua base de preferència. Uns dies després de la consulta, de fet, en el tauló d'anuncis de cada centre educatiu es van publicar els llistats anonimitzats dels vots. A partir d'aquestes dades s'han configurat els grups, per bé que rarament hi ha un encaix perfecte. Per entendre'ns: no és viable una aula de 18 alumnes en castellà i 32 en valencià, o viceversa, ja que la ràtio màxima per aula és de 25 alumnes.
«Aquesta va ser la primera sorpresa: les famílies, com que la llei es diu de llibertat educativa, pensaven que triaven la llengua base i que aquesta era inamovible. Però aquesta no és una llei de llibertat educativa, sinó de majories educatives», explica Moreno.
El reglament de la llei establia un criteri de prelació, per això, en la consulta no només es votava la llengua, sinó que s'aportava informació diversa —per exemple, germans al centre, discapacitat...—, per determinar en cas d'haver-hi més vots a favor d'una llengua o una altra, qui es quedava fora i qui es quedava dins.
A això calia afegir, a més, les famílies que no van votar. L'abstenció, de fet, va ser altíssima, d'un 41%. En el seu cas, el reglament de la llei establia que havia de ser el centre qui determinara on col·locar-los. Com si foren el farcit per completar els grups. L'afirmació del conseller José Antonio Rovira, segons la qual, el 99,7% de les famílies havien obtingut satisfacció a la seua petició en la consulta sona falsa a orelles de les persones que estan al capdavant dels centres de primària.
«La sensació és que l'administració ens ha deixat a soles i hem hagut de donar nosaltres la cara per ells», explica Liliana Vizcarro que és directora del CEIP Jaime Sanz de Peníscola, el centre de Primària més gran d'aquest municipi del Baix Maestrat, amb 570 alumnes. Ella, com tants altres directors i directores de Primària ha hagut de fer orfebreria per configurar les aules abans de l'inici de curs.
«En el nostre cas, tenim gent que va votar castellà i que, ara, en veure com es configuren les classes s'ha penedit i et demanen de canviar, cosa que l'administració no et permet fer. També tenim moltes famílies que no van votar, per múltiples raons. A aquestes famílies els vaig passar un formulari perquè expressaren la seua preferència, perquè em semblava agosarat decidir per ells, i en la mesura del possible, hem tractat de situar-los allà on han expressat la seua preferència», explica.
Aules descompensades
Des de l'Associació de Directors i Directores de Primària lamenten, sobretot, que el criteri lingüístic acabe imposant-se sobre el criteri pedagògic. En primer lloc, en termes numèrics: pot passar, tot atenent el resultat de la votació que, en la classe A hi haja 15 alumnes, mentre en la B n'hi ha 25.
Allà on hi haja un aula en valencià i una en castellà s'hauran de passar per alt els criteris pedagògics a l'hora de confegir grups
En segon lloc, en termes de perfil de l'alumnat. Pot passar que cinc alumnes amb necessitats especials acaben en el mateix grup, amb el problema de gestió d'aula que això suposa. «Més que les descompensacions numèriques, ens preocupa la descompensació pedagògica», explica Isabel Moreno. Són detalls, al capdavall, que determinen molt les dinàmiques de funcionament dels grups.
En aquells centres on, en un nivell s'ha configurat un grup en castellà i l'altre en valencià, a més, es generen altres problemes. Quan, per exemple, hi havia dos alumnes que mantenien una relació conflictiva o bé de forta dependència, l'existència de dues aules, fins ara, permetia separar-los per a beneficis de tots dos. Ara, si ambdós han triat la mateixa llengua, resulta impossible.
Igualment, en centres amb una línia en valencià i l'altra en castellà, es trenca amb el costum de barrejar-los a cada canvi de cicle (primer, tercer i cinquè), una opció que tendeix a generar bones dinàmiques i una major coneixença en les escoles.
La consulta de la discòrdia
El resultat de la consulta també deixa casos clamorosos, com ara el que es viu al CEIP Carles Salvador de Castelló de la Plana. Allà, les 19 famílies de P2 van participar en la votació per determinar la llengua del curs de P3 que ara comença. Dotze famílies votaren pel valencià, per cinc que optaren pel castellà i dos que s'abstingueren. La llei estipula que si almenys el 25% de l'alumnat opta per la llengua B, cal que hi haja una aula en aquesta llengua, en aquest cas el castellà. D'aquestes cinc famílies, però, dos han marxat del centre. És a dir, que per tres famílies hi haurà una aula per a 23 alumnes en P3 en castellà. «Famílies que han marxat del centre acaben determinant la llengua d'una aula d'ara endavant», lamenta la directora del Carles Salvador Lliris Moltó.
Fins i tot han fet una recollida de signatures adreçada a la Conselleria entre les famílies que comencen en P3 per tal que es reconsidere aquesta decisió. «La consulta ha donat resultats perversos com aquest», lamenta Moltó, cara visible d'un centre que, històricament, havia fet una aposta per la llengua pròpia. La recollida de signatures no ha tingut, de moment, resposta de la Conselleria, com tampoc les al·legacions presentades individualment per l'alumnat de cinquè que, tot i haver votat pel valencià, estudiarà en castellà perquè el 25% de les famílies es decantaren pel castellà.
Ll. Moltó: «Si d'alguna cosa em penedisc és de no haver informat millor a les famílies de les conseqüències de votar una cosa o l'altra»
«Si d'alguna cosa em penedisc és de no haver informat millor les famílies abans de la consulta de la transcendència de votar una opció o una altra», explica Moltó. La Conselleria va donar l'ordre explícita als equips directius de no promoure xarrades ni sessions informatives. I si bé alguns inspectors van ser més benèvols, el gruix d'ells van ser taxatius en l'aplicació d'aquesta consigna. Els equips directius que sí que van fer el pas —tot acollint xarrades de Famílies pel Valencià o explicant en les reunions d'aula els ets i els uts de les conseqüències de la consulta— ho van haver de fer d'amagatotis.
«Aquest era un procés innecessari i unilateral per part de l'administració. Evidentment, que cada partit polític té dret a aplicar el seu programa, però quan les decisions polítiques passen per sobre dels criteris pedagògics, no és positiu», argumenta Isabel Moreno, qui, sobretot, lamenta un altre efecte a primera vista més invisible: «La consulta ha empitjorat l'ambient de la comunitat educativa. Aquest procés, i sobretot els moments previs a la consulta, han malmès la cohesió interna perquè s'ha propiciat un enfrontament innecessari entre les famílies».