La primera de les vint-i-sis mostres de fotoperiodisme que s'exposaran durant dues setmanes a Perpinyà havia de ser de l'últim guanyador del Premi Visa Humanitari - Comitè Internacional de la Creu Roja, Saher Algorra, i el tema no podia ser altre que Gaza: Sense sortida podria ser la traducció d'aquesta selecció d'imatges que es podrà veure al Convent dels Mínims (Carrer Louis Bausil, 12) de la capital rossellonesa del 30 d'agost al 14 de setembre. L'horari, com el dels altres salons expositius, serà de 10 h a 20 h i l'entrada, lliure.
Sahera Algorra ha pres el títol d'un poema de Mahmoud Darwish del seu llibre Memory for Forgetfullness (1982), escrit durant el setge de Beirut, perquè «reflecteix la devastació de la guerra, la pèrdua, la identitat, i la recerca de la llibertat». Ell ha pres imatges a la Franja de Gaza entre el 7 d'octubre de 2023 fins al 18 de maig de 2025.
No serà l'única exposició sobre el conflicte bèl·lic que es troba al Visa pour l'Image. Al mateix Convent dels Mínims s'exposa una selecció de fotografies de Fatma Hassona, assassinada el passat 16 d'abril a la franja palestina. Han titulat l'exposició L'ull de Gaza.
La guerra, protagonista
Els conflictes bèl·lics són, lògicament, el tema més comú de les exposicions.
La caiguda d'Assad i el conflicte a Síria l'ha retratat Salwan George per al Washington Post (Convent dels Mínims). El conflicte del Caixmir, atrapat entre l'Índia i Pakistan el retrata en blanc i negre el belga Cedric Gerbehaye a Kaishmir, Wait & See. A l'església-convent dels Dominics (carrer François Rabelais, 6). De la guerra d'Ucraïna, a Perpinyà en parlen les fotografies de la francesa Gaëlle Girbes guardonada el 2024 amb el premi de fotografia Pierre & Alexandra Boulat. Es titula Ucraïna, sobreviure entre runes i és un viatge a la vida quotidiana entre la desolació i les urpes de la guerra. També a l'església dels Dominics.
La Carolyne Van Houten ha estat testimoni de La guerra contra Estat Islàmic a Somàlia per encàrrec del Washington Post i porta al convent dels Mínims esfereïdores imatges. Però la història més personal i colpidora contra la guerra és una aventura de reconstrucció postbèl·lica. Es diu Cor de Lleó: la història de Saleh i la signa Deanne Fitzmaurice, guanyadora del Pulitzer. Quan tenia nou anys, Saleh, un nen iraquià, va trobar un projectil sense explotar, el va tocar i la deflagració li va obrir el ventre, li va arrencar les mans i li va fer perdre un ull. Els metges de l'exèrcit dels Estats Units el van enviar cap a un hospital d'Oakland (Califòrnia) perquè es recuperés i aquí, al convent dels Mínims de Perpinyà, hi ha la seva vida posterior.
El conflicte de la República Democràtica del Congo l'ha immortalitzat Paloma Laudet, que ha centrat un gran reportatge en Viure sota l'M23, en referència al Moviment del 23 de Març, un grup armat que controla la ciutat de Goma, de dos milions d'habitants, en la regió del Nord-Kivu. A la Capella del Tercer Ordre (Plaça Revolució Francesa).
Allà on es troben les guerres i els problemes mediambientals més clarament és a la mostra sobre el Parc Nacional dels Virunga: 100 anys de resiliència, de Brent Stirton (Getty Images) perquè barreja imatges del primer parc nacional que es va fer a l'Àfrica i el conflicte que viu la República Democràtica del Congo. Es pot veure al Convent dels Mínims.
El clima canvia el món
Els conflictes que tenen a veure d'alguna manera amb el canvi climàtic o desastres ecològics serien el segon tema més tractat en aquesta edició de Visa pour l'Image. Els incendis que han castigat la península Ibèrica no apareixen encara al Visa —per això hauria de tindre una agilitat gairebé impossible i menys gust per les històries llunyanes i exòtiques. Arriben els focs de Califòrnia: Una dècada al mig de l'infern de Josh Edelson de France-Presse (AFP), a l'església dels Dominics.
De l'altra banda del món, des de l'antiga Unió Soviètica, arriben les imatges d'una antiga política comunista de regadiu que ha acabat assecant un llac de dimensions marines: Després del mar d'Aral és el reportatge de la fotoperiodista armènia Anush Babajanyan que retrata la dessecació d'aquest mar i la desforestació de les zones veïnes de l'Uzbekistan i el Kazakhstan, repúbliques que ara intenten desfer el desastre.
El desastre contrari, la inundació, la subsidència, l'enfonsament, és el que viu la ciutat de Jakarta. No només puja el nivell de l'aigua, sinó que la terra s'enfonsa. Cynthia Boll és una fotoreportera dels Països Baixos que està ocupant-se del tema des de fa dècades i de Jakarta, des de tres. Ella signa La migració de la capital indonèsia: història de dues ciutats. Al convent dels Mínims.
Una altra història de grans ciutats la retrata Pascal Maitre a Megaciutats incontrolables (Dacca, Kinshasha i El Alto - La Paz). A la Casa de la Catalanitat (Plaça Josep Sebastià Pons).
La superpoblació demana també noves formes de com Alimentar el planeta. La mostra de George Steinmetz al convent dels Mínims és el projecte d'aquesta edició que denuncia macrogranges i sistemes de producció animal contraris a l'ètica.
La denúncia és el rerefons de moltes altres exposicions del Visa, és clar: Alfredo Bosco observa com afecta La crisi del captagon i les drogues de síntesi a l'Iraq; Sandra Calligaro, com les dones viuen i malviuen pel goven dels talibans a Afganistan: a l'ombra de les banderes blanques (a la Casa Pams, al carrer Emile Zola, 18) i Juan Carlos s'endinsa en les presons del Salvador: Así es la vida en el CECOT (Centre de Confinament de Terroristes) on hi ha els membres de bandes criminals conegudes com la Mara Salvatrucha (MS-13), Barrio 18 revolucionarios o Barrio 18 Sureños.
Exposicions antològiques.
Dins del festival Visa pour l'Image també hi ha quatre exposicions gairebé antològiques dels seus autors: Jean-Pierre Laffont, Jean-Louis Courtinat, Eugene Richards i Stephan Shames. Shames és un fotoreporter de 78 anys, nascut a Cambridge, Massachusetts (EUA), que ha immortalitzat el moviment nacionalista negre Black Panther, la guerra del Vietnam, a més d'un treball de trenta anys sobre la pobresa i com la viuen, sobretot, infants i adolescents. La seua obra es pot veure a Una vida en fotografia, a l'església dels Dominics.
També Eugene Richards, de 81 anys, és de l'estat de Massachusetts, de Boston concretament, i allà ha fet el que ell anomena una barreja de fotoreporterisme i treball social. L'exposició de Visa pour l'Image es diu com un dels seus llibres Do I Know You?, es pot veure als Mínims i s'hi poden veure, segons ell, «les ombres projectades per l'esclavatge, el crim, les presons, la pobresa, la pèrdua incomprensible».
Jean-Pierre Laffont va nàixer a Algèria fa 90 anys i ha fet bona part de la seva carrera als Estats Units. Va ser membre fundador de les agències Gamma USA i Sygma i assegura que li ha agradat fer totes les feines que ha fet, des de retrats a grans esdeveniments; de personalitats franceses visitant Nova York a les estrelles americanes a Los Angeles, però sempre en solitari. Per això l'exposició es titula Fotografiar en total llibertat. També als Mínims.
L'últim gran fotògraf que exposa una antològica és Jean-Louis Courtinat, francès, de 71 anys, que signa 40 anys de fotografia social, una impressionant mostra en blanc i negre amb imatges de dos projectes encarregats i conservats per la Biblioteca Nacional francesa.