El consell polític del PI - Proposta per les Illes ha aprovat finalment, i tal com es preveia des de fa mesos, que la direcció acordi amb les cúpules de tots els altres grups regionalistes una «gran coalició en defensa de Mallorca i dels mallorquins» per presentar-se a les eleccions al Parlament de 2027.
Aquesta convergència s’ha estat negociant des de fa prou mesos. Tal com informà El Temps el mes de febrer passat, ja aleshores estava gairebé fet l’acord general, si bé les fonts consultades a la direcció del PI s’estimaven més no avançar res «no fos cosa que es pogués malinterpretar qualsevol paraula». Trobaven que era millor «deixar fer feina amb tranquil·litat» i fora de l’interès mediàtic. «No volem passar l’arada davant del bou», deia un dirigent consultat. Considerava la tasca «delicada» perquè era necessari «recosir relacions» polítiques i personals en un ambient en què es van esdevenir fortes topades, enfrontaments... «Això no és fàcil» i «tota prudència és poca», asseveraven les fonts.
Ara tot indica que els contactes ja han fructificat i, com és lògic, tocava que fos el PI, que és el grup més gran de tot aquest univers regionalista, centrista, autonomista i mallorquinista, el partit que anunciàs primer de tot que havia donat el vistiplau formal a iniciar el procés de convergència. Talment ho ha fet.
Com es recordarà, PI - Proposta per les Illes quedà per sota del tal del 5% a la circumscripció de Mallorca —l’única on s’hi acostà— a les eleccions de maig de 2023 i, per tant, perdé la representació que tenia —per les altres illes no n’ha tengut mai—, tres diputats, que havia assolit el 2019 i també quatre anys abans, el 2015.
El 2023 sumà a l’illa 16.927 vots —una pèrdua del 44% respecte a 2019, quan en va tenir 30.273—, el 4,71%; per tant, es quedà sense entrar en el repartiment d’escons. Després del desastre, la direcció va iniciar un llarg procés de tranquil·lització interna per superar l’agitada època de bregues domèstiques que li havia suposat una escissió i que, al capdavall, la va condemnar a quedar sense diputats.
Ara el PI ha valorat que «la nostra illa necessita una resposta política nova, mallorquinista i transversal, capaç de defensar els interessos dels residents davant els reptes que posen en perill el nostre futur col·lectiu», que serà la citada «gran coalició».
Segons manifestava el president de la formació, Tolo Gili, a través de la pàgina web del partit, «no podem esperar més. Mallorca viu un moment crític i només una gran coalició mallorquinista pot donar la resposta que la nostra gent necessita. El futur de la nostra illa no pot dependre de Madrid ni de partits que miren cap a fora. Ha arribat l’hora de defensar-nos, d’aixecar la veu i de construir una alternativa real».
Diu Gili que «el PI fa una passa valenta i generosa. Obrim la porta a unir forces amb aquells que estimen Mallorca i volen defensar-la. El nostre objectiu és clar: un projecte fort, jove, ambiciós i centrat en la nostra gent. No hi ha una altra sortida, aquesta és l’única solució per a garantir el futur dels mallorquins».
La resta de grups amb els quals el PI hi ha tengut converses els últims mesos —de fet fa gairebé un any que parlen— és un agitat univers que existeix —amb uns noms o uns altres— d'ençà de la desaparició de les sigles Unió Mallorquina (UM), partit que va poder aixoplugar entre 1983 i 2007 la majoria dels vots de l’àmbit regionalista, centrista i mallorquinista.
Amb la desaparició d’UM (2011) fruit de l’allau de corrupció que protagonitzaren els seus dirigents —tres presidents consecutius acabaren a la presó—, l’espai que ocupava es dividí entre Convergència per les Illes, Lliga Regionalista i un grup prou considerable de militants que senzillament abandonaren la política.
Els dos partits citats es presentaren per separat a les eleccions al Parlament de 2011 i no assoliren representació. L’any següent acordaren la fusió, fruit de la qual va néixer l’actual PI - Proposta per les Illes. El 2015 va obtenir 3 diputats i el 2019, altres tants. Però les divisions internes entre dues faccions per sobre com encarar el futur —després no haver estat clau per formar govern— provocaren una profunda crisi que portà les sigles al fracàs de perdre la representació ara fa dos anys, tal com s’ha dit abans. Pitjor encara: el PI va sofrir una escissió, una part de la qual formà un petit grup anomenat Per Balears.
Per un altre costat, alguns dirigents de candidatures locals independents de dreta intentaren crear una marca electoral regionalista per presentar-se al Parlament el 2023, però finalment fracassaren en l’intent. Tot i això, alguns dels seus impulsors continuen veient amb bons ulls la idea amb la vista posada als comicis de 2027.
I, a banda, fa més d’un any que un grup dels antics militants d’UM que abandonaren la política el 2011 intenten fer renàixer les mateixes sigles soterrades per la corrupció. Han creat grups a diferents localitats —inclosa Palma— amb la intenció declarada «d’ajudar» a una convergència de tot l’àmbit regionalista a Mallorca.
El fet que tots aquests moviments puguin convergir sota una sola marca electoral coincideix en un moment en què el PP de Marga Prohens intenta forjar-se una certa imatge «regionalista» justament amb la intenció de tapar o, almenys, afeblir les opcions d’arribar al Parlament de l’univers regionalista fins ara escampat en minúsculs grupuscles i que vol unir-se per intentar arribar el 2027 al 5% dels vots per la circumscripció de Mallorca.