Vicent Andrés Estellés era un poeta de versos salvatges, un alquimista de les paraules que cartografiava literàriament la quotidianitat, alçava la veu d'un poble endormiscat per la llarga nit franquista i musicava amb l'art de l'escriptura els contorns d'un país allargassat. És, perquè la seua obra perviu a la memòria dels valencians, un retratista de la senzillesa, un adulador de la normalitat, l'espurna per agitar la consciència nacional, un foc d'inspiració de trobadors enamorats. És d'aquells poetes, com deia el savi Joan Fuster, que feia temps que no fabricaven els valencians.
La seua poesia terriblement seductora i el seu compromís pel revifament nacional van xocar amb els intolerants, amb els fanàtics i nostàlgics de la dictadura. Malgrat els atacs ultres a la seua memòria, a pesar de les invectives dels representants del conservadorisme i el blaverisme més assilvestrat, la seua figura s'ha incardinat arreu dels carrers i de les places del País Valencià, a cada estampa de roba estesa, a cada bodegó amb un pimentó i fruita a la safata del menjador.
Estellés ha impregnat el conjunt del territori nacional catalanoparlant, però la seua vida va estar marcada per la seua connexió amb pobles que van definir la seua vida, que van quedar arrelats per sempre a la seua motxilla vital. El documental 'Seràs per sempre' permet conèixer el poeta a través dels seus espais emblemàtics, dels municipis que van marcar la seua biografia. Produït per Tresdeu Mèdia amb la coproducció de 3Cat, compta amb la participació de RTVE i À Punt.
Estrenat el passat divendres al Gran Teatre de Xàtiva, al cor de la comarca de la Costera, és un viatge guiat per la periodista i activista cultural Sénia Mulayali, nascuda a un dels campaments del Sàhara. Amb la seua furgoneta i aconsellada per Pau Alabajos, autor de l'obra, Vicent Andrés Estellés. La veu d'un poble (Sembra Llibres, 2024), s'endinsa en la Burjassot (Horta Nord) natal de l'autor de la mà d'Isabel Anyó, neta del gran poeta del poble. Allí repassa la seua infància, però també denuncien la virulència partida per l'esquadrisme antivalencianista.
Benimodo, una xicoteta localitat de la Ribera Alta, és la segona parada en la ruta de Mulayali. La professora Rebeca Khadeir li ensenya aquell refugi riberenc d'Estellés contra la tensa situació que patia a Burjassot, aquells carrers on va coincidir amb Didín Puig, pionera de l'ensenyament en valencià, fins i tot, en els temps del jou i les fletxes, així com una de les periodistes referents de la represa democràtica al País Valencià. A Benimodo, Mulayali conversa amb un altre dels amics d'Estellés: l'artista plàstic Rafa Armengol.
Xàtiva irromp com a tercera estació del viatge amb el literat Elies Barberà com a protagonista i Alcoi s'erigeix en aturada obligatòria del bracet d'Irene Mira, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Enclavats al llegendari Barranc del Cint, exploren l'amistat entre Estellés i el cantautor Ovidi Montllor, la passió de l'alquimista de Burjassot per la història d'un Alcoi com a capital industrial i obrera, com a ciutat amb les cicatrius encara presents per aquella revolució del petroli de 1873.
La València d'aquells amants únics, que transitaven entre besos i arraps, emergeix com a parada en la ruta biogràfica d'Estellés. Alabajos acompanya Mulayali per mostrar-li l'essència del poeta enamorat de la seua dona, però també d'aquella ploma que radiografiava les desgràcies, com ara la terrible riuada del 1957. Uns versos enfangats que evoquen la catàstrofe de la dana, la devastació d'aquell torrent d'inconsciència meteorològica, especialment a la sala de màquines del Consell comandant per la formació de la gavina.
Barcelona serà la penúltima estança amb l'escriptora Àngels Gregori mostrant a la conductora els secrets del poemari Hotel París, d'inspiració comtal. El Perelló, pedania suecana que servia de desconnexió per al poeta del poble, és l'última estació. És el moment de contextualitzar políticament la figura d'Estellés, de mostrar el seu treball com a reporter de guerra al conflicte del Sàhara. El veterà periodista Vicent García Devís és el darrer guia de l'aventura de Mulayali, d'un recorregut pels racons que van dotar d'inspiració l'obra d'un dels poetes nostrats més universals.