La setmana passada l’exportaveu parlamentària de Vox a les Illes, Idoia Ribas, feia greus acusacions contra la direcció del seu expartit —abandonà el grup ultra del Parlament balear per passar al mixt—, sobretot referides als obscurs moviments econòmics que, segons assegurava, fa la direcció central, per interès directe de Santiago Abascal i el reduït grup de fidels que l’envolta.
No és la primera vegada que es relaciona la formació neofeixista espanyola amb aquest tipus de pràctiques irregulars.
El desembre del 2018, la televisió basca, EiTB, oferia un documental sobre Vox en el qual per primera vegada s’assenyalava els obscurs interessos econòmics que hi havia darrere de l’aventura política de la ultradreta espanyola. En concret, s’acusava la direcció de la formació neofeixista encapçalada per Santiago Abascal de mentir en el nombre d’afiliats per enganyar el Tribunal de Comptes. S’asseverava que importants fluxos de diners entraven no de la militància sinó de grans empreses i organitzacions ultres internacionals com El Yunque de Mèxic. El partit d’Abascal no es va querellar contra EiTB.
L’octubre de 2019, la diputada al Congrés per les Balears de Vox, Malena Contestí, abandonava el partit després d’haver assegurat que hi havia «irregularitats comptables» a la delegació illenca que «no només no s’investiguen» per part de la direcció central, sinó que «es protegeixen». Era la primera vegada que apareixia en públic la connexió balear dels comptes obscurs de Vox. El partit d’Abascal no es va querellar contra Contestí.
El 2023, Macarena Olona, exdiputada del Congrés per Vox, abandonava la formació ultra i feia unes explosives declaracions a La Sexta, en les quals assenyalava amb més claredat i rotunditat la xarxa dels diners obscurs ultres. Assegurà que «el negoci del patriotisme de Vox té clars beneficiaris: Santiago Abascal, com a president i patró vitalici d’aquesta fundació privada», en referència a la Fundación Disenso, «i després hi ha el que jo denomino el clan Intereconomia (es referia a la televisió que tenia aquest nom i que ara es diu Toro TV): Kiko Méndez-Monasterio, Gabriel Ariza, fill del també beneficiat Julio Ariza...».
Segons Olona, aquestes persones serien la cúspide d’un imperi econòmic erigit amb el «diners públics desviats des de Vox a tot un entramat societari» format per, entre d’altres, Disenso i una empresa de comunicació anomenada Tizona, que «en cinc anys» hauria «desviat quasi 11 milions d’euros». Segons assegurava la tècnica, era sempre la mateixa: la direcció recaptava diners de tots els seus càrrecs públics arreu de l’Estat i l’entramat facturava a Vox enormes quantitats de diners que, així, a la pràctica se’ls quedaven Abascal i la resta dels «beneficiaris» de la xarxa paral·lela. Tampoc hi hagué querella contra Olona.
Ara la connexió balear dels diners obscurs de Vox ha revifat amb les declaracions abans referides, les d’Idoia Ribas, que són d’una contundència igual o més impactant que les d’Olona. L’exportaveu del grup ultra al Parlament illenc coincidia amb l’exdiputada del Congrés: «Jo mateixa m’he vist pressionada per transferir a Vox ingents quantitats de diners públics que s’assignaven al grup parlamentari» balear «i, en lloc de destinar-se al seu funcionament, es transferien al partit i d’aquest passava a la Fundació Disenso, de la qual Santiago Abascal és el president vitalici».
Les declaracions de Ribas foren confirmades pel també exdiputat balear de Vox Agustín Buades i per l’electa al Consell de Menorca Maite de Medrano, que l’acompanyaven en la roda de premsa durant la qual va llançar la bomba.
Assegurà Idoia Ribas que ella va fer front a les pressions de la direcció central a Madrid i deixà entendre que d’aquí venien els seus problemes interns que finalment l’han fet abandonar el grup parlamentari i passar al mixt: «En vaig negar, quan era portaveu, a transferir més del 10%» del que rebia el grup. Just després de ser substituïda per l’actual portaveu, Manuela Cañadas, «curiosament la transferència tot d’una passà a ser del 50%».
L’assignació fixa que va rebre el 2024 el grup ultra de la cambra baleàrica, segons va poder comprovar aquesta revista, fou de 6.419 euros al mes, diners als quals cal afegir 1.335 euros per cada diputat, que l’any passat foren 7 —dels 8 electes, un ja havia fugit al mixt— i, per tant, aquest plus suposava altres 9.345 euros mensuals. En conseqüència, disposava de 15.764 euros cada mes, una xifra que multiplicada per dotze dona un resultat de 189.168 euros a l’any. Si en efecte es transferí el 50%, significaria que foren 94.584 euros els que arribaren a Disenso, només en un any i únicament des de les Illes.
Si s’afegeixen quantitats tant o més importants que podrien estar rebent «els beneficiaris» —que deia Olona— des d’altres parlaments i per ventura diputacions, consells, cabildos i ajuntaments, es tractaria d’una xifra global prou important. No pot estranyar que Ribas digués que «els vertaders interessos d’Abascal i el seu reduït grup d’homes al cap del partit no són els espanyols, ni molt manco els ciutadans de les Balears», sinó «acumular diners públics» per a «la Fundación Disenso», i concloïa que «Vox s’ha convertit en una estafa piramidal amb estructura de secta».