El fang era sinònim de devastació. Els cotxes estaven amuntegats en piles d’una altura imponent, propera a les terrasses de les finques, i les antigues vies ferroviàries havien estat arrencades del seu espai inamovible. Mentre als comerços es pregava per haver-se deslliurat d’aquella plaga de vehicles encastats als aparadors, les cases estaven farcides de gemecs silenciosos, d’un dolor sord provocat per la mort. La riuada només havia deixat desolació. L’únic consol era conservar la vida.
Quan es xafigava el carrer, s’albirava una estampa pròpia de les guerres, d’aquelles ciutats que havien estat víctimes d’enfrontaments armats. No importava si recorries ...