«Els jaciments andalusins són molt estranys perquè la majoria estan sota construccions posteriors». La investigadora Elena Kirchner destaca d'aquesta manera la importància extraordinària del Pla d'Almatà, que té una segona singularitat positiva: l'extensió de 27 hectàrees que fa nou segles quedaven tancades per una antiga muralla, de la qual, avui, queden uns set-cents metres i 24 torres.
Les dimensions del jaciment, l'origen andalusí —que també el fa únic a casa nostra— i la insistència del Museu de la Noguera i l'equip de recerca de la UAB dirigit per Kirchner, han convençut el Departament de Cultura i l'Ajuntament de Balaguer de col·laborar en el que han anomenat «Renaixement del Pla d'Almatà», un pla que hauria de tancar el 2028 una primera fase que inclourà la millora de l'accessibilitat —per als arqueòlegs i per als futurs visitants—; un estudi i restauració de la muralla; una adequació del jaciment als visitants; la construcció d'un espai d'interpretació i acollida i una inclusió en els espais «Els ulls de la història», que implica instal·lacions immersives i un espai de realitat virtual.
La consellera de Cultura Sònia Hernàndez va qualificar Pla d'Almatà com «un dels jaciments més importants d'al-Àndalus» que se situarà, un cop acabat, «a la primera línia de l'arqueologia del país». Amb l'acord i el compromís d'invertir 6,1 milions d'euros en tres anys, la consellera creu que la Generalitat «saldarà un deute històric amb aquest jaciment i amb aquest territori».
Hernàndez creu que el jaciment de Balaguer té les «claus per entendre la història profunda de Catalunya: hi trobem les arrels andalusines del nostre país, que s'entrellacen amb la història de la Mediterrània» i aposta per «el compromís i la difusió d'un patrimoni del nostre país» que recorda que està aixecat sobre «el diàleg, la diversitat i la convivència».
«La cultura és una eina de resistència contra l'odi», va concloure la consellera que va prometre un espai expositiu que serà un «referent de l'arqueologia contemporània» perquè es basarà sobretot en el «rigor científic».
Història i desventures del Pla d'Almatà
La directora del Museu de la Noguera i bona coneixedora del jaciment, Carme Alòs, ha explicat que la ciutat que dorm al Pla d'Almatà va començar sent un campament militar el segle VIII, «a la zona nord de Balaguer, en un altiplà situat estratègicament al costat del Segre i pont d'entrada a la plana que porta cap al Prepirineu». La idea dels àrabs devia ser continuar la seva invasió més enllà dels Pirineus, cap a Europa.
Aquest campament inicial es va anar convertint en ciutat i a finals del segle IX hi ha una crònica que descriu el trasllat del màrtir Sant Vicenç (mort) des de Saragossa cap a Septimània i el seu pas per aquest hisn ('lloc protegit') de Balaguer, d'on sortien ciutadans a retre homenatge al sant, cosa que indicaria l'existència d'una comunitat cristiana.
Una altra documentació també dona testimoni de la presència de cognoms jueus en aquella ciutat, que al segle X ja era anomenada com a tal, en fer servir el terme medina. I això vol dir que ja era una població amb mercat, cementiris i mesquita (efectivament, l'església del Sant Crist de Balaguer està clarament construïda damunt d'una mesquita).
Entre els anys 1094 i 1105, la ciutat de Balaguer —que ja s'havia expandit cap a l'actual centre històric de la plaça Mercadal i un altre barri situat també més a prop del riu—, va començar a patir diversos setges per part dels comtes d'Urgell i també pels comtes de Barcelona, segons Alòs. La directora del Museu de la Noguera creu que és en aquest període quan el Pla d'Almatà es comença a buidar en benefici dels barris més propers al riu, que tenien fortificacions més segures i oferien més garanties als ciutadans. Aquí va començar un procés d'abandonament del Pla d'Almatà, que va culminar, probablement, el segle següent.
«Lleida —explica Alòs— va trigar encara cent quaranta anys a caure i durant aquest temps va ser conquerida pels almoràvits, uns berbers que eren especialment bel·licosos i que mantenien els ciutadans de Balaguer en els barris baixos, més segurs que no pas el Pla d'Almatà».
A partir d'aquí, l'abandonament va ser progressiu i l'altiplà es va anar convertint, en els segles, en un espai de cultiu que els pagesos probablement van mirar d'aplanar —i deslliurar de parets, murades, etc.
Ara, nou-cents anys després aproximadament, la paera de Balaguer, Lorena González, reivindica amb orgull el que significarà el renaixement del Pla d'Almatà, «l'Empúries de Ponent», afirma.
La subdirectora general de Patrimoni, Marina Miquel, va explicar, amb Carme Alòs, les complicacions que presenta el Pla d'Almatà, però afirma que un pressupost aproximat de 6,1 milions ho transformarà en tres anys en un dels jaciments arqueològics més interessants de Catalunya.
I és que el jaciment va ser descobert fa segles —el 1802 Francesc Borràs ja situava l'origen de Balaguer al Pla d'Almatà— però allò que va fer saltar totes les alarmes va ser, als anys setanta, l'intent de construir-hi un complex esportiu. Quan les excavadores van començar a treballar van veure que a cada palada treien munts de terrissa (ceràmica de fang destrossada per la màquina) i les excavacions arqueològiques van aflorar el jaciment. Malgrat això, el 2004 es va aprovar una urbanització de cases adossades que, sortosament, els veïns de Balaguer van aturar.
Ara, per trobar novament els antics carrers de la medina de Balaguer, s'han d'aixecar alguns dels carrers que en aquell moment es van construir per a la urbanització, que també va construir clavegueram. S'ha de fer marxa enrere i després utilitzar un georadar per tota l'extensió de les 27 hectàrees per localitzar els antics carrers (en algunes zones ja s'ha fet i ja s'han localitzat, però cal fer-ho en tota la seva extensió); més tard excavar i millorar l'accessibilitat del jaciment, pensant ja en el trajecte que poden fer els visitants quan s'obri el 2028.
L'extensió, efectivament, és tan gran com la d'Empúries. La feina al davant, monumental.