La pluja, com cantava Raimon, no sap ploure al país dels valencians. La tardor és terreny de gotes fredes, de tempestes que descarreguen una gran quantitat d'aigua en molt poc de temps, de precipitacions torrencials que fa quasi un any van provocar una devastació inimaginable. La gran riuada del 2024, la barrancada infernal del 29 d'octubre de l'any passat, va deixar 229 morts i va marcar els valencians i les valencianes. La gestió del Consell del PP i, particularment, l'actuació del president valencià, el popular Carlos Mazón, és una cicatriu inesborrable.
Si València i Alacant van exhibir aquest dissabte el seu rebuig al comandant en cap dels valencians, l'Aplec del Puig ha estat inevitablement marcat per la ferida que ha deixat la dana i per la persistència de Mazón al capdavant de la Generalitat Valenciana. «És un aplec de record a les víctimes de la dana i de reconeixement a entitats i associacions que han estat al costat de qui va patir les conseqüències tràgiques de la barrancada», ha expressat Amparo Piquer, màxima dirigent de Més-Compromís, en l'acte nacional del darrer diumenge d'octubre que celebra el partit nacionalista integrat a la coalició d'obediència valenciana.
«En tres dies, farà un any de la dana, un any d'una tragèdia com mai i un any de gestió negligent per part del Consell de Carlos Mazón. Un president indigne que va encomanar la gestió d'emergències a gent sense les capacitats mínimes, i que se'n va anar de dinarot mentre el seu poble s'ofegava», ha proclamat la líder valencianista, que ha denunciat les «mentides» del cap de Consell i ha empentat la militància de Més-Compromís a treballar per «fer-lo fora». «Ací soc, amb vosaltres, per deixar-me la pell en aquesta tasca històrica: posar fi a aquesta colla de negligents i tornar la dignitat a la Generalitat Valenciana», s'ha sumat Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes.
La veu dels valencianistes, de fet, ha indicat que els valencians «es mereixen un govern decent i honest, que treballe per la gent, amb transparència, amb valentia i amb estima pel nostre país». I ha animat la gent «a construir entre totes i tots el govern de la dignitat». «Les persones que estem ací, la nostra militància, som el poble, els que estàvem ajudant des de la humilitat a les nostres veïnes i veïns. El poble salva el poble amb solidaritat, amb serveis d'emergència forts, amb impostos justos i serveis públics de qualitat i, per això, el poble tornarà a salvar-se tirant Mazón i els seus còmplices del Govern valencià», ha expressat.
La memòria de la dana del 29 d'octubre ha estat present als premis. Els guardons Més d'Honor, entregats per la formació valencianista, s'han atorgat a diversos col·lectius i entitats «per la seua tasca solidària i coordinada» durant la barrancada, com ara les associacions de víctimes, els comitès locals de reconstrucció, els col·legis professionals de Treball Social i d'Educació Social, així com els càrrecs municipals de Compromís «que han acompanyat la ciutadania des del primer moment».
Una força municipal que ve de lluny
Encara que la barrancada ha englobat els discursos d'ambdós dirigents de Compromís, la intervenció de Piquer com a secretària general s'ha situat entre la reivindicació nacional, la defensa de la coalició valencianista com a alternativa de govern i les crítiques a l'onada reaccionària que experimenta el País Valencià. «Per més anys que passen i que passaran, continuem i continuarem alçant la nostra veu, continuarem defensant un país per a totes i tots, un país millor. Venim de lluny, mai no hem sigut flor d'un dia, i cada vegada en som més i més necessaris», ha iniciat Piquer a les portes del monestir del Puig en el 48è Aplec dels valencianistes a la població de l'Horta Nord.
«Tots sabíem qui ens governava, que el PP està al món per fer diners i per afavorir els seus amics, i que Vox és la ultradreta més rància, potser més descarada, però amb objectius ben semblants. Ja sabíem que odien la nostra llengua, que venien a degradar l'ensenyament i la sanitat pública, que ben ràpid tornarien a depredar el territori i a manipular els mitjans de comunicació públics. Sabíem que són antifeministes i homòfobs i que no sempre es molesten en dissimular-ho. Però és que, a més a més, i açò també ho sabíem, són negligents, són mentiders i són deshonrats», ha censurat.
Una crítica a l'Administració popular i al suport parlamentari que rep de l'extrema dreta que s'ha mesclat amb una defensa de la seua estratègia política. «Fa un any del congrés del nostre partit. Sembla que fa molt més temps, però només fa un any que vam acordar una estratègia ambiciosa, que vam resumir en dues paraules: reconnexió i obertura. No ens ve de nou. El valencianisme sempre s'ha obert per créixer i sempre ha crescut quan s'ha obert. I durant aquest any, hem desplegat, pas a pas, una estratègia que ens ha portat on som, on totes les enquestes coincideixen a apuntar un bon resultat per a Compromís», ha argumentat.
«Hem consolidat un lideratge reconegut i conegut, i molt valorat: el de Joan Baldoví, la cara de la dignitat valenciana. I hem construït un discurs, de denúncia del mal govern, però sobretot d'esperança, dibuixant una alternativa», ha desgranat com a pas previ per anunciar: «Obrim la tercera fase d'aquesta estratègia, la que ha de portar l'obertura a tot el territori, activant el partit en l'àmbit local i comarcal, creant complicitats des de la base amb els agents socials, organitzacions i persones, per a construir una alternativa des de baix, perquè som majoria social, i el que necessitem és activar aquesta majoria, tornar la il·lusió i esperança, i que cap vot es quede a casa, perquè podem guanyar».
Com a general de Més-Compromís, Piquer ha insuflat moral a la tropa valencianista: «Nosaltres som l'esperança. Una esperança que té les seues arrels ací, en totes i cadascuna de les persones que avui ens apleguem al Puig. Perquè el partit és la militància i la militància és el partit. Ho som cadascuna de nosaltres, en el nostre dia a dia, quan defensem allò que és just, quan participem en el teixit associatiu, quan aportem, quan resistim i quan avancem. Som la gent que eixim al carrer per demanar justícia per a les víctimes de la Dana i que ens manifestem per aturar el genocidi a Gaza».
«Les nostres candidatures locals han sigut i són la principal senya d'identitat del valencianisme: ens hem construït des del municipalisme i som i serem municipalisme», ha tret pit, així com ha fixat com a repte de partit les pròximes eleccions municipals: «Sempre han sigut l'impuls que ens ha donat la capacitat d'anar més enllà; ara, una vegada més, les candidatures de Compromís han de representar els nostres veïns i veïnes, hem d'escoltar-los i fer-los partícips, i hem de tindre, com sempre, les millors llistes».
Contra l'embat espanyolista
La crida a la mobilització de Més-Compromís ha estat precedida per l'Aplec del Puig que sindicats, entitats cíviques i forces valencianistes celebren a la muntanyeta de la Patà, una cita que, com si es tractara d'una metàfora de la cicatriu de la dana, ha estat suspesa per les pluges. «Des d'aquesta muntanya», volia reivindicar al seu parlament Gemma Pasqual, presidenta de la Societat Coral El Micalet, «es va gestar la conquesta que ens va fer poble, la gesta que va donar nom al nostre país». «Al llarg dels segles, aquesta muntanyeta de la Patà ho ha vist tot: guerres, trinxeres i aplecs prohibits. Als anys seixanta, en plena dictadura franquista, es va trencar el silenci i es va impulsar l'Aplec del Puig, malgrat la persecució i la censura», exposa a EL TEMPS, que ha recollit les reivindicacions del conjunt dels actors que participaven en l'Aplec.
«L'Aplec arribava marcat per la dana. Els 229 morts obliguen a la transparència informativa, la depuració de responsabilitats i garanties de no repetició. El Govern ha optat per derivar culpes als tècnics, ocultar proves i negar evidències», assenyala abans de criticar l'intent de Mazón «per revifar l'antiga batalla de València com a mètode de govern», «la maniobra d'Alacant per autoexcloure's del predomini històric valencià» i el veto del Consell als autors catalans. «Malgrat tots els intents de secessionisme polític i lingüístic, som aquí al segle XXI i no hem desaparegut. Som una nació amb mil anys d'història, som el bressol de la democràcia continental de l'era moderna. Els Països Catalans som una aposta de futur i progrés», defensa.
La denúncia dels atacs a la llengua pròpia del País Valencià i la censura del comportament de Mazón a la barrancada és unànime. «Denunciem la negligència del Govern dels millors [en referència a les paraules del cap del Consell] amb la dana, però també el seu intent d'arrasar el País Valencià», apunta Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià. «Ara bé, no hem d'oblidar que les mobilitzacions contra la nova llei educativa valenciana, el 25 d'Abril a Alacant, i totes les que hem dut a terme per denunciar la negligència en la riuada ens diuen que hi ha un magma valencià, que hi ha múscul i força per a fer-los fora», ressalta.
«Volem reclamar dues coses: més autogovern per comptar amb plenes competències i fer una política centrada en el País Valencià, i més dignitat, que és, justament, el que no tenen els actuals governants. Ja ho van demostrar només accedir al Consell amb polítiques que beneficiaven els rics, com ara les retallades d'impostos que van fer a les rendes altes, i imposant un marc cultural profundament espanyolista. A partir del 29 d'octubre, però, van mostrar la seua negligència, perquè van convertir una catàstrofe natural en una tragèdia humana», incideix Beatriu Cardona, veu d'Intersindical Valenciana. «Qui ha demostrat la seua dignitat ha estat el poble valencià, que ha eixit al carrer durant dotze mesos per reclamar la dimissió del seu Consell», contraposa.
Aquesta conjunció de clam nacional i exigència de l'adeu del comandant en cap dels valencians ha estat personificat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, en boca de la presidenta Zahia Guidoum, que ha qualificat Mazón de «delegat colonial». «Continua en el seu lloc perquè, després de l'infame 29 d'octubre, hi va haver un pacte d'estat. No s'ha d'oblidar que el 3 de novembre del 2024, la gent de Paiporta va eixir al carrer, cansada, indignada, exhausta, a dir prou. No eren grups d'extrema dreta, era un poble cansat, abandonat, que amb tota la dignitat que li quedava va convertir la ràbia en acció», raona, per demanar aquesta capacitat de resposta contra «l'espoli i el saqueig que pateix el poble valencià des de 1707». «No acceptem la resignació. El poble valencià no està fet per a viure agenollat», encoratja.
«Malgrat les immenses manifestacions, concentracions, vagues generals i tota mena d'actes de rebuig a la pràctica criminal del govern Mazón, ell i el seu executiu continuen embrutant la dignitat de les institucions valencianes», lamenta Toni Infante, de Poble Lliure. «Fa tres-cents divuit anys que som un poble conquerit militarment, dominat políticament, espoliat econòmicament i menystingut culturalment. Som un poble colonitzat. Se'ns nega la llengua, se'ns imposa el model econòmic i les lleis de Castella», denúncia. «Estem amenaçats per un procés d'espanyolització», coincideixen des del Bloc de l'Estudiantat Agermanat, que demana «responsabilitats polítiques» per la dana.
El sindicat estudiantil, de fet, reclama «la necessitat de sobirania pròpia»: «El poble valencià és una nació amb una llengua, cultura, tradicions i identitat pròpies i mereix el dret a governar-se a si mateix». «Els drets nacionals del poble valencià fa segles que són vulnerats per part de l'Estat espanyol. Des de la desfeta d'Almansa, tres segles ençà, les valencianes hem estat reprimides per la nostra llengua, cultura i identitat nacional», remarquen. «Ens cal, per tant, bastir l'espai valencià de ruptura, com a alternativa real a l'espanyolisme, tant de dretes com d'esquerres», proposa Pau Sadurní, de Jovent Republicà.
«A pesar de l'imperialisme espanyol i dels seus esforços assimilatoris, continuem parlant valencià», destaca Marina Simó, de Joves d'Acció Cultural del País Valencià. «Durant més de vuit segles, el nostre país s'ha expressat en llengua catalana. I ho ha fet a pesar de la traïció castellanista que ha protagonitzat la classe dominant autòctona. El valencià és, de fet, l'arma més poderosa que tenim contra la despersonalització absoluta a què ens vol abocar l'espanyolisme», reitera, mentre que Toni Vizcarro, d'Escola Valenciana, indica que «davant el context d'hostilitat política que patim, cal reivindicar la força de la unió, de la música, de la cultura i de l'alegria».
L'entitat cívica denuncia l'ofensiva de l'actual Govern valencià del PP i els seus socis parlamentaris de Vox per «destruir l'Acadèmia Valenciana de la Llengua», «la castellanització» del topònim València i les jugades per desvalencianitzar Alacant. «Són ja moltes les generacions que hem vingut ací a recordar-nos que som poble, que tenim veu, que tenim cultura, que tenim llengua, i que tenim el dret, però també el deure, de defensar-les. Des de totes les comarques valencianes, i també des de més enllà del riu Sénia i des de les Illes, que mirem i ens miren com a part del mateix país que som», indica.
Si la llengua ha estat motiu de reivindicació arran de la política desplegada pel Consell, Bloc i País, a través d'Albert Valls, obri una altra qüestió: l'infrafinançament que pateixen els valencians. «La realitat és que els valencians continuem empobrint-nos de fa dècades. De fet, es pot dir que estem, estadísticament, en caiguda lliure», adverteix. I consolida: «Podem afirmar que no hem estat mai tan lluny de la riquesa mitjana dintre de l'Estat espanyol. No hem sigut, per tant, mai tan pobres dins d'aquest context polític». «Els independentistes hem de demostrar que el nostre projecte és el millor per a la vida de les classes populars valencianes», irromp Domènec Garcia, al capdavant d'Esquerra Republicana del País Valencià.
«La independència del nostre país és sobirania per a administrar millor els nostres recursos i ser més eficients en preservar la nostra llengua, però també en qüestions tan essencials com l'accés a l'habitatge, els serveis socials, l'educació pública i en valencià, o la sanitat universal. Sols amb una sobirania plena ho podem garantir», afirma. Un dels clams nacionals d'un darrer diumenge marcat per les cicatrius de l'aigua i l'envestida contra la llengua del país.