Hi ha joies que més que valor econòmic el tenen sentimental. Juana llueix aquest matí al canell dret una polsera senzilla, que ella s’estima especialment. Fou el xicotet caprici que es va permetre el primer estiu que va tornar a casa després de mig any vivint a París al servei de la família Granger. Corria l’any 1960. Amb només 16 anys, el gruix dels diners els entregà als pares per canviar les portes i empisar la casa familiar que tenien a Senija.
«La meua germana, que era onze anys major que jo havia marxat l’any d’abans i un dia em ...