MITJANS

À Punt prescindeix de la meitat dels seus lingüistes

Nou colp a la llengua. La direcció d’À Punt ha decidit prescindit de la meitat dels seus lingüistes. Dels dotze que hi havia fins ara, passaran a sis. Els professionals afectats asseguren que, amb la retallada, és inviable garantir la qualitat lingüística de la cadena pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La degradació lingüística d’À Punt no atura. La direcció de la cadena pública vol prescindir de la meitat dels lingüistes que fins ara treballaven en la casa. Això suposa que de les dotze places de lingüistes que té contemplades actualment la radiotelevisió pública es passarà a sis. Aquesta reducció fa inviable la tasca de supervisió i correcció que l’equip tècnics de lingüistes realitza al llarg de tot el dia, tant a la ràdio com a la televisió.

La reducció és fruit de la nova Relació de Llocs de Treball (RLT) que la direcció d’À Punt ha estat negociant darrerament amb els sindicats, és a dir, el document que ha de fixar les places i categories de treballadors dins la casa a partir d’ara. La nova RTL, tanmateixa, ha estat aprovada sense el consens dels sindicats, que ja han mostrat el seu rebuig a una proposta que suposarà el comiat de companys i companys en moltes seccions de la cadena pública.

La retalla dels lingüistes rebla en el menysteniment envers la llengua que la direcció d’À Punt ha mostrat d’ençà de l’arribada de Vicente Ordaz al capdavant de la radiotelevisió pública. En total, s’acomiadaran dos tècnics lingüístics i quatre assessors lingüístics. “És un atac brutal al valencià. Rebla en el menyspreu cap a la llengua que han mostrat els responsables de la casa”, cristica Cristina Ordaz, una de les tècniques lingüístiques que serà acomiadada. Es dona la circumstància agreujant que Ordaz havia estat triada per la plantilla per representar-los en el Comitè d’Informatius que ha de vetllar per la independència de la redacció.

La reducció dels lingüistes encaixa en el tarannà que ha adoptat la televisió d’ençà de l’aprovació de la nova llei d’À Punt aprovada per PP i Vox l’estiu de 2024. La nova legislació no diu, en cap moment, que el seu objectiu siga la normalització i la promoció del valencià, al contrari del que sí feien les legislacions de Canal 9 i la primera llei d’À Punt.

A més, l’estiu passat la direcció, que encapçala l'experiodista de la COPE, Vicente Ordaz, va aprovar, sense comptar amb el criteri de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un llibre d’estil que advoca per un model de llengua impropi d'un mitjà públic, tot donant via lliure a tota mena de col·loquialismes. À Punt, a més, emet les pel·lícules doblades preferentment en castellà i ha introduït continguts en castellà a través de les connexions amb televisions d'àmbit local de les zones de domini castellnoparlans, una circumstància que no s'havia donat mai fins ara. Així mateix, ha confiat el magazín matinal del cap de setmana a Donís Salvador, membre de la junta de Lo Rat Penat, alhora que s'ha incrementat el nombre de col·laboradors i tertualians que no usen el valencià.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.