Les quatre parets del reservat del restaurant El Ventorro s'han apoderat de Carlos Mazón, president en funcions de la Generalitat Valenciana. L'estampa —pròpia d'un guió arriscat de Netflix— de quedar-se dinant mentre Utiel s'inundava, en la pitjor catàstrofe del País Valencià en les últimes dècades, s'han convertit en una llosa insalvable d'una carrera política en el temps de descompte. Mazón conserva l'escó a les Corts —i, en conseqüència, el seu aforament judicial envers les temptatives de la jutgessa de la dana—, però sap que la seua presidència s'ha fos a negre. Igual que la seua localització durant els 37 minuts d'incomunicació a la fatídica vesprada del 29 d'octubre.
Acorralat per les manifestacions multitudinàries al carrer i assenyalat per les víctimes de la dana, com va ocórrer al funeral d'estat, l'antic baró valencià del PPCV va renunciar pressionat per Gènova i deixant unes files populars immerses en un clima quasi bèl·lic. La remor dels sabres a les entranyes dels conservadors ha provocat que la cúpula estatal d'Alberto Núñez Feijóo confirmara aquest dimarts Juanfran Pérez Llorca com a pròxim comandant en cap dels valencians. És la seua aposta com a president interí fins a esgotar la legislatura; una mena de José Luis Olivas 2.0 per promocionar en 2027 l'alcaldessa de València, María José Català, com a cap de cartell.
Secretari general del PPCV, síndic dels dretans a les Corts Valencianes i negociador dels pactes parlamentaris amb la ultradreta, Pérez Llorca haurà de guanyar-se el suport de Vox per accedir a la sala més noble de l'històric Palau de la Generalitat Valenciana. La ultradreta espanyola, endinsada en un moment dolç a escala demoscòpica i encoratjada pels rèdits de la seua estratègia de sotmetre el PP des dels parlaments —i, per tant, allunyant-se del desgast de la governabilitat—, atresora les claus del País Valencià. Encara més, Santiago Abascal, jerarca dels reaccionaris, ha transformat el territori valencià en el seu camp de proves ideològic.
Del dinar professional a no pintar fava
Mentre el Govern valencià es dirimeix a Madrid, Mazón ha protagonitzat aquest dimarts el seu epitafi polític com a president de la Generalitat Valenciana —tot i fer-ho, formalment, com a cap del Consell en funcions fins al fum blanc entre PP i Vox. A petició pròpia, ha comparegut a la comissió d'investigació sobre les causes de les inundacions causades per la dana amb la intenció de refermar el seu discurs polític, d'intentar aprofundir en el seu relat de culpabilitzar de l'emergència al Govern espanyol del PSOE i Sumar, i espolsar-se de damunt el focus mediàtic sobre les incògnites del seu comportament durant la devastadora vesprada de la gran riuada del 2024.
Abatut anímicament i desproveït de l'energia que exhibia durant els seus temps daurats com a president valencià, ha accedit a la comissió quan, a fora de l'hemicicle, les associacions de víctimes de la dana i les entitats socials, aixoplugades a l'Acord Social Valencià, demanaven que «contara la veritat». «Per una vegada en la vida, podria narrar la veritat d'aquell dia», ha implorat Rosa Maria Álvarez, familiar d'una víctima mortal de la barrancada, de manera intercalada amb els clams de «No són morts, són assassinats», «Mentre ell dinava, el poble s'ofegava» i «Mazón, a presó».
«No volem que açò siga una pantomima», ha lamentat, així com s'ha queixat que els damnificats no pogueren estar a les Corts Valencianes «perquè els seus seients els ocupen els assessors de Mazón». El president en funcions de la Generalitat Valenciana, però, ha signat un epitafi ple de regats a la transparència i a les preguntes més punyents de José Muñoz, síndic del PSPV a les Corts Valencianes, i Joan Baldoví, veu de Compromís a la cambra valenciana. El seu discurs, fonamentat a assenyalar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l'AEMET, així com l'executiu de Pedro Sánchez, ha fet les delícies d'una ultradreta que només ha repartit al PP i al PSOE quan ha parlat de l'enviament de l'alarma, tot i ser una competència de l'Administració autonòmica.
«El rigor d'aquesta comissió es demostra en el fet que un constructor de Madrid ha comparegut abans que les víctimes. Estan fora, perquè el PP i Vox els ha tancat la porta. És una vergonya i una estafa als valencians que vostè estiga ací i no hagen pogut estar les víctimes», ha censurat Baldoví, que s'ha estalviat circumloquis: «Vens a contestar i dir la veritat, o a continuar amb les mentides i l'enèsima versió? Per què no li contes la veritat a la jutgessa de Catarroja? No en crec ni una paraula que isca de la teua boca. Per què creus que eres digne per continuar com a diputat? La consellera et va informar a les 17.37 de l'extrema gravetat de la situació de Forata i vas continuar dinant? Com és possible tanta irresponsabilitat? On estaves mentre la gent s'ofegava?».
Les preguntes ressonaven a la sala entre un silenci contaminat de murmuris, amb Mazón sense apuntar pràcticament ni una de les preguntes formulades pel dirigent valencianista. El síndic dels socialistes insistiria en els interrogants que planen el comportament de l'aleshores comandant en cap dels valencians: si l'estaven informant per WhatsApp; si va visionar un vídeo amb les inundacions d'Utiel; per què no va cridar l'alcalde d'Utiel; per què la comensal, la periodista Maribel Vilaplana, va fer referència en la seua declaració judicial al fet que Mazón deia que «estaven pesats amb fer-se una foto»... «Podria ensenyar els whatsapps que va mantenir amb Salomé Pradas, llavors la seua consellera d'Emergències? Va participar per acció o per omissió en l'enviament de l'alerta a la població?», ha interrogat Muñoz.
Mazón, però, tenia escrites les respostes. A unes altres preguntes. «S'ha utilitzat la meua figura com a excusa política per eludir les responsabilitats del Govern espanyol en l'execució de les obres hidràuliques», ha llegit en el seu guió, presentant-se com una mena de damnificat d'una cacera de l'esquerra. «Des del primer moment, s'ha vist aquesta tragèdia com una oportunitat política», ha sostingut. Ha estat l'avantsala de la seua reivindicació de l'exvicepresident per a la Reconstrucció, el militar Francisco José Gan Pàmpols, amb una gestió consistent a encomanar a una consultora un pla de reconstrucció farcit d'obvietats i de mesures escomeses.
«Tenim els valencians els sistemes més avançats per saber quan, quant i on plourà, així com per conèixer l'evolució de les precipitacions?», ha preguntat quan compareixia per respondre preguntes sobre la seua actuació el 29 d'octubre del 2024, apuntalant la seua narrativa —desacreditada per la instrucció judicial— de situar la diana de la responsabilitat a sobre de l'AEMET. Amb la propagació de mentides sobre uns radars que no estaven espatllats, ha denunciat que hi haja kilòmetres i kilòmetres de conques dependents de la CHX sense monitorar. «No he sentit en cap moment que les obres hidràuliques salven vides. I el responsable de no fer-les és el Govern de Pedro Sánchez», ha afirmat derivant la culpabilitat d'una tragèdia que va deixar 229 morts.
El seu espiell no ha deixat d'apuntar cap a la CHX: «Va rebaixar l'alerta. Com és possible que passàrem d'un barranc quasi sec a un tsunami?», ha qüestionat, en xoc amb les explicacions dels experts que exerceixen la funció de perits a la causa de la dana. «No s'hauria produït el dinar si haguera sabut d'aquesta emergència. La meua agenda hauria estat diferent», ha assegurat, encara que el Govern valencià, malgrat els avisos i les portades dels dos principals diaris valencians impresos d'aquell 29 d'octubre sobre els riscos que comportava aquell episodi meteorològic, va relativitzar l'emergència. Fins i tot, ha accentuat el seu relat de no pintar fava al Cecopi, de no tenir cap responsabilitat operativa, malgrat ser el comandant en cap dels valencians.
«Va ser un dinar professional, on vaig mantenir cridades sobre una emergència que fins ben entrada la vesprada es pensava que afectava només la Ribera, Utiel, i amb un escenari a 13 hores vista, la presa de Forata», ha justificat de manera polèmica i esquerdant una hipotètica defensa judicial, quan les inundacions a la Ribera Alta havien provocat rescats i desapareguts; Utiel estava sotmesa a un torrent d'aigua sense precedents, i els escenaris sobre la presa eren, a principi de la vesprada, força inquietants. No debades es parlava d'un perill de ruptura de la presa.
El cap del Consell en funcions ha prosseguit amb la seua narració: «Si s'haguera desbordat el barranc de Poio, Pradas m'ho haguera dit. Com la resta de les qüestions», ha apuntat. I ha expressat, amb l'ull mirant cap a la instrucció judicial: «Mai vaig donar cap permís, ni autorització sobre l'ES-Alert». «Ningú em va contactar per refrendar cap decisió del Cecopi», ha reiterat.
Un president dimitit
El discurs de «la mà estesa a les víctimes» quan s'ha jugat des del Consell a dividir-les per restar-los força reivindicativa i la seua crítica per la incompareixença de Sánchez i els seus ministres a les Corts Valencianes —alimentada per les poques visites del president espanyol i els seus membres no valencians del gabinet estatal sobre el terreny devastat per la dana— han trobat complicitat a l'extrema dreta. José María Llanos, síndic dels ultradretans a les Corts Valencianes, ha denunciat que aquells que defensen l'autogovern no exigisquen que els membres de l'executiu estatal reten comptes al parlament valencià.
«Sánchez i els seus ministres es burlen de les Corts Valencianes», ha criticat Fernando Pastor, diputat alcoià dels populars que arracona el valencià i amb un discurs d'assenyalar les víctimes de la dana «per estar manipulades per l'esquerra». Una acusació que ha rebatut Baldoví, empentant el PP a parlar amb els col·lectius que es manifestaven fora de l'hemicicle valencià. «Acabes de burlar-te de les víctimes, d'aquesta comissió i del poble valencià», s'ha dirigit el síndic valencianista a Mazón. «Quin president està perfectament informat de la situació d'Utiel i es queda dinant? Quin president eres?», ha fiscalitzat, enfadat i perplex.
Baldoví ha apujat el to: «Per què et quedares de sobretaula quan ja hi havia desapareguts?», ha llençat, mentre recordava, al voltant de les obres hidràuliques, que el Govern espanyol del conservador Mariano Rajoy va tenir oportunitat d'excitar-les entre 2011 i 2018. «De debò afirmes que no tenies res a fer? Però quin president es queda dinant mentre la seua terra pateix aquesta situació? Ets un perill públic», s'ha fet creus. «Vostè està contestant amb un guió preestablert», ha agafat el relleu Muñoz. «Si ho ha fet tot bé, per què ha dimitit de president? Vostè no s'adona que era el president de la Generalitat? No estava ací d'Erasmus», ha inquirit.
«És indigne el que vostè ha fet en aquesta comissió. Com pot mentir tant?», ha buscat la reacció de Mazón. «No es mossegue el llavi, ni pose aquesta cara. És impressionant com no mostra cap mena d'emoció», ha retret. I ha llençat, quasi implorant, una resposta a una de les preguntes de la seua llarga llista: «Es penedeix de no haver agafat les cridades a Pradas?». «A sobre de la seua consciència, vostè té 229 persones. Per humanitat, renuncie al seu escó i vaja a la jutgessa de Catarroja a declarar», li ha recomanat. I ha avisat que els socialistes valencians revisaran el seu discurs, «perquè ha dit coses que no són veritat», quan no pot mentir a una comissió d'aquestes característiques.
Mazón, tanmateix, no s'ha donat per al·ludit. Fidel al seu discurs, ha tancat un dels seus últims capítols com a màxima autoritat dels valencians amb el relat de ser «l'únic que ha assumit responsabilitats polítiques». «Ningú més ha dit on i amb qui va dinar. Ningú més ha remodelat el govern, ni ha assumit responsabilitats. Ací no vindrà cap persona del Govern d'Espanya, i l'únic que està donant la cara soc jo», ha contraatacat en una de les seues darreres rèpliques parlamentàries, amb la seua presidència en funcions en el temps de descompte i havent plegat d'ençà d'aquella estampa inesborrable del funeral d'steat. Mazón firma un epitafi farcit per la decadència, per una figura que la seua actuació a la dana li ha privat d'encadenar diverses legislatures al capdavant del Consell.