La primera acció de Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana va consistir a rebre els familiars de les víctimes de l’accident del metro i demanar-les perdó en nom de la institució. La primera de Juan Francisco Pérez Llorca, que prendrà possessió oficial del càrrec a començaments de la setmana vinent, consistirà a demanar perdó a totes les víctimes de la dana en nom de la Generalitat. La diferència entre aquella mesura i l’actual és que Pérez Llorca pertany al mateix partit que el seu predecessor.
«No vinc a confrontar», ha remarcat Llorca en diversos moments de la jornada, exhibint un to conciliador que busca rebaixar la tensió ambiental. Però l’oposició, en especial el grup socialista, continuava en clau Ventorro. «No ha pronunciat ni una vegada el nom de Carlos Mazón», li ha fet saber el síndic del PSPV-PSOE, José Muñoz, que ha qualificat Pérez Llorca de «número dos de Carlos Mazón» i «número dos de Santiago Abascal». El portaveu del PSPV, de fet, detectava molta més il·lusió en els escons de Vox que no els del PPCV. «Per què demanarà perdó als familiars de les víctimes? Per haver tingut el Govern més negligent en el moment de la dana? Si no li exigeix l’acta de diputat a Carlos Mazón, el seu perdó no serà creïble», ha subratllat Joan Baldoví, síndic de Compromís.
Convindria que els uns i els altres començaren a canviar el xip. Al Palau de la Generalitat entra un home de 49 anys, de tarannà proper i to pausat, que al seu poble ja s’ha engolit l’espai ideològic de l’oposició. Ni la gent el relacionarà amb la dana, per molt que siga citat a declarar per la jutgessa de Catarroja, ni alçarà el to i serà desafiant com el Mazón de la darrera etapa, quan es veia contra les cordes i reaccionava com un tigre davant les invectives de l’oposició.
Pérez Llorca arriba a la presidència de la Generalitat de rebot, com va fer-ho l’interí José Luis Olivas en substitució d’Eduardo Zaplana i el sobtat Alberto Fabra després de la dimissió de Francisco Camps. Tanmateix, disposa de diverses cartes guanyadores.
En primer lloc, la sensació de descompressió que significa l’eixida de Mazón, ja que això reordena el tauler. En segon lloc, el perfil moderat que el nou president està entestat a exhibir malgrat el suport parlamentari de Vox, una característica personal que els assessors del partit li recomanen explotar. En tercer lloc, la certesa que les enquestes començaran a ser millors per al PPCV sense Mazón a la presidència, cosa que el reforçarà internament i de cara a la direcció estatal del partit, que aquest dijous no l’ha acompanyat a les Corts. El desgast amb què el PSOE arribarà a 2027 i l’atomització de l’espai situat a la seua esquerra són elements que també beneficiaran el PP. I, en quart lloc, la convicció que el seu periple no té una data exacta de caducitat, com el d’Olivas, ni una conjuntura general tan adversa com la de Fabra, en què l’aroma de final de cicle ja era evident. Pérez Llorca no té res a perdre i molt a guanyar, i sap que la clau de l’èxit es troba precisament a no esvalotar el galliner.
Llorca és el primer president valencià del PP que no té el castellà com a idioma patern i matern. Aquest tampoc no és un detall menor. Se sent més còmode en la llengua d’Ausiàs March que no en la de Cervantes. En el seu discurs d’investidura ha intercalat totes dues, però en aquest aspecte, també, Pérez Llorca encaixa millor en la realitat social valenciana. A més, per la seua procedència geogràfica (Finestrat, la Marina Baixa), tampoc no arrossega els debats estèrils del PP de València i la seua àrea metropolitana, raó per la qual és probable que el camp semàntic del catalanisme perda protagonisme. Aquest ha estat l’únic punt en què ha remarcat les seues diferències amb Vox.
«Jo sí que crec en l’AVL», li ha dit al síndic de Vox, José María Llanos. El president electe s’ha limitat a concedir que l’única «desviació» de l’AVL és la promoció de la llengua a través de la publicitat en els mitjans, que no figura entre les seues atribucions. «Treballem, busquem punts en comú, pactem una reforma de la llei entre tots», ha plantejat, deixant clar que l’AVL «no és cap xiringuito, sinó una institució a protegir». En la seua intervenció, Llanos li havia reclamat mantenir la retallada del 50% del pressupost de l’Acadèmia, cosa que no acaba d’agradar a Llorca: «Jo crec en la institució, crec en les institucions, i aquesta també hem de protegir-la; no es tracta de retallar, sinó d’ordenar; cal ordenar algunes coses de l’Acadèmia».
Bateig i soterrar
La jornada que s’ha viscut a les Corts era històrica. S’escollia el vuitè president des de 1983. No obstant això, l’ambient no era de dia gran. Llorca no ha dedicat més d’una hora a la seua intervenció introductòria i ha optat per no respondre cada grup de manera individualitzada, sinó de manera conjunta. Una cosa que no havia passat en cap investidura anterior.
Compromís ha tornat a esbossar propostes, però el PSPV continua sense fer-ne
Al capdavall, era dia de bateig i de soterrar, al mateix temps. El naixement del nou president coincidia amb l’adeu de l’anterior, que no s’ha personat a l’hemicicle fins a la votació, a les sis de la vesprada. És el quart dels cinc expresidents valencians del PP valencià que acaba tenint problemes amb la justícia. La magistrada Nuria Ruiz Tobarra està cridant a declarar el seu cercle de confiança com a pas previ per a sol·licitar el seu encausament. Mazón reté l’acta de diputat per a no prestar declaració davant d’ella, sinó d’una instància superior: el TSJCV.
El socialista Muñoz s’ha referit a Pérez Llorca com el «testaferro de Mazón» i ha destacat que és el segon diputat de les Corts amb un patrimoni més alt, xifrat en 4,3 milions d’euros. Per la seua banda, un Baldoví amb corbata —va prometre als familiars d’una víctima de la dana que se la posaria quan Mazón deixara de presidir la Generalitat— emfasitzava que Pérez Llorca i Vox són «els qui més han encobert Mazón». En el seu cas, ha efectuat un joc de paraules per referir-se al nou cap del Consell amb el nom de «Juanfran Mazón».
«Vostè ha sigut el portaveu d’un grup que s’ha passat un any insultant les víctimes», ha censurat Baldoví sobre el seu paper com a portaveu parlamentari del PP. Ha lamentat la «corrupció moral» que envaeix els populars per la «negligent» gestió de la dana. Tant el portaveu socialista com el de Compromís han insistit a reclamar una convocatòria electoral que no ha arribat ni arribarà.
En el cas del portaveu valencianista, com ja va fer en el debat de política general celebrat el setembre passat, ha aprofitat l’ocasió per a esbossar un decàleg de mesures que la coalició aplicaria en cas de tornar al Consell. Un discurs propositiu que de moment no articula en veu alta el PSPV.
Ventríloc de Vox
«El seu discurs podria haver-lo pronunciat el portaveu de Vox», li ha recriminat Baldoví, com si Pérez Llorca fora el ninot d’un ventríloc anomenat Abascal. Opina que Vox li proporciona la «respiració assistida» necessària per a ser president. I és que, en efecte, tant en la sessió matinal com a la vesprada, ha semblat el Dr. Llorca i Mr. Hyde, un home de mà estesa i cara afable que de sobte es transforma per a exhibir el seu costat maligne. Quan Pérez Llorca ha començat a fer gestos indissimulats cap a Vox, l’hemicicle ha comprovat com els discursos ultres també poden pronunciar-se en veu baixa. I en valencià.
«Ens alegra que no vulga acceptar ni un mena més», s’ha felicitat el portaveu de Vox, José María Llanos. «No podríem donar el suport a aquesta investidura sense els compromisos adquirits pel seu antecessor, que vostè avui, ací, ha ratificat», ha continuat sense citar tampoc el nom i cognom de Carlos Mazón. «Celebrem que vulga frenar la immigració massiva, s’ha demostrat que Vox tenia raó», ha prosseguit Llanos, erigit en l’home més content de l’hemicicle.
Perquè encara que Pérez Llorca havia sigut eloqüent en el discurs del matí, el síndic de Vox li ha posat deures com l’alumne que ha d’avaluar-se abans de Nadal: «Cal activar els plans de retorn dels immigrants il·legals, hi ha dos milions consignats per a aquesta finalitat i cal fer-ho de manera urgent; cal desplegar el reagrupament dels menors amb els pares als seus països», ha urgit Llanos. «Cal ubicar els suposats menors en zones que no generen inseguretat, garantir la disciplina i l’ordre en els centres d’internament, on han de rebre, a més, classes d’espanyol», ha afegit.
«Volem una Comunitat Valenciana que no siga notícia per les ocupacions i les ganivetades», ha dit Llanos, content pel fet que Llorca no tinga «por» a «publicar les estadístiques sobre delinqüència» que especifiquen el país de naixement. «Vivim en una societat més insegura per culpa de la gent que arriba il·legalment, no hi ha llibertat sense seguretat», ha reiterat Llanos mentre Llorca, de tant en tant, apuntava alguna cosa.
El Dr. Llorca i Mr. Hyde és un home de mà estesa i cara afable que de sobte exhibeix el costat maligne
L’única diferència, com ha quedat dit, és la negativa de Pérez Llorca a maltractar l’AVL. Després que Llanos li demanara «mantenir la reducció del 50% de l’AVL» als pressupostos de la Generalitat per ser «una institució antivalenciana i antiespanyola», el nou president ha afirmat que el diàleg és la base de l’acord, sense comprometre’s, com volia Llanos, a mantenir la retallada en aquesta partida.
Pel que fa a l’energia nuclear, però, la sintonia és absoluta. «Cofrents no es tanca», ha dit textualment el portaveu de Vox amb l’èmfasi d’un piquet informatiu en una vaga i en consonància ideològica amb el punt de vista del candidat a la investidura. «Vostè defensa l’energia nuclear mentre tracta els immigrants com a material radioactiu», li ha retret, en el seu torn, el socialista Muñoz a Pérez Llorca.
La votació, sense sorpreses, ha investit president amb els vots de PP i Vox l’alcalde de Finestrat, una població de 10.000 habitants fronterera amb Benidorm que ara pot presumir de tenir entre els seus veïns el cap del Consell. Un senyor fins ara desconegut que passarà a ser semidesconegut i que té un any i mig al davant per a fer-se molt conegut. Si és possible, sense cap tragèdia pel mig.
Acompanyat de la seua parella, Pérez Llorca eixia caminant de les Corts a les 19 hores, estrenant els escortes que ara durà però sense cotxe oficial, conscient de l’anonimat de què encara gaudeix. I aquesta és, de fet, la principal notícia de la jornada: el president valencià pot tornar a eixir al carrer. No és poca cosa.