En els circuits de poesia oral hi ha multitud d’experiències en què música o dansa embolcallen i estetititzen per a l’espectador l’experiència d’acostar-se als versos. Amb Respirar juntes, conspirar cançons i versos, sembla que es vulga fer un pas més enllà de presentar continguts poètics juxtaposats amb unes altres disciplines, l’objectiu és oferir una simbiosi en què l’espectador és convidat a endinsar-se en els mecanismes que «articulen el vers i la melodia, els seus diàlegs, les seues tensions i les seues revelacions». Amb una respiració conjunta, com s’avisa des del títol, que és també un qüestionament estètic.
Amb la matèria primera dels poemes de l’escriptora i rapsoda Isabel Garcia Canet, en el rol «d'arqueòloga de les paraules», l’actriu i cantant Lara Salvador Peydro és l’encarregada de reescriure els textos a través de «la tonalitat, el ritme, l’harmonia i la tessitura vocal». El pare de Lara Salvador, el reconegut compositor i percussionista Jesús Salvador Chapi, vehicula l’acompanyament musical d’aquest espectacle que s’estrena divendres al Centre Cultural La Reina 121.
Tot i que no s’ha especificat quins seran els poemaris de Garcia Canet que formaran part d’aquesta respiració artística conjunta, pel que fa a la temàtica abordarà qüestions com el buit creatiu, la sensualitat, la identitat, la família o l’erotisme, units en una «commoció imparable d’imatges i ritmes».
Una aliança prometedora
Més enllà de l'aspiració simbiòtica d’aquest Respirar juntes..., l’atractiu potencial de la proposta rau en la unió de tres trajectòries importants en els seus camps respectius. Tot i una presència editorial intermitent, Garcia Canet (Pego, la Marina Alta, 1980), acumula ja un important bagatge de poemaris des que va fer un salt substancial l’any 2007 amb Claustre, un llibre que li va valdre el Senyoriu d’Ausiàs March i el Premi de la Crítica a obra publicada, quan encara era molt jove.
L’os de la música (2011), Nit de sal (2014), La llum del buit (2021) o el més recent Els afores (2025, Premi Vicent Andrés Estellés dels Octubre), configuren un corpus ben significatiu en el panorama poètic valencià. Molt activa tot aquest temps en el seu vessant com a rapsoda, el seu darrer llibre plantejava una reflexió amb un fons filosòfic. «Hi ha els afores del poble, la natura, les arrels. Però també la idea que no hi ha un centre on poder agafar-nos en relació amb la família o la parella. Trobar el centre és molt difícil», explicava en una entrevista per a aquesta mateixa publicació.
De la mateixa generació que la poetessa és l’actriu, ballarina i cantant Lara Salvador Peydro (Vinalesa, l’Horta Nord, 1986), una artista amb una trajectòria igualment significativa, amb fites com Qué sabe nadie o les cançons de Penélope, una obra escrita, dirigida interpretada per ella mateixa que es va adjudicar el Premi de Dramatúrgia de Russafa Escènica, a més de ser candidata a dos Premis Max. L’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians la va distingir el 2015 amb el premi a millor actriu revelació per Nosotros no nos mataremos con pistolas, mentre que el 2024 va aconseguir el guardó a la millor interpretació femenina per Senyoreta Júlia, la funció està a punt de començar, amb la Companyia Teatre El Micalet.
Finalment, Jesús Salvador Chapi (Rafelbunyol, l’Horta Nord, 1960) és conegut sobretot per la històrica formació Amores Grup de Percussió, fundada el 1989 i que ha recorregut el món amb la seua proposta que connecta tradició i avantguarda, amb peces en molts casos composades per ell. Partitures com les de Fénix (2001) i Tinajas (2003) foren distingides en els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana.