La setena assemblea de Més per Mallorca ha revalidat el liderat de Lluís Apesteguia. Era l’únic candidat. El dubte sobre la seva segura reelecció era el grau de desafecció que mostraria l’abstenció. Finalment quasi el 30% dels presents optaren per no donar-li suport.
A efectes de la direcció orgànica, les bases de Més acceptaren la proposta de la direcció de reduir la comissió permanent -el nucli més executiu del poder intern- de vuit a sis membres. Els encapçala Apesteguia, que hi estarà acompanyat de Maria Ramon que continua de secretària d’Organització, Ferran Rosa, que es manté al front de la secretari de Comunicació i s’hi afegeixen Laura Celià -Finances-, Carme Gomila -Moviment i Estratègia- i Miquel Oliver -Territorials-, el batlle de Manacor que recentment va anunciar que no repetirà de candidat local i que tothom veu com a futur cap de llista al Consell de Mallorca.
A banda de la reelecció del líder, l’aspecte més important de l’assemblea era quin seria l’eix fonamental de la Ponència Política aprovada, el que el partit considera «el full de ruta de la formació en vista al futur i a les eleccions previstes per l'any 2027». L’aposta estratègia és ben clara: «l'accés a l'habitatge és el principal problema estructural de Mallorca» i a tal efecte defensa «un canvi profund de rumb per garantir que la ciutadania pugui viure amb dignitat a la seva terra». Així, Més pensa que «el cost de l'habitatge és, avui, la primera causa de pobresa a les Illes» i defensa que «les cases han de ser per viure-hi i no per especular». Per això proposa «prohibir nous usos turístics en habitatges, i anar progressivament fent desaparèixer els existents». També vol imposar de forma general la «regulació de preus, límits a la compra especulativa i per part de no residents» i exigirà «la mobilització de pisos buits de grans tenidors» per treure’ls al mercat, els «impostos alts sobre cases buides o recàrrecs sobre segones i successives residències», a més d'un fort impuls del «lloguer públic i social», així com «la rehabilitació del parc existent abans de construir més».
En el seu discurs després de ser reelegit, Apesteguia advertí que l’objectiu de Més és ben clar: «Volem representar a la gent que està farta de no poder tenir un ca seva, una vida digna. Les cases han de deixar de ser un negoci. No descansarem fins que tothom tengui un ca seva que ara el Govern li nega» i insistí en atacar «les fal·làcies i mentides de (Marga) Prohens: no fan feina per la gent d'aquí, no es pot accedir a un lloguer amb els sous d'aquest país».
Segons el coordinador general de Més «una generació sencera viu atrapada entre lloguers impossibles i salaris baixos, fet que impedeix l'emancipació i expulsa la joventut». Per això aposta per «superar el model basat en el turisme de masses i la construcció i avançar cap a una economia diversificada i verda, millorar les condicions laborals i reforçar l'Estat del benestar, amb serveis públics forts, una xarxa de cures i la proposta d'una renda bàsica universal», o, el que és el mateix, diu Apesteguia, «una economia per a les persones, amb millors condicions laborals i de vida».
A banda, la ponència principal té diversos altres eixos bàsics, com són «el feminisme», la «defensa i la protecció del territori i el decreixement del consum de sòl», a més de la «reivindicació del català com a llengua de cohesió, inclusió i sobirania». En relació a això últim, Apesteguia digué que «som l'únic projecte d'emancipació nacional que existeix al Mallorca però ser sobiranista, nacionalista o mallorquinista mai significarà ser xenòfob», el clara referència el.líptica al PI-Som.
Apesteguia recordà, així mateix, que la seva formació va ser la primera en denunciar el «creixement poblacional inassumible que viu aquesta terra» però, seguint amb les evidents indirectes ben directes, afegí que «és indecent i una ignomínia posar l'accent sobre les persones més vulnerables». Criticà els que «financen als partits xenòfobs i apliquen un model depredador a la nostra terra. Oligarques d'aquí i de Madrid» i sentencià que «efectivament sobra gent: els especuladors, els depredadors del territori, els xenòfobs, els antimallorquins i els feixistes».