L'adveniment de les festes de Nadal s'havia convertit en una benedicció política per al PSOE. Abans que el president del Govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, compareguera aquest dilluns per a fer balanç d'una legislatura en precari, els socialdemòcrates havien viscut una setmana horribilis. Al degoteig de denúncies per comportaments masclistes i assetjaments sexuals de càrrecs de la formació del puny i la rosa, s'hi sumava l'escalada de la suposada trama envers Leire Díez, antiga llanterna progressista.
La pressió mediàtica i judicial era quasi insuportable, però Sánchez, fidel al seu manual de resistència, havia decidit persistir. Encara que el clima instal·lat a la política espanyola semblara un déjà-vu d'aquells últims anys de Felipe González al capdavant de l'executiu estatal. L'arribada de les festes de Nadal, però, serviria per a col·locar un parèntesi a un mandat profundament inestable d'ençà que es va conèixer l'informe de la Guàrdia Civil que incriminava Santos Cerdán, antic secretari general del PSOE, en una presumpta xarxa de suborns.
En aquest escenari de debilitat dels socialistes espanyols, Junts per Catalunya ha fet un revolt tàctic a la seua ruptura amb Sánchez. Amb els socialdemòcrates movent-se per tornar a seduir la formació comandada per Carles Puigdemont, ha interpel·lat ERC per a crear un front comú a favor dels interessos catalans. O dit d'una altra manera: per a esgarrapar les màximes concessions polítiques d'un PSOE contra les cordes.
Un bloc català entre retrets?
Míriam Nogueras, portaveu dels juntaires al Congrés dels Diputats, ha expressat aquest dimarts a TV3 que, arran de la «debilitat del Govern espanyol», «els partits catalans han d'aprofitar l'oportunitat». «Arrancar concessions amb set diputats és més complicat que fer-ho amb catorze», ha ressaltat la veu dels independentistes a la cambra baixa, que ha reivindicat la seua ruptura amb el PSOE com a factor per a canviar l'actitud dels progressistes: «Ha sigut necessari que Junts s'aparti de la taula de negociació amb el Govern espanyol perquè comenci a complir».
La crida per a forjar un front comú ja havia estat desenvolupada aquest dilluns per Josep Rius, vicepresident de Junts per Catalunya: «Tenim un president espanyol acorralat, sense majoria per a poder governar, mancat de pressupostos, i amb un PSOE que està tacat per casos de corrupció i d'assetjament sexual». Arran de «la crisi de la legislatura», plantejava, «hi ha l'oportunitat perquè Catalunya aconsegueixi els objectius que s'havia proposat».
«La feblesa de Sánchez és una oportunitat per fer pinya a Madrid i treure el màxim rendiment nacional», va subratllar, amb la meta situada en assolir «el reconeixement nacional de Catalunya en tots els àmbits». La proposta estava acompanyada, però, de les crítiques a la petició dels republicans al PSOE d'una reunió amb Sánchez. A través d'Albert Isaac, una de les veus dels republicans, responien a la proposta de Junts per Catalunya: «Davant l'oferiment de Míriam Nogueras a treballar plegats per forçar el PSOE a fer més concessions, els donem la benvinguda: ja era hora que Junts se sumés a la defensa de Catalunya».
El partit liderat per Oriol Junqueras, de fet, defensava la paternitat d'aquesta idea: «Fa temps que diem que com més siguem, més forts serem en la negociació. Tenim oberts fronts importants en matèria de finançament i de Rodalies. Aprofitem el moment abans que passin 24 hores i canviïn d'opinió», apuntava Isaac. Als micròfons de Catalunya Ràdio, i de manera paral·lela, Francesc-Marc Álvaro, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats, posava tres línies roges als socialistes espanyols: compliment dels acords, resposta contundent als casos d'assetjament sexual i que les trames de corrupció no penetren en l'estructura dels socialdemòcrates.
14 diputats per collar el PSOE
Atesa la precarietat parlamentària de Sánchez i la seua necessitat de sumar els vots d'ambdues forces independentistes, tant Junts per Catalunya com ERC visualitzaven una legislatura de concessions a Catalunya gràcies a la seua influència en nombre d'escons al Congrés dels Diputats. De fet, juntaires i republicans havien entrat en una pugna per mostrar que obtenien millores en matèria de competències, de finançament de Catalunya o de protecció de la llengua catalana a canvi del seu suport als socialistes espanyols.
Amb Junts per Catalunya havent trencat amb el PSOE per forçar el compliment dels compromisos, la proposta d'una coordinació entre ambdues formacions independentistes a favor de Catalunya podria revifar la seua musculatura demoscòpica. I més si, amb la força dels 14 diputats, aconseguiren collar amb més determinació als socialistes espanyols i visualitzar-se com a defensors en comú dels interessos catalans. Aquesta aliança, però, és només una idea. De moment, s'haurien d'esmorteir les topades que ha acumulat la relació entre els juntaires i ERC, especialment al Congrés dels Diputats entre el republicà Gabriel Rufián i Nogueras.