Una nova dada sociolingüística confirma l’arraconament progressiu de l’ús del català en tots els àmbits de la societat de les Balears. Ara ho palesen les xifres aportades pel Centre de Documentació Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB) de la UIB sobre l’ús de la llengua pròpia a les proves d’accés a la Universitat, encara a vegades conegudes com a selectivitat.
El CDSIB analitza aquestes dades d'ençà del 1992. És a dir, 33 anys amb tres excepcions —tres anys a mitjan dècada dels noranta— quan per raons diverses no es va recollir aquesta informació. Per tant, es tracta de xifres acumulades al llarg de més tres decennis que donen una visió prou ajustada sobre l’ús de la llengua pròpia entre els al·lots que volen seguir estudis universitaris.
En dades de tot l’arxipèlag, el mes de juny passat únicament feren les proves en català el 65,9%. Amb un descens sobre el curs anterior de 2,25 punts percentuals, una quantitat prou significativa només en un any. I el que és pitjor, és la confirmació de la tendència descendent que es nota, any rere any, des de 2015.
L'any 2014 les dades del CDSIB mostren que es va fer el cim. A partir d’aleshores hi ha un descens que es va accentuant així com passen els anys i que s’intensifica prou més intensament en els últims, a partir de 2018. Els percentatges superiors al 80% que es registraven a la primera dècada del segle ja són història. La caiguda és prou important en la mitjana balear, molt menys en el cas de Menorca, molt rellevant a Mallorca i brutal a Eivissa i Formentera. A grans trets és una distribució geogràfica que s’avé amb les dades generals sociolingüístiques que indiquen que el retrocés general del català és més intens a les Pitiüses —sobretot entre els joves—, prou important i creixent a Mallorca i molt menor a Menorca.
El CDSIB recull les dades a partir de l’ús de l’idioma (català o castellà) de cada alumne a l’hora de respondre les qüestions que els planteja cada examen amb l’excepció de les de llengua, que òbviament s’han de contestar obligatòriament amb la respectiva: catalana, castellana i estrangera.
La sèrie històrica mostra que a l’inici l’ús del català era prou baix. El primer any en el qual es recolliren les dades, 1992, únicament l’empraren el 26,9% dels joves que s’examinaren. Entre aquests anys i el final de dècada dels noranta —amb tres anys sense xifres, com s’ha dit— l’ús de la llengua pròpia començà a enlairar-se en un clar procés que s’incrementà durant el decenni següent i principis de l’altre: el 1999 s’assolí el 40,7%, el 2003 el 63,1%, el 2007 el 74,1%... i així fins a arribar al màxim que s’enregistrà el 2014, el 82,6%.
A partir de 2015 les coses canvien dràsticament i les dades reflecteixen un descens que en principi no pareix estructural perquè és poca cosa, però en un grapat d’anys augmenta prou i demostra ser ja una tendència consolidada. El 2020 ja era un 77,2% i, com s’ha referit al principi, enguany ha marcat el 65,9%. En només cinc anys ha caigut 11,3 punts percentuals.
El CDSIB dona les dades distribuïdes territorialment, la qual cosa permet fer un dibuix ben clar de quina és la geografia de, primer, l’increment i, després, el retrocés del català. Per oferir una idea més gràfica, analitza l’evolució de les dades entre moments que ocupen una mica més de les dues darreres dècades —vint-i-un anys, per ser exacte—: 2005, 2015 i 2025.
L’ús global del català passà del 70,9% al 81,8% i fins al 65,9%, respectivament. A Mallorca: 70,3%, 80,4% i 65,4%; a Menorca, 91,8%, 96,3% i 90,3%, i a Eivissa i Formentera: 61,1%, 83,3% i 46,8%.
Un simple cop d’ull mostra que fins i tot a Menorca, on l’ús del català és molt superior a la resta, hi ha un preocupant descens. A les Pitiüses és quelcom més que preocupant, quinze punts percentuals menys que quan s’inicià la recollida de dades i 36,5% en els últims onze anys.
Mallorca, per la seva magnitud, arrossega la mitjana balear. Presenta diferències interiors ostensibles. Mentre que a la Part Forana —tots els pobles, sense la capital— el 2005 s’arribà al 88,7%, el 2015 es va incrementar fins al 92,5% per caure enguany al 84,7%; o sigui, quatre punts per sota que fa vint-i-un anys. Pitjor és a Palma, on el 2005 emprava el català el 58,2% dels alumnes que s’examinaren de selectivitat, pujà la dada al 71,5% en el registre intermedi per precipitar-se enguany al 49,3%.
També existeixen contrastos cridaners entre els exàmens fets per alumnes que provenen de la pública i de la privada: a Palma, els primers han aportat enguany un 69,4% de proves en català (97,5% el 2015 i 61% el 2005), mentre que els segons s’han quedat en el 37,4% (63,2% el 2015 i 54,4% el 2005).