L’Obra Cultural Balear (OCB) i Joves de Mallorca per la Llengua (JMLL) tornen a organitzar, per segon any consecutiu, la Diada de Mallorca el 31 de desembre contra l’oficialització de la data del 12 de setembre que van imposar PP i Vox al Consell de l’illa ara fa dos anys.
Els dos grups reclamen «a les institucions el retorn a la data històrica i tradicional de la Diada de Mallorca, el 31 de desembre». A tal efecte, convoquen socis i simpatitzants, com ja feren l’any passat, a participar en l’acte reivindicatiu el mateix últim dia de l’any, a les 13 hores, a la plaça de Sant Jeroni de Palma i «convidam tota la ciutadania a participar-hi. Un acte festiu que apel·la a la memòria col·lectiva i a la continuïtat de la nostra identitat com a poble». L’Obra considera que el 31 de desembre és la data històrica «que, des del segle XIII, les institucions mallorquines han commemorat i que representa la voluntat de continuïtat amb la identitat històrica, cultural i lingüística, a la qual ens integràrem fa prop de 800 anys».
Respecte del vuitè centenari de la conquesta, l’OCB —tal com ho informava aquesta revista el novembre—, ja ha començat a reflexionar sobre la celebració de l’esdeveniment «que commemorarem l’any 2029». Al parer de la veterana entitat catalanista balear, la data del 31 de desembre és una «diada arrelada i compartida, amb la qual s’identifiquen generacions de mallorquins, personalitats rellevants i organitzacions de la nostra història passada i present. Per als mallorquins que compartim un mateix sentiment de defensa de la llengua, la cultura i el país, el 31 de desembre és la jornada de celebració de l’autèntica diada del poble de Mallorca».
Amb l’objectiu de celebrar la que entén com a vertadera diada, l’Obra i Joves per la Llengua tornen a convocar a la «concentració festiva i oberta a tothom», enguany amb el lema «Endavant amb força!». A la primera edició, l’any passat, centenars de persones «convertiren la plaça en un clam transversal per reclamar a les institucions el retorn de la data històrica». Fou, diu l’entitat, «una demostració que la societat civil està viva i no renuncia a la seva història i a la seva identitat».
Com el 2024, enguany, just després dels actes institucionals de la Festa de l’Estendard —que organitza l’Ajuntament de Palma, com és tradicional— l’Obra celebrarà el seu acte contra la «decisió del Consell de Mallorca de canviar la data d’aquesta celebració per interessos polítics» de PP i Vox. Paral·lelament i al llarg de tot el mes de desembre, les delegacions de l’OCB també estan organitzant diferents activitats arreu de Mallorca per «commemorar aquesta data tan assenyalada per a la nostra història i cultura».
La diada tradicionalment la celebrava només l’Ajuntament de Palma. Va ser durant la dècada de 1980 quan els nacionalistes començaren a protestar contra la presència dels militars a l’acte central a la plaça de Cort al migdia i a organitzar la manifestació independentista a l’horabaixa. El PSM sempre reclamà que s’instauràs el 31 de desembre com a diada oficial. Infructuosament. El Consell, en mans de la dreta entre 1983 i 1995, s’hi negà sempre. Aquell any, però, les eleccions permeten crear una nova majoria a la institució insular: el PSOE i PSM pactaren compartir el govern del Consell amb Unió Mallorquina i amb el suport extern d’Esquerra Unida. La líder d’aquesta última formació, Maria Antònia Munar, ocupà la presidència —amb dos dels 17 escons de la majoria— i els socialistes i els nacionalistes es repartiren les diferents àrees de gestió.
El 1997 Munar i UM imposaren als socis la invenció de la Diadade Mallorca el 12 de setembre. Quelcom que els nacionalistes del PSM rebutjaren d’entrada. Però finalment acabaren per acceptar per imperatiu polític —per mantenir la majoria—, però mai renunciaren al 31 desembre.
Quan el 2015 l’esquerra ocupà de bell nou el Consell (PSOE, Més i Podem), canviaren la data i el darrer dia de l’any passà a ser la Diada de Mallorca. El PP s’hi oposà. El 2023 els conservadors i la ultradreta pactaren compartir el govern insular mallorquí a través d’un pacte que incloïa tornar a canviar la data i oficialitzar altre pic el 12 de setembre. Així ho feren, i des d’aleshores el nacionalisme i l’esquerra reivindica recuperar el 31 de desembre, així com ho fa l’Obra Cultural i Joves per la Llengua.