L'espiral alcista del mercat de l'habitatge és incessant. Les tarifes dels lloguers se situen en terrenys insuportables i els preus per adquirir un habitatge estan lluny dels salaris estàndards. La crisi d'accés a l'habitatge és una bomba de rellotgeria social que s'ha situat enquesta rere enquesta entre els grans malestars dels ciutadans. El darrer sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió ho acreditava: la manca d'accés a una llar assolia la corona com a gran preocupació social. Només els simpatitzants de les dues extremes dretes, de la principatina Aliança Catalana i l'espanyolista Vox, s'allunyaven d'aquesta inquietud, que està truncant els projectes vitals de moltíssims ciutadans.
Al caliu de les reivindicacions dels col·lectius per l'habitatge, com ara el Sindicat de Llogateres, el Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous un enduriment de la regulació del mercat dels lloguers. En aquest cas, dels arrendaments de temporada i d'habitacions, que s'havien erigit en les vies d'escapatòria dels anteriors controls instaurats a la llei estatal d'habitatge. Amb el vot favorable del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, la nova regulació catalana introdueix al lloguer d'habitacions i de temporada els controls establerts a l'arrendament residencial. I, per tant, el preu estarà limitat a un índex oficial de referència.
El paquet d'intervencions en el mercat de l'habitatge permet topar les tarifes que s'estaven instaurant al lloguer per habitacions, el qual havia escalat força com a escletxa als topalls generals que s'havien aplicat a l'arrendament residencial. El bloc progressista ha votat a favor que la suma dels preus exigits per cada habitació no puga ser superior al límit fixat per als lloguers generals. En el cas dels lloguers turístics, queden al marge de les regulacions validades per socialdemòcrates, republicans, Comuns i cupaires.
L'ofensiva parlamentària per l'habitatge inclou la pròrroga de la consideració d'habitatges de protecció oficial per intentar aturar la fuita de desqualificacions d'aquesta mena de pisos, els quals exerceixen un paper refredador d'un mercat en ebullició. El gruix de la norma, batejada com a llei d'habitatge i urbanisme, ha estat validat per Junts per Catalunya. Tanmateix, s'han desmarcat en la qüestió del lloguer de temporada. Si les dues extremes dretes, la principatina Aliança Catalana i l'espanyolista de Vox, han votat en contra de controlar el mercat, el PP ha anunciat que impugnarà la norma al Tribunal Constitucional.
La normativa no sols regula diferents modalitats de lloguers i empenta per la creació d'un registre de grans tenidors, que preveu multes per a aquells que no inscriguen les seues propietats, sinó que desplega tota una bateria de mesures per l'habitatge: destina més diners per a la construcció d'habitatge social; amplia el radi d'acció per a la compra preferent de pisos per part de l'Administració, és a dir, el conegut com a dret de tanteig i retracte, i eleva els percentatges de reserva per a l'edificació de llars públiques als barris de nova creació.
«La llei busca que l'habitatge siga un dret i no una font d'angoixa per als ciutadans», ha afirmat Sílvia Paneque, al capdavant de la macroconselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. De fet, Paneque ha disseccionat les línies del pla del Govern català del socialista Salvador Illa per a construir 214.000 pisos assequibles amb la mirada posada a l'any 2030. D'aquests poc més de 210.000 habitatges, 100.000 seran de promoció pública, on la meitat serà destinada per a lloguer i l'altra per a compra.
Amb una mobilització prevista de 8.000 milions d'euros i essent una acció paral·lela al Pla 50.000 d'Illa, la Generalitat de Catalunya ha preseleccionat 179 àrees amb possibilitats d'acollir aquestes noves construccions. Segons ha informat la consellera al Parlament de Catalunya, el 60% dels indrets nominats estan ubicats a la ciutat de Barcelona i la seua extensa zona metropolitana. És l'embranzida catalana per l'habitatge: topalls dels preus del lloguer i construcció de pisos amb la voluntat que siguen assequibles.