L'adveniment de Nadal no sols concita a reunir-se amb els familiars i els amics, sinó que també empenta a fer balanç i expressar desitjos de cara a l'any nou. A la darrera sessió de control del Parlament de Catalunya abans de girar el full del 2025, el president de la Generalitat de Catalunya, el socialista Salvador Illa, va mostrar-se confiat que 2026 estaria marcat per l'aplicació efectiva de l'amnistia als dirigents independentistes catalans i, especialment, a l'expresident Carles Puigdemont, líder de Junts a Catalunya i exiliat a Bèlgica.
«Vull que en el 2026 es faça efectiva l'amnistia. Estic segur que passarà. Ho he demanat des del primer dia que vaig convertir-me en president de Catalunya», va expressar el proppassat dimecres per reforçar el seu perfil de dirigent conciliador, a la recerca dels pactes. «M'agradaria que fos l'esperit i el desig compartit de tota la cambra, per part dels 135 diputats, perquè, tinguem el pensament que tinguem, Catalunya és un país plural on, crec, tots tenim dret a estar», va reflexionar.
Aquest discurs mostra la seua persistència a promoure uns missatges que li han obert les portes de la presidència de la Generalitat de Catalunya: girar el full al procés català, que es produirà definitivament amb el retorn de Puigdemont a terres catalanes; vendre's com un garant de l'estabilitat arran de la tornada de grans firmes i entitats financeres que van marxar del país durant els anys més intensos de l'aventura per aconseguir l'autodeterminació de Catalunya, així com de continuar amb projectes econòmics com ara l'ampliació de l'aeroport del Prat, i la capacitat per impulsar polítiques socials arran de l'empenta de les esquerres presents a la cambra catalana.
ERC, però, també va marcar el seu perfil i va exhibir el seu rumb discursiu: a la denúncia per la manca d'un gir d'Illa en les ambicions nacionals i un aprofundiment de les seues mesures socials, van situar la seua gran reivindicació com a línia infranquejable: l'aprovació d'un finançament singular per a Catalunya. «Ens cal un finançament just i singular», va subratllar Josep Maria Jové, veu dels independentistes. Illa va prometre «suar la samarreta» per aconseguir-ho, però aquesta reforma està varada perquè complicaria encara més la campanya de la ministra d'Hisenda, la socialista María Jesús Montero, com a presidenciable a Andalusia.
Els republicans, fins i tot, van exposar el seu compromís per la independència i van etzibar-li al president català: «No hi ha res més democràtic que decidir el futur del país a través del vot». Si la formació capitanejada per Oriol Junqueras va reivindicar-se en la darrera sessió de control com el motor perquè Catalunya obtinga un tracte singular per part de l'Estat espanyol, Junts per Catalunya va consolidar el seu revolt tàctic: demanar als republicans la forja d'un front comú per collar un PSOE en estat precari i aconseguir més concessions que augmenten els contorns de l'autogovern principatí. Mònica Sales, portaveu dels juntaires a la cambra catalana, va fer una apel·lació, precisament, a la recerca de «la unitat independentista».
«Va prometre estabilitat i, més enllà de la seua propaganda, l'únic que ofereix és paràlisi», va contraposar a Illa, reforçant el seu perfil d'oposició al Govern català del PSC i tractant d'esquerdar el relat de moderació que pregona l'actual president de Catalunya. «Ha renunciat a governar, i espera sempre les ordes del PSOE», li va retraure, ressaltant l'estratègia de criticar els socialistes per estar sotmesos a Madrid i desnacionalitzar el país.
La darrera sessió, en conseqüència, va dibuixar un panorama polític al Parlament de Catalunya per a les tres grans forces que serveix de síntesi de la seua estratègia: el PSC intentant mostrar-se com un partit d'abast transversal i garant de l'estabilitat socioeconòmica; Junts per Catalunya fent-ho com a punt de llança de la crítica als símptomes de desnacionalització catalana i de visualitzar-se com el partit que sap governar, apel·lant implícitament als anys de gestió convergent, i ERC reivindicant el seu compromís nacional amb l'assoliment del finançament singular com a prioritat i la seua mirada de promoció de polítiques socials. Un escenari parlamentari que, ben segur, s'exportarà en 2026. No debades, és el rumb emprès per socialistes, juntaires i republicans.