1. LA GENERALITAT ACORDA AMB AENA L'AMPLIACIÓ DEL PRAT
Aquest juny, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports van tancar una proposta per ampliar l'aeroport del Prat per 3.200 milions d'euros. Es posa així punt final a un altre dels serials de l'economia catalana, ja que aquesta qüestió havia generat nombrosos estira-i-arronses entre els partits polítics a propòsit de l'afecció de la intervenció en l'estany de la Ricarda.
El projecte inclou la prolongació de la tercera pista en 500 metres, la remodelació de les terminals 1 i 2 i la construcció d'una nova terminal satèl·lit. Les obres començaran a executar-se l'any 2030 i la finalització està prevista per al 2033.
2. LA MASCLETADA ARANZELÀRIA DE TRUMP
El 2 d'abril de 2025 passarà a la història com un dels dies més surrealista dels Estats Units. Fou el dia en què el seu president, Donald Trump, va anunciar la major etzibada aranzelària de la seua història recent, cartell en mà, com el cambrer que canta el menú del dia. «Dia de l'alliberament» fou com el mandatari nord-americà va batejar la jornada.
A l'anunci li han seguit tot de negociacions amb els diferents països per tractar de mitigar els efectes perniciosos d'aquesta mesura. De moment, els efectes benèfics (creació de llocs de treball, relocalització...) que va prometre Trump no se substancien i la preocupació per l'encariment del cost de la vida ha esdevingut un problema domèstic de primera magnitud.
3. EL DEBAT INACABAT SOBRE LES CENTRALS NUCLEARS
El futur de les centrals nuclears a l'Estat semblava molt clar... fins que el 28 d'abril d'aquest any es produí una gran apagada a causa d'una reacció en cadena de sobretensions i desconnexions de generació.
Tot plegat ha servit per alimentar el debat a propòsit del calendari de tancament de centrals nuclears plantejat pel Govern espanyol, que hauria de començar amb la clausura d'Almaraz, l'any 2027. Li seguirien Ascó I, Vandellòs II (2030), Cofrents (2031) i Ascó II i Vandellòs II (2032). El Congrés va rebutjar una proposta del PP per ampliar uns terminis que generen inquietud en els territoris afectats.
4. RYANAIR FA FUGINA
L'enfrontament entre Ryanair i AENA s'ha intensificat durant aquest any. La companyia de vol irlandesa considera que el gestor espanyol li cobra taxes aeroportuàries abusives, circumstància que la va dur a anunciar, l'octubre passat, l'eliminació d'1,2 milions de seients en aeroports regionals per a la temporada d'hivern. La mesura ha afectat especialment els aeroports mitjans i xicotets, molt dependents de les línies de baix cost.
5. SALVADOR NAVARRO PLEGA
L'any que ara es tanca ha estat de canvis en l'empresariat valencià. A finals de setembre, Salvador Navarro, president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), va anunciar que retirava la seua candidatura per revalidar el càrrec. Ho feia després de ser coneixedor dels moviments que, internament, especialment des de la província d'Alacant, però també des de Castelló, qüestionaven la seua continuïtat. També després d'un procés de distanciament amb Carlos Mazón.
Navarro passa a la història com el dirigent empresarial que va dirigir la transformació de l'estructura patronal valenciana, fins fa uns anys marcada per les desavinences provincials. A més, ha estat una de les veus més crítiques contra el Govern espanyol per la falta de decisió a l'hora de reformar el model de finançament autonòmic. El seu substitut ha estat Vicente Lafuente, procedent de la patronal metal·lúrgica.
6. LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL, REBUTJADA
L'aspiració de treballar menys pel mateix salari haurà d'esperar. Aquest setembre, els vots en contra en el Congrés dels Diputats de Partit Popular, Vox i Junts van tirar enrere una proposta impulsada des del Ministeri de Treball per tal de reduir la jornada laboral. La pretensió de Yolanda Díaz de situar en 37,5 hores la setmana laboral estàndard va topar amb el mur de tots tres partits.
Un no que van rebre amb entusiasme les patronals, que van manifestar de forma reiterada el seu rebuig a la mesura.
7. LA CONDONACIÓ DEL DEUTE, EN PISTA D'EIXIDA
Fou una de les exigències d'Esquerra Republicana per investir president Pedro Sánchez l'any 2023: la condonació d'una part del deute de Catalunya amb l'Estat. L'acord s'ha materialitzat aquest 2025 en forma de cafè per a tothom: la condonació del deute de les autonomies amb l'Estat s'ha fet extensiva a tots els territoris.
L'acord preveu perdonar un total de 83.232 milions d'euros, dels quals 17.104 corresponen a Catalunya, 11.210 al País Valencià i 1.741 a les illes Balears. L'autonomia més beneficiada és Andalusia, amb 18.791 milions.
8. PUNT FINAL A L'OPA DEL BBVA SOBRE EL SABADELL
El mes d'octubre va marcar el punt final de l'OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell, després que el gruix dels accionistes de l'entitat vallesana donaren l'esquena a l'operació proposada pel banc bascomadrileny. D'aquesta manera, concloïa un serial que s'havia iniciat el novembre de 2020, quan BBVA i Sabadell van anunciar que mantenien converses preliminars per a una possible fusió.
El fracàs de l'operació —àmpliament festejat en els cercles empresarials i institucionals catalans— reforça la posició del Sabadell i, especialment, del seu equip directiu, que havia apostat fort i ferm per mantenir la seua independència. El repte és, ara, consolidar-se com el quart banc d'Espanya en volum de negoci. I fer-ho, a més, des de Catalunya, on l'entitat va retornar la seu a principis d'aquest 2025, després d'haver-se ubicat a Alacant durant vuit anys.
9. TATXO BENET DEIXA MEDIAPRO
Mediapro, el grup d'origen català que va revolucionar el mercat dels drets televisius, s'ha quedat sense cap dels seus fundadors. A l'octubre, la companyia va anunciar l'eixida, per a aquest 31 de desembre, de Tatxo Benet. Abans que ell —en concret, fa dos anys—, havia eixit Jaume Roures, l'altre factòtum de la companyia. L'eixida, segons el mateix Benet, es produeix en termes amistosos.
Mediapro és propietat d'Orient Hontai Capital, un fons d'inversió xinès que va prendre el control de la companyia el febrer de 2018, després de comprar el 53,5% de les participacions de l'empresa matriu. Fundada l'any 1930 a Barcelona, opera en trenta països.
10. LA JOGUETERA FAMOSA, EN LA CORDA FLUIXA
El sector del joguet, concentrat a Alacant, fa temps que va haver de reconvertir-se cap al més genèric sector del plàstic. L'últim exemple del decaïment d'aquesta activitat, fortament deslocalitzada, és l'anunci, aquest octubre, del concurs de creditors presentat per Famosa, l'empresa nascuda l'any 1957 de la fusió d'empreses xicotetes i mitjanes d'Onil.
Famosa, propietat des de 2019 del grup italià Giochi Preziosi, té la seua seu productiva al polígon industrial Las Atalayas, en el terme d'Alacant. Marques seues són Nancy, Nenuco, Pinypon, Feber o Barriguitas.