La visió diferent sobre la relació amb Sumar no ha separat els dos Més. Tant el de Menorca com el de Mallorca han refermat l’aliança estable amb la vista posada al pròxim cicle electoral i a la seva concurrència conjunta als comicis espanyols. Han reafirmat la voluntat de seguir actuant units i deixen enrere la divergència sobre l’estratègia a seguir respecte al moviment liderat per Yolanda Díaz.
Com es recordarà, a principis de juliol passat l’assemblea de Més per Menorca va aprovar, amb el 83% de vots a favor, la proposta de la direcció perquè el diputat al Congrés —des de juliol de 2023— compartit amb els veïns homònims de Mallorca, Vicenç Vidal, abandonàs el grup parlamentari de Sumar i s’integràs al mixt. La decisió era la resposta als casos de corrupció del PSOE i a l’incompliment —que consideraren sistemàtics— dels acords pactats al començament de la legislatura en favor de Menorca, a més de la reticència que els menorquinistes sentien davant de l’anunci que Sumar pretenia —com en efecte ha fet— organitzar-se a les Balears, per ventura amb la voluntat de concórrer a les eleccions al Parlament.
En paral·lel, la direcció de Més per Mallorca també avaluà, com la menorquinista, que calia abandonar com més aviat millor el grup parlamentari del Congrés de Sumar, però vet aquí que el resultat de l'assemblea no va ser el previst. Fou el contrari del que pensava la cúpula, els presents —prou menys dels esperats— no decidiren amb suficient majoria cap de les opcions i, com marquen els estatuts, s'ajornava la decisió a una futura nova votació. La direcció decidí que convocaria «després de l’estiu» una nova assemblea per tornar a posar la qüestió a votació. Passaren prop de cinc mesos. Finalment, el novembre va ser convocada la cita amb les bases, però la cúpula havia canviat de parer: ja no estava per la sortida del grup de Sumar al Congrés espanyol. I en aquesta ocasió no hi hagué sorpresa. Les bases avalaren que Vidal es mantingués dins del grup parlamentari de Yolanda Díaz.
La divergència entre els dos partits —que cal repetir que són diferents i sobirans, tot i que coalitzats— feia emergir una certa incomoditat. Si bé els mallorquins són els que tenen més pes electoral i, per tant, era obvi que el diputat no faria cas a l’opinió votada pels menorquins, el contrast provocava si més no una situació potencialment desagradable.
La recent reunió entre les dues direccions ha desfet qualsevol possibilitat de creixement de la divergència. Segons informen a les respectives pàgines web, «els partits sobiranistes de Mallorca i de Menorca han iniciat (amb la trobada) una dinàmica de treball amb l’objectiu de sumar esforços, compartir diagnòstics i construir una estratègia comuna que permeti fer créixer l’espai ecosobiranista tant a les illes com a l’exterior». És a dir, han refermat l’aliança amb la vista posada al futur cicle electoral.
En aquest sentit, el coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, destaca que «la unitat d’acció entre les forces sobiranistes de les illes Balears és clau per fer sentir amb més força la veu de la ciutadania de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera allà on es prenen decisions que ens afecten directament». Remarca, així mateix, que la coalició Ara Més —que és el nom de la unió electoral estable— «és una eina útil i amb recorregut, que permet projectar una mirada pròpia, arrelada al territori i compromesa amb la justícia social, la sostenibilitat i el dret a decidir».
Pel seu costat, el coordinador general de Més per Menorca, Esteve Barceló, subratlla la importància «de treballar conjuntament des del respecte a la pluralitat de cada illa. Compartim valors, objectius i una manera d’entendre la política que posa les persones i el territori al centre. Si ens coordinem, som més forts i més coherents». I afegeix que «aquest front comú ens ha de permetre afrontar futurs reptes electorals amb èxit».
Els dos líders coincideixen a assenyalar que la trobada és «només el punt de partida d’una dinàmica de treball estable» que continuarà en els mesos vinents «amb noves reunions i espais de coordinació», amb l’objectiu de consolidar «una alternativa política sòlida, transformadora i plenament compromesa amb la ciutadania de les illes Balears».