Les organitzacions civils que lluiten contra la turistificació a les Illes s’han mostrat molt crítiques davant del projecte de dictamen europeu sobre el turisme que la presidenta Marga Prohens llegí davant del Comitè de les Regions de la Unió Europea. No és que esperassin una revolució però sí un cert canvi d’actitud, si més no un cert agosarament a l’hora d’analitzar les conseqüències negatives i, en conseqüència, aconsellar l’establiment de mesures correctores. No ha estat així. Canviem el Rumb —d’Eivissa i Formentera—, la Plataforma Menys Turisme Més Vida—de Mallorca—, l’associació Vesines des Mercadal i Via Menorca —d’aquesta illa— denuncien que, malgrat l’assumpció de l’obvietat dels impactes i la constatació de les conseqüències de la turistificació, el dictamen llegit al Comitè «manté el turisme com a motor de creixement».
Després d’analitzar el projecte de dictamen «Per un turisme sostenible i resilient a la Unió Europea» del Comitè Europeu de les Regions, defensat per Prohens, els grups referits consideren que «el document no afronta la qüestió central que afecta les illes Balears: el volum de turistes és incompatible amb els límits del territori i la realitat social.»
Al seu entendre, és positiu que el text reconegui problemes que fa dècades que elles denuncien —pressió sobre l’entorn, saturació, degradació del patrimoni cultural, pèrdua d'identitat, dificultats per accedir a l’habitatge i estrès hídric—, però critiquen que, de la constatació, no se’n deriva «cap conclusió contundent ni propostes estructurals».
Segons les entitats citades, el document continua proposant receptes conegudes —digitalització, gestió intel·ligent, diversificació de mercats, desestacionalització...— que «no solucionen el problema, sinó que l’amplifiquen». Desestacionalitzar «no és sostenibilitat; és convertir tot l’any en temporada alta». La digitalització del turisme només serveix per «gestionar millor la massificació, no per reduir-la». La gestió intel·ligent que pretén promocionar els laboratoris d’innovació i l’emprenedoria sostenible el que fa en realitat és «sofisticar la capacitat extractivista del monocultiu turístic, mentre perpetua l’aculturació que posa en perill les formes de conviure, produir i consumir en equilibri ecosistèmic» de les Balears. I així en tot.
Les organitzacions recorden que qualsevol estratègia realment sostenible ha d’abordar «els límits ecològics, especialment en territoris insulars, sobretot pel que fa al consum d’aigua i energia, capacitat de la xarxa viària, erosió del territori, creixement de la població flotant i expulsió de residents per culpa de l’habitatge turístic».
La conclusió de les organitzacions contra la turistificació és contundent: «Si Europa vol parlar de sostenibilitat, ha d’assumir el decreixement» turístic.
A tal efecte, reclamen que les institucions europees incorporin a l’agenda política mesures, que el dictamen no preveu, com el reconeixement explícit dels límits ecològics i socials de les Illes, fer plans de decreixement turístic en territoris saturats, que incloguin la reducció real de places; instar l’aprovació de moratòries indefinides a la creació de nova oferta turística en zones crítiques; la regulació del transport aeri i del trànsit de creuers, principals motors de massificació; l’eliminació de la promoció turística amb doblers públics; evitar «la mercantilització turística dels habitatges per evitar l’expulsió de residents», perseguir la «diversificació econòmica real, no retòrica»... Si no ho fan així, conclouen, no faran res més del que fa el dictamen llegit per Prohens: «fa sostenible el discurs, però no el model».
En resum, «Europa ha d’apostar ja pel decreixement turístic».