—Com va sorgir la idea de promoure el Correllengua Agermanat?
—PAU EMILI MUÑOZ: El Correllengua Agermanat pren com a model el Correllengua mallorquí. Aquest va començar a celebrar-se l'any 1995, inspirat en la Korrika, del País Basc. En el model de la Korrica, per exemple, es corria en 24 hores, i, en cada poble on s'aturava la flama, es feia una gran activitat i un desplegament de la cultura popular d'aquell municipi. Aquest model es va seguir a Mallorca fins al 2013.
L'any 2022 es va tornar a recuperar. I el 24, que feia trenta anys de la fundació d'aquesta entitat, vam decidir fer una cosa molt més gran. Fou així com va nàixer el Correllengua interilles. I la sorpresa va ser que va funcionar molt bé en territoris sociopolíticament molt complicats, com Eivissa o Formentera.
Això ens va animar a fer un pas més enllà i plantejar la possibilitat de fer un Correllengua per a tots els Països Catalans. Ho impulsem a títol individual, però totes les entitats són benvingudes a afegir-se en pla d'igualtat.
—La iniciativa es va presentar a principis de desembre, estem ja passat l'equador del mes. Quantes entitats s'hi han involucrat?
—ANNA ROSSELLÓ: A hores d'ara, ja en som més d'un miler. Es tracta d'entitats molt diverses, que van del vessant social a la cultural, però també esportiva.
—Aquest Correllengua Agermanat substitueix els Correllengua que ja existien en cadascun dels territoris?
—P.E.M.: No. De fet, aquesta era una de les nostres pors. No volíem que ningú se sentís trepitjat pel Correllengua Agermanat. El Correllengua Agermanat no és un nou interlocutor, sinó una iniciativa que neix de totes les persones i entitats que la volen fer seva.
«El Correllengua Agermanat és la demostració que els joves ja estem preparats per fer coses»
No venim a substituir res. De fet, amb les primeres entitats amb qui vam parlar quan va sorgir la idea va ser amb la Flama de Canigó. En el cas del País Valencià, de seguida vam parlar amb Acció Cultural del País Valencià. Sempre hem volgut deixar clar que no volem trepitjar ningú. Una de les coses més complicades és posar d'acord tothom, però, al remat, ho hem aconseguit i tothom fa costat a aquesta iniciativa, que naix per sumar.
—Per què heu triat aquest nom de Correllengua Agermanat?
—BLANCA GARCIA-OLIVER: Un dia, a casa, parlàvem de la dificultat que hi ha, moltes voltes, de presentar els Països Catalans com una unitat política i de com de difícil és usar el terme català en els territoris que no són el Principat. I, entre broma i broma, va eixir la referència a la Germania, com un petit record a les Germanies i, de retruc, escenificar la unitat dels territoris de parla catalana i, en definitiva, dels Països Catalans.
Mentrimentres, teníem dilemes sobre com anomenar açò que estàvem impulsant i Pau va suggerir Correllengua Agermanat. Li vam pegar algunes voltes i vam decidir que sí, que aquest havia de ser el nom.
—Aquest Correllengua Agermanat durarà disset dies. Quin és el missatge que es vol llançar?
—B.R.: El missatge primer que volem llançar és que tots som germans i tots partim d'un mateix origen. Catalans, valencians i baleàrics hem passat per processos històrics gairebé similars. Les germanies van passar al País Valencià, però també van passar a Mallorca i a les Terres de l'Ebre, en un moment molt delicat en què es produeix la unió matrimonial dels Reis Catòlics, moment en què la cort passa a estar centralitzada a Castella.
Triar la referència a les Germanies és una manera, en primer lloc, de fer honor a la nostra història compartida i, en segon lloc, al nostre futur com a germans, crec jo. I això, qui vulgui acceptar-ho, que ho accepti, i qui no, doncs té un parell de problemes.
—P.E.M.: Efectivament, un dels objectius és reivindicar aquesta germanor. També demostrar que la llengua i la cultura, en tots els territoris de parla catalana, són ben vives i obertes a tothom.
L'experiència que hem tingut a Mallorca és que el Correllengua il·lusiona molt; esdevé una injecció d'autoestima. Anar corrent, amb els companys, passar la torxa... tot això genera molta emoció. I, a més a més, és divertit.
—Com a persones joves que sou, quins reptes de present i de futur veieu per al català en cadascun dels vostres territoris? Totes les enquestes i estudis que es fan mostren unes dades molt alarmants...
—A.R.: Com deies, les últimes enquestes de normalització lingüística mostren unes dades que comencen a ser alarmants o preocupants, si més no. El Correllengua Agermanat és una apel·lació a viure plenament en català a qualsevol dels territoris dels Països Catalans.
«Si bé estem en una època molt digital, els llaços de germanor es fan al carrer. Per això plantegem el Correllengua Agermanat»
En el cas del Principat, és veritat que el procés de substitució lingüística és diferent a cada comarca, però, amb tot i amb això, tant a les comarques més tradicionalment més catalanoparlants com a les comarques que no ho són menys, hi ha un retrocés en l'ús de la llengua. Per això cal que hi haja recursos perquè tothom aprenga i parli català i, també, perquè es garanteixi el dret a usar la llengua en qualsevol dels àmbits de la vida.
—P.E.M.: En algun moment has dit que «els joves sou el futur» i tal. Jo crec que no, jo crec que els joves no som el futur, sinó que som el present. A voltes, ens diuen això de «ja fareu coses quan sigueu grans», però crec que el Correllengua Agermanat és la demostració que ja estem preparats per fer coses. D'entre els qui ens reunim cada setmana, el més jove crec que té trenta-dos anys.
Dit això, jo crec que la situació del català és molt complicada. En bona part, perquè hi ha una falta d'interès polític i una falta de finançament. Hi ha molt de catalanista que diu que el problema és que arriben molts immigrants. Però el problema és que no s'inverteixen prou diners per fer una autèntica promoció del català tant entre els nadius com entre els nouvinguts. Tenim l'obligació, com a societat, però també com a Administració, d'ajudar aquestes persones a integrar-se i a aprendre la llengua del territori, cosa que els permetrà sentir-se part de la societat. Hi ha exemples al món que això es pot fer exitosament. Cal exigir solucions a l'Administració.
I, alhora, hem de fer activitats il·lusionadores, que emocionen a la gent i la facin ser partícip. És per això que promovem el Correllengua Agermanat.
B.R.: Jo voldria parlar, respecte del País Valencià, amb la màxima delicadesa possible, però se'm fa difícil, perquè la política lingüística que s'està desenvolupant ací és qualsevol cosa excepte delicada.
En primer lloc, crec que en l'etapa del govern progressista no es va saber aprofitar l'oportunitat que teníem davant nostre. Hi havia les eines per fer una política lingüística valenta i decidida, i no es van aprofitar. I, ara, tenim el que tenim.
Crec, en tot cas, que el Correllengua Agermanat pot ser un punt d'inflexió. Crec que al País Valencià el Correllengua és una resposta potent a unes polítiques que l'únic que intenten és a aniquilar la llengua pròpia i desvincular-la del nord. Volen asfixiar el català al País Valencià fins que no quede altra cosa que un reducte folklòric. Ho deia Fuster, que al País Valencià «estem en un estat de somnolència» i crec que el Correllengua pot actuar de revulsiu.
—Se sol dir que, per a connectar amb la gent jove, cal estar a les xarxes. En canvi, vosaltres tres, amb el Correllengua, proposeu una activitat purament analògica, com les d'abans. És a dir, una activitat que consisteix a portar la flama de la llengua per tot el mapa del territori. Una activitat, l'organització de la qual requereix, a més, molta energia. Sembla contradictori...
—P.E.M.: Ara me n'aniré una mica per les branques, però, a Alemanya, Die Linke va tindre un superèxit a les urnes gràcies a una campanya molt bona a TikTok. Però no només per això, sinó perquè també van trepitjar molt de carrer. Van fer 200.000 porta a porta!
«El Correllengua està enfortint el teixit associatiu que treballa per la llengua, i això és el més positiu de tot»
Hem de ser conscients que, si bé estem en una època molt digital, els llaços de germanor es fan al carrer. I el Correllengua Agermanat serà una fita, però és, a més, un procés que està permetent que molta gent interconnecti. Crec que combinar presència a xarxes i presència al carrer és la clau de l'èxit.
Més que d'inventar coses noves, jo soc partidari d'ajudar a actualitzar allò que ja sabem que funciona, i és per això que impulsem aquesta iniciativa. Aquest Correllengua no es pot organitzar com s'organitzava l'any 1995, ni el 2013 ni el 2024. Del que es tracta és d'aprofitar l'experiència acumulada.
—B.G.-O.: Em fa la sensació que vivim en un sistema econòmic i social on tot és efímer. Un creador de contingut penja un vídeo, el veuen 50.000 persones, però al cap de dos dies ningú recorda el que ha fet Juliana Canet o el que ha fet Cabra Fotuda, que són persones que, d'altra banda, fan una feina increïble de visibilització.
La nostra aspiració és que el Correllengua Agermanat quede com un punt d'inflexió, que siga un abans i un després, també en termes de coordinació i de posada en comú.
-A.R.: Jo soc professora i veig que aquestes són unes generacions molt digitals. Però, alhora, tot el que és digital ens aïlla molt. Crec que promoure una activitat com aquesta, que dura disset dies i que recorre tots els Països Catalans, genera unes dinàmiques de participació real que són molt positives.
—Aspireu, en definitiva, a deixar marca.
—P.E.M.: Sí, però no només pels disset dies al llarg dels quals se celebrarà l'activitat. El Correllengua és important no només per l'activitat en ella mateixa, sinó pel solc que deixa. Perquè el que estem veient és que genera coordinació entre les entitats locals i comarcals. Crec que el Correllengua està enfortint el teixit associatiu que treballa per la llengua, i això és el més positiu de tot.
—Quin feedback teniu per part de les associacions locals a qui esteu mobilitzant o amb qui vos esteu reunint? Hi ha moltes entitats que ja han de fer mans i mànegues per tirar endavant les tres o quatre activitats que fan anualment.
—P.E.M.: Tenim un país molt divers i no és el mateix organitzar el Correllengua a l'Alguer que fer-ho a Prada o a València ciutat, però, en línies generals, el feedback és molt bo. Les entitats estan engrescades i amb la il·lusió de tirar endavant. Òbviament, el fet que governen uns partits o altres dificulta o facilita les coses, però, en línies generals, tothom ho rep amb els braços oberts.
«La gent ha de saber que participar en el Correllengua és fer una passa endavant en la defensa de la llengua i del País»
B.G.-O: Una cosa molt bonica és també que el Correllengua està servint per reactivar entitats que abans eren molt actives però que, per la raó que siga, s'han desactivat. Crec que, en aquest sentit, el Correllengua és una activitat molt estimulant.
A.R.: A Catalunya, la sensació és també molt bona. Hi ha entitats que de seguida se n'han pujat al carro i altres que s'han reactivat. En aquest sentit, el Correllengua és una espurna de reactivació.
—Abans d'acabar, com animaríeu els nostres lectors i lectores a participar-hi?
—P.E.M.: Crec que s'hi ha de participar perquè serà una de les grans activitats a favor de la llengua i la cultura dels darrers anys. I, per fer-lo històric, es necessita tothom. La gent a qui li hem explicat com funciona i quin és l'objectiu últim, està plenament implicat. El Correllengua Agermanat, en menys d'un any, ha aconseguit involucrar 5.000 persones. I estem segurs que més gent s'hi involucrarà en els pròxims mesos, a mesura que s'acosti la data.
A.R.: La gent ha de saber que participar en el Correllengua és fer una passa endavant en la defensa de la llengua i del País. En un context de regressió i d'amenaça, participar-hi és un punt d'inflexió. Convidem a tothom qui estimi el català a córrer un tram, participar en alguna activitat o comprar una samarreta.
B.G.-O.: M'agradaria acabar amb la frase aquella de «los catalanes hacen cosas», que va dir Mariano Rajoy. Sí, els catalans fan coses. Crec que el Correllengua és una expressió de la capacitat com a poble de fer coses. Al País Valencià, especialment, hem de reivindicar la llengua com a unitat i com a base de la societat que aspirem a ser.