FRANCESC ANTICH, polític
(Caracas, 28 de novembre de 1958 - Mallorca, 2 de gener de 2025)
Aquest 2025, el socialisme balear ha hagut d'acomiadar una de les seues figures més importants de les darreres dècades: Francesc Antich, president de les illes Balears entre 1999 i 2003 i entre 2007 i 2011.
Antich es va iniciar en la política com a alcalde d'Algaida, entre 1991 i 1997. Des d'ací, va fer el salt a la política autonòmica, en desbancar Jaume Matas de la presidència. Fou Antich qui impulsà l'aplicació d'una ecotaxa a l'activitat turística, una proposta que va provocar la resposta virulenta del poderós lobby hoteler. L'enrenou li va costar les següents eleccions, que van tornar a caure del costat de Matas. Els casos de corrupció que esguitaren els populars, tanmateix, provocaren que la vara de manament tornara a mans d'Antic en la legislatura de 2007. La crisi econòmica general, així i tot, va convertir l'experiència en un periple efímer. Des d'aleshores, fou senador. L'any 2017 es va negar a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya.
ANTONI REIG VENTURA, 'ROVELLET', pilotari
(València, 12 de maig de 1932 - 20 de gener de 2025)
Antoni Reig estava predestinat a jugar a pilota. No debades va nàixer a la vora del mític Trinquet de Pelayo de València i era fill del pilotari Rovell de Dénia. A la dècada dels cinquanta, les seues partides amb Juliet d'Alginet atragueren centenars de persones als trinquets. A la retirada del seu rival, esdevingué el número u indiscutible de la modalitat d'escala i corda. Admirat pel seu joc elegant, és reconegut en el món de la pilota per la seua immensa cavallerositat. Junt amb el Genovés, el pilotari més notable del segle XX.
ARTURO TORRÓ, polític i alcalde de Gandia (2011-2015)
(L'Alcúdia, 12 de gener de 1963 - Xeresa, 19 de febrer de 2025)
D'entre tots els qui aquest 2025 han deixat el món dels vius, el decés d'Arturo Torró és, probablement, el més luctuós. Alcalde de Gandia pel Partit Popular entre 2011 i 2015, fou trobat tirotejat el 20 de febrer de 2025 dins el seu vehicle en el terme municipal de Xeresa.
Originàriament empresari òptic, havia diversificat els seus negocis, que havien estat esguitats de corrupteles. Des de la seua mort, les investigacions se centren a saber si l'assassinat de qui fora deixeble d'Alfonso Rus, està vinculat als problemes econòmics que travessaven algunes de les seues empreses.
TERESA JUVÉ, escriptora i docent
(Madrid, 7 de febrer de 1921 - Esclanyà, 18 de març de 2025)
Degana de les lletres catalanes, Teresa Juvé va morir aquest març a l'edat de 104 anys i encara en plena activitat. Nascuda a Madrid, de pare català i mare madrilenya, Juvé va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza. Agent de la resistència contra l'ocupació nazi, va retornar a Catalunya l'any 1970, junt amb el seu marit, Josep Pallach.
Dedicada a la docència, va especialitzar-se en la literatura del segle XVI, un mestratge que la va dur, a partir de l'any 1997, a escriure novel·les negres ambientades en aquella època. L'any 2010 va rebre la Creu de Sant Jordi.
JOAN MOLAS, promotor de la Nova Cançó
(Reus, 1943 - 3 d'abril de 2025)
Parlar de la Nova Cançó és parlar de Joan Molas i de la seua parella, Núria Batalla, tots dos ànimes d'aquell moviment artístic que va recuperar i dignificar la llengua en l'àmbit musical. Impulsor de la discogràfica Concèntric, fou el primer mànager de Lluís Llach i de Maria del Mar Bonet. S'encarregà, durant diferents períodes, de la promoció de Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor, Ramon Muntaner o Raimon. Es calcula que ell i Batalla foren organitzadors de vore sis mil concerts. L'any 2016 tots dos van rebre el Premi a la Trajectòria de l'Associació de Representants Artístics i Mànagers de Catalunya.
JOSEP PALÀCIOS, escriptor
(Sueca, 20 de març de 1938 - 5 d'abril de 2025)
Autor d'una obra rigorosa, hermètica i molt mesurada, Palàcios és un dels grans noms de la literatura catalana al País Valencià, a més d'hereu i marmessor del pensador i assagista Joan Fuster.
Traductor al català, junt amb el suecà, d'autors com Albert Camús, va rebre el seu primer reconeixement literari l'any 1959. Als vuitanta, inicià una estreta col·laboració artisticoliterària amb Manolo Boix. L'any 1991 fou guardonat amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de teatre per Tríptic de Tirant lo Blanc. L'any 2013, tot coincidint amb el seu setanta-cinc aniversari, la Universitat de València va publicar part de la seua obra reunida sota el títol La imatge.
ÀNGELS MORENO, escriptora
(Gandia, 1939 - 9 d'abril de 2025)
La comarca de la Safor ha patit aquest any una pèrdua significativa: la de l'escriptora Àngels Moreno. Nascuda a Gandia, l'any 1939, va iniciar la seua trajectòria literària fent col·laboracions en la revista Marisol i, més tard, en diverses publicacions locals de la Safor. L'any 1986 va rebre el premi de narracions breus en castellà Flor de Cactus amb En tono menor, circumstància que la va dur a escriure una novel·la i presentar-la als Premis Ciutat d'Alzira, on va quedar finalista amb Potser a setembre. La seua primera novel·la va ser finalista del premi de novel·la Ciutat d'Alzira, guardó que va aconseguir després amb Malson, que va rebre també el Premi Alfons el Magnànim València de Narrativa. Va ser membre del Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, a més d'Acció Cultural i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En la faceta personal, és mare dels músics Carles i Eva Dénia.
VICENT ALEIXANDRE, activista
(... - Borriana, 9 d'abril de 2025)
El món de la solidaritat al País Valencià es va vestir de dol aquest abril. El dimecres 9 d'abril va transcendir el decés de Vicent Aleixandre, fundador i ànim de l'Aurora Grup de Suport, una entitat que va convertir el port de Borriana en un port de referència per a les ONG de salvament marítim del Mediterrani. Altruista de mena, Aleixandre havia fundat, l'any 2018, una associació que donava suport logístic i material a naus com ara l'Open Arms, l'Aita Mari o el Sea Eye.
Persona molt apreciada en el món de l'activisme social a les comarques del nord del País Valencià, havia impulsat altres iniciatives com el festival de música Maig de Gras, a imitació del Mardi Gras de Nova Orleans.
JOAN DE SAGARRA, periodista
(París, 8 de gener de 1938 - Barcelona, 9 de maig de 2025)
Fill de l'escriptor Josep Maria de Sagarra, Joan de Sagarra fou un dels grans cronistes de la vida cultural de Barcelona. Periodista de ploma esmolada, Sagarra, «va esbombar com ningú el que considerava draps bruts d'una societat que sempre va observar des d'una torre construïda sobre molta cultura, però coronada per la supèrbia de l'enfant terrible afrancesat i capriciós que volia ser», en paraules del company Àlex Milian.
Autor d'una ingent producció periodística a mitjans com el Noticiero Universal, Tele/eXpress, El País, La Vanguardia o El Temps, va rebre, entre més, el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme o el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya.
IGNASI RIERA
(Barcelona, 5 de gener de 1940 - Madrid, 22 de maig de 2025)
Format en filosofia i teologia, és autor de més de trenta obres, tant de narrativa com d'assaig. L'any 1980, va rebre el Premi Andròmina de narrativa per Honorable míster R i, quatre anys després, el Premi Ramon Llull, per El rellotge del pont d'Esplugues. Fou, a més, traductor al català del pedagog Célestin Freinet.
Articulista a Serra d'Or, El Temps, Taula de Canvis o el Punt, Riera va tindre també una intensa activitat política. Així, va ser diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa en dues etapes: del 1988 al 1992 i del 1995 al 1999.
PERE ENGUIX, metge
(Carcaixent, 1948 - 16 de juny de 2025)
Nascut al si d'una família de classe treballador, va estudiar medicina per vocació. Format en el camp de la ginecologia, Pere Enguix va fundar la Clínica Acuario, que esdevingué una referència a tot l'Estat per practicar avortaments en un moment en què, aquest dret sexual i reproductiu, encara estava en qüestió. Tot plegat li valgué no pocs embolics als tribunals a la dècada dels vuitanta.
Enguix, però, també va introduir importants avanços en els parts. En un moment de forta medicalització d'aquest procés de la vida, va advocar pel part respectuós. «Per canviar el món, cal canviar la manera de nàixer», repetia.
TONI CRUZ, artista i productor
(Girona, 14 de juliol de 1946 - 11 de juliol de 2025)
L'humor català dels anys setanta i vuitanta no s'entén sense La Trinca. Format per Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pasqual. Famosos per les seues cançons satíriques i crítiques, van convertir-se en un trio de referència, especialment en l'immediat postfranquisme.
Dissolta La Trinca, Cruz i Mainat van fundar, l'any 1987, Gestmusic, una de les productores més importants de l'Estat, artífex d'alguns dels programes televisius de més renom. Dels seus estudis van eixir Crónicas Marcianas, La parodia nacional o Operación Triunfo.
FRANCESC MOLL, editor
(Palma, 28 d'octubre de 1937 - 12 de juliol de 2025)
Parlar del món editorial a les Balears és parlar de la família Moll. Aquest estiu, ens va dir adeu Francesc ('Xesc', per a qui el coneixien) Moll, l'home que durant quaranta-un anys va estar al capdavant de la famosa Editorial Moll, fundada per son pare, l'insigne filòleg Francesc de Borja Moll, l'any 1934, i que va esdevenir una editorial de referència als Països Catalans.
Home compromès amb la llengua i el territori, va fer de la seua vida una forma d'activisme. Al llarg de la seua vida fou president del Gremi d'Editors de les Illes Balears, soci actiu de l'Obra Cultural Balear, de la Societat Arqueològica Lul·liana, de l'Associació per a la Rehabilitació dels Centres Antics, a més de fundador del Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), del qual fou president entre 1978 i 1981.
GLORIA ROGNONI
(Barcelona, 27 de març de 1944 - Sant Cugat del Vallès, 1 d'agost de 2025)
Nascuda en una família de classe mitjana, va quedar enlluernada pel món de les arts escèniques quan, sent encara una adolescent, va veure a la Casa d'Itàlia de Barcelona una actuació de la Commedia dell'Arte. A finals dels seixanta, esdevingué una de les fundadores d'Els Joglars, companyia teatral senyera de l'immediat postfranquisme.
Limitada per un accident provocat durant un assaig teatral, Rognoni va haver de reorientar la seua passió per a, a partir de la 1978, treballar entre bambolines. Dona vital, va participar en la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona. L'any 2015 va rebre el Premi Butaca Honorífic.
EDUARD CARBONELL I ESTELLER, exdirector del MNAC
(Barcelona, 20 de gener de 1946 - 18 d'agost de 2025)
Doctor en Història de l'art i expert en art romànic, Eduard Carbonell ha estat una de les figures centrals en la història de l'art, la museologia i la gestió del patrimoni de Catalunya. Com a director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, va impulsar la Llei de museus, de 1990; la Llei del sistema bibliotecari de Catalunya, de 1993, i la Llei de patrimoni cultural català, d'aquell mateix any.
Director del Museu Nacional d'Art de Catalunya entre 1994 i 2005, fou una figura cabdal en la consolidació d'aquesta institució com a referent museístic a escala europea.
LLUÍS PERMANYER, 86 anys
(Barcelona, 5 de setembre de 1939 - 23 d'octubre de 2025)
Parlar de Lluís Permanyer era (i és) parlar de Barcelona. Ningú com ell, en el període contemporani, va palpar i contar la capital catalana. Enrolat en el periòdic La Vanguardia l'any 1966, va fer de la paraula la seua forma de viure i de la ciutat comtal la seua font d'inspiració. Seus són una vuitantena de llibres sobre l'art, la cultural, l'urbanisme i la societat de la capital catalana.
Premi Nacional de Periodisme de Catalunya (2008) i Premi Ciutat de Barcelona (1987), entre més, amb ell marxa el que probablement ha estat el millor cronista no oficial de la ciutat.
ANNA BALLETBÒ, política i periodista
(Santpedor, 15 de desembre de 1943 - Barcelona, 24 d'octubre de 2025)
A Anna Balletbò se l'ha coneguda, en alguns àmbits, per ser la primera persona que va poder eixir del Congrés dels Diputats el dia del colp d'estat del 23-F. La seua condició de dona doblement embarassada li va valdre, segons sembla, la benevolència d'Antonio Tejero. Balletbò, periodista de formació i vocació tenia el do d'estar en el lloc adequat en el moment oportú. Abans de ser diputada pel PSC havia estat cap de premsa del Congrés de Cultura Catalana, que va servir per posar les bases de Catalunya encara en temps de dictadura.
Congressista durant vint anys a Madrid, va ser membre del Consell d'Administració de RTVE i, en el moment de la seua mort, era presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme. L'any 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
JOSÉ LUIS OLIVAS, expresident de la Generalitat Valenciana i banquer
(13 d'octubre de 1952 - 29 de novembre de 2025)
José Luis Olivas, nascut a Motilla del Palancar (Conca) mai va aspirar a ser president de la Generalitat Valenciana. I, tanmateix, ho fou per designi d'Eduardo Zaplana, el Molt Honorable que va abandonar el Consell per ser ministre amb José María Aznar. El fins aleshores conseller d'Hisenda, va exercir el càrrec de forma transitòria, entre juliol de 2002 i maig de 2003, quan el substituí —prèvia victòria electoral— Francisco Camps.
El premi pels serveis prestats fou la presidència de Bancaixa, la principal caixa d'estalvis valenciana. Des d'aquesta talaia, Olivas va experimentar —i propiciar— l'afonament del sistema financer propi valencià. El setembre de 2026 estava previst que s'iniciara el judici pel cas Gran Coral, un suposat desfalc que ascendia a 750 milions d'euros.
TONI PÉREZ GIL, lletrat major de València i activista
(Beniarbeig, 1940 - 5 de desembre de 2025)
Si la paraula patriota s'haguera de sintetitzar en una persona, Toni Pérez Gil tindria totes les paperetes per ser aquesta persona. Lletrat major de l'Ajuntament de València, va fer de la defensa de la llengua i del país l'emblema de la seua vida. Allà on calia fer costat, ell hi era, entre bambolines, sense cap ambició de protagonisme, del Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma a la Fundació Josep Renau.
El seu compromís va ser reconegut l'any 2003 per la Fundació Carulla i per la Fundació Jaume I, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
JOAQUIM ARENAS, artífex de la immersió lingüística
(Mataró, 27 de gener de 1938 - Premià de Mar, 20 de desembre de 2025)
Probablement, sense figures com la de Joaquim Arenas el català estaria a hores d'ara en una situació més precària. Mestre de vocació, Arenas va tindre un paper fonamental en la implantació de la immersió lingüística a les escoles. Va començar a treballar-hi ja com a delegat d'ensenyament en català d'Òmnium Cultural, a la dècada dels setanta. Després, Jordi Pujol el va incorporar a la Generalitat com a cap del Servei d'Ensenyament del Català, càrrec que va ocupar de 1983 a 2003.
La seua defensa de la llengua li va valdre tot de reconeixements: la Creu de Sant Jordi (2003), la Medalla d'Or del Parlament (2022) i el Premi Martí Gasull i Roig que atorga la Plataforma per la Llengua (2022).