El novembre de 2025 va fer cinquanta anys de l’assassinat de Pier Paolo Pasolini i aquest gener coincideixen a les llibreries dos volums del seu teatre. Nous de trinca. Lleonard Muntaner publica Els turcs al Friül, traduïda per Adrià Martín Mor i prologada per Bernat Reher: una obra que barreja l’estada dels Pasolini a Cjasarse (Friül) en plena ocupació alemanya (Segona Guerra Mundial) i l’amenaça dels turcs quatre segles abans, el 1499.
Prometeu Edicions, per la seva banda, edita en un sol volum de 580 pàgines tres tragèdies escrites per Pasolini a finals dels seixanta: Calderón, Afabulació i Pílades. Traducció de Marina Laboreo i pròleg del dramaturg italià Davide Carnevali (Milà, 1981).
Males Herbes ens porta Sumer és aquí, una altra distopia (un segon Mecanoscrit del segon origen?), amb barreja de catalanitat i cultura sumèria a través d’una protagonista apassionada per les llengües atingues. Anna Pantinat escriu la història de Tal·lisa, «que en el moment del col·lapse era estudiant de filologia clàssica i llengües antigues, arriba a una Barcelona en ruïnes per retrobar-se amb tot allò que va perdre. Allí topa amb una nova societat, formada per nois que no van viure el desastre. Tal·lisa els explicarà la seva vida al Refugi Divuit, una història de supervivència i lluita».
Angle Editorial publica l’última novel·la del gran Julian Barnes. «En el seu vuitantè aniversari, Julian Barnes ens regala—segons el text de contraportada— una obra sobre la memòria, la persistència de l'amor, com encarar el final de la vida i aprendre a acomiadar-nos. Com en altres llibres seus, no sabrem quina part és ficció, assaig o memòries». Però sospitem que paga la pena. Comiats es publica al gener.
Periscopi tradueix una altra novel·la d'una de les veus literàries més originals d'Itàlia, Sandro Veronesi (El colibrí). Setembre negre és «un text sobre l’adveniment de la vida adulta després d’un succés inesperat». L'autor aprofita els «bells paisatges marítims de la Toscana» per endinsar-nos en «una història vívida, explicada per un heroi quotidià, que retrata la gran aventura de l’existència».
L'Altra Editorial arriba amb un llibre d'una autora de la casa, Alicia Kopf (Girona, 1982), que va tindre tanta anomenada amb Germà de gel. L'escriptora presenta al març Memòria d'Eco. Una història aparentment fantàstica per a parlar de «Què persisteix, què es perd i què es transforma quan la veu es reescriu des de dins». «En un futur proper —avança l'editorial—, un encontre produeix una falla al centre del desig d’una dona i n’impossibilita l’oblit. Això la durà a carregar la seva consciència al núvol per intervenir la pròpia memòria, per encarnar-la i reconfigurar la consciència i el relat de si mateixa».
Duna Llibres aposta fort per Contacte, de Carl Sagan, un clàssic de la ciència-ficció del divulgador de l’astronomia amb més ressò mediàtic del segle XX. La història comença quan l’astrofísica Eleanor Arroway «rep un senyal enviat sens dubte per vida intel·ligent: una sèrie de nombres primers que porten a la construcció d’una nau».
LaBreu Edicions celebra el 130è aniversari del naixement de Paul Verlaine amb una nova versió catalana d'aquest revolucionari de la poesia moderna: Saviesa, traduïda per Marta Pasqual. Serà l’avançada —diuen— per donar el tret de sortida als vint anys de LaBreu, que serà al març. De Verlaine, l’editorial reeditarà també Homes, en versió de Jordi Llovet.
La Segona Perifèria publicarà al gener La Pell de Curzio Malaparte i el 9 de febrer l’obra més important de la Premi Nobel Toni Morrison —un nom de la literatura afroamericana i universal que guanya reconeixement com més passa el temps—: Beloved, en versió catalana d’Esther Tallada, Amada. El 1988 la novel·la va guanyar el Pulitzer i cinc anys més tard la seua autora, el Nobel. Entre Ara Llibres i Amsterdam havien traduït La nit de les criatures, El retorn, Paradís, Una benedicció i L’origen dels altres però ni Beloved ni Jazz.
L’Avenç aposta per una biografia de Carles Bosch de la Trinxeria signada per Joan de Déu Domènech que arribarà a les llibreries l’11 de febrer. Bosch de la Trinxeria. El gurmet de la Jonquera. Segons la mateixa editorial, «quan la salut el va privar de les excursions, va convertir l’experiència viscuda en literatura, fent un inventari de costums, llengua, cançons i llegendes d’un món rural en transformació en llibres com Records d’un excursionista [Brau, 2005]». Alguna editorial hauria de reeditar les obres de Bosch de la Trinxeria que no es troben (Visions de l’Empordà, Visions del Pirineu, Lena, L’hereu Noradell...).
Raig Verd continua la traducció de les obres més importants de Ngũgĩ wa Thiong’o i, per sort, encara estava pendent la seva novel·la «més aclamada»: Un gra de blat, que, segons l’editorial «segueix un grup de vilatans marcats per la rebel·lió del Mau Mau a les portes de la independència de Kenya. Una novel·la intensa sobre la llibertat i el seu preu, que explora la culpa, la traïció i les fractures íntimes d’una comunitat». Tot el que hem pogut llegir de Ngũgĩ wa Thiong’o és sorprenent i intel·ligent. És la promesa d’Un gra de blat.
ViBop Edicions publica una altra joia, en aquest cas en format convencional, com tots els de la col·lecció La Sirena -coeditada amb la Fundació Palau i Fabre. Es un aplec de textos de Josep Palau i Fabre sobre Jacint Verdaguer: Poeta i fangador só. El pròleg de Maria Sevilla, «una de les nostres poetesses contemporànies amb més projecció» entrellaça i posa al dia dos noms fonamentals de la nostra literatura: Jacint Verdaguer, que «fou un poeta de la Renaixença», aquí «reivindicat per un avantguardista, Josep Palau i Fabre». A les llibreries, el 21 de gener.
Arcàdia publicarà el 31 de març l’últim assaig de Donatella di Cesare, Tecnofeixisme, on «mostra», segons l’editorial, «com emergeix un nou paradigma de poder, el tecnofeixisme, que combina la governança dels experts amb l’exclusió per dominar la societat». Abans d’això, el 10 de febrer, Arcàdia editarà Les renúncies de Jordi Pàmias, catedràtic de llengua i literatura gregues a la UAB.
Edicions 62 publicarà tota la poesia de J. V. Foix en dos volums el 28 de gener: Obra poètica en prosa i Obra poètica en vers, tots dos editats per Jordi Cornudella. L’editorial explica que l’Obra poètica en prosa «comprèn, d’una banda, tots els llibres de prosa de creació que tenen a veure amb el projecte del «Diari 1918» i, d’altra banda, tots els llibres relacionats amb les arts plàstiques. També hi tenen cabuda la Lletra a En Joan Salvat-Papasseit (1962) i Allò que no diu La Vanguardia (1970), i, al final, el llibre que Foix va dictar quan ja tenia massa debilitada la vista per escriure, Cròniques de l’ultrason (1985)».
L’Obra poètica en vers recull els poemaris ja coneguts però també «un amplíssim apartat de poemes dispersos i textos fins ara mai divulgats».
L’obra poètica completa de Clementina Arderiu també s’edita ara (el 4 de febrer) com a commemoració dels cinquanta anys de la seva mort. En Sam Abrams n’ha tingut cura per a aquesta edició.
L’11 de febrer, Dolors Miquel publica amb 62 El pit adormit, un llibre nascut arran del càncer de pit que va patir: Miquel «reflexiona sobre el pit femení en les arts i com a metàfora, sobre la condició i la representació de la dona en la història i la literatura, i també sobre la poesia i altres àmbits culturals». A més, «en paral·lel al procés de la malaltia, narra històries personals d’infantesa i joventut que tenen un caràcter generacional i grupal».
L’1 d’abril, 62 llançarà l’última novel·la de John Irving, Reina Esther, «una profunda exploració de la identitat, el sentit de pertinença i l’impacte durador de la història en les nostres vides».
Edicions 3i4 publicarà aquest trimestre el XIII volum de l’Obra Completa de Vicent Andrés Estellés, que inclou poesia esparsa, teatre i narrativa. Destaquen els poemaris inèdits «Homenatge a Ronsard» i «Pinacoteca». N’ha tingut cura, com dels últims volums, en Jordi Oviedo.
Ramon Llull esdevindrà pràcticament un detectiu a L’escala de sorra, de David Cirici, que La Campana editarà al març. Cirici, guanyador del Premi Sant Jordi el 2016, per El setè àngel barreja història medieval, lul·lisme i suspens en aquesta novel·la amb tots els ingredients per ser un èxit per Sant Jordi, precisament.
CRIMS.CAT arriba al seu número 100 amb les tres novel·les barcelonines de Rafael Tasis en un sol volum: Un crim al Paral·lel, La Bíblia valenciana i És hora de plegar, tot reunit en Barcelona, trilogia policíaca.
Anagrama publica la tercera novel·la de Pol Guasch, que el 2021 es va donar a conèixer, precisament, pel Premi Llibres Anagrama amb Napalm al cor. Guasch (Tarragona, 1997) presenta ara Relíquia, un intent de comiat del pare del narrador (no de l'autor), que es va suïcidar deu anys abans. Un «relat personal i íntim» que «esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s’amaga la veritat d’una història». Una recerca que continuarà per les vides dels escriptors que es van suïcidar i el sentit de la creació literària.
Rosa dels Vents publicarà al març Catalunya feminista de la historiadora Isabel Segura i Soriano. Dins de la col·lecció «Dies que han fet Catalunya», Segura analitza les Jornades Catalanes de la Dona, el maig de 1976, un episodi del qual enguany farà cinquanta anys.
La Magrana reeditarà aquest mes de gener Lluny del tren, una de les millors novel·les d’Antònia Vicens, revisada per l’autora vint-i-cinc anys després de ser publicada. I editarà per primer cop una de les primeres novel·les del Premi Nobel Han Kang, Tinta i sang, «que empeny el gènere negre fins a territoris inexplorats de la sensibilitat i els afectes», diu l’editorial. Arribarà a les llibreries el 5 de març.
A Univers li pertoca enguany publicar el Premi Sant Jordi, que es coneixerà el 14 de març en el marc de la nova Nit de les Lletres Catalanes. El 24 de març arribarà a les llibreries. De moment, llança (el 20 de gener) un «thriller eròtic» de Gerard Guix titulat La flama apagada del desig. L’autor va guanyar el Premi Butaca al millor text el 2023 per Dirrrty Boys.
Ara Llibres atacarà el febrer amb una biografia signada per un antic redactor d’aquesta revista, Miquel Alberola: Raimon. Aquest jo que jo soc. Assegura el text de l’editorial que «ara, superada la vuitantena», el cantautor «mira enrere i passa comptes amb una societat que l’ha convertit en un mite, però també l’ha apartat quan no encaixava». El 17 de febrer en llibreries.
La Casa dels Clàssics presenta una nova traducció —aquest cop de «la versió original, sense censurar»— d’El quadre de Dorian Gray d’Oscar Wilde. Yannick Garcia s’encarrega de la versió catalana i el director de cinema Albert Serra signa el pròleg. Serà el 10 de març.
