El grup ecologista mallorquí Terraferida ha anunciat que reprèn l’activitat pública després de tres anys de silenci. Aquesta organització va ser fundada el 2014 per un grapat d’activistes verds, de professió geògrafs, docents i pagesos. Alguns dels quals provenien del GOB, l’entitat d’actuació ecologista més veterana de les Balears.
Terraferida lluità des del principi d’una forma diferent de la clàssica. No convocava manifestacions ni recorria als tribunals ni feia actes públics..., sinó que elaborava acurats informes sobre les agressions que patia el territori —d’aquí el nom de l’organització— i els donava a conèixer a través de la seva pàgina web, les xarxes socials i la base de dades de correus electrònics —de periodistes, entre d’altres—, una estratègia que tingué un gran èxit. Cada un dels seus informes publicats aconseguien un ample ressò entre els mitjans de comunicació i ben prest Terraferida es convertí en un referent a l’hora d’analitzar la degradació del territori, sobretot el mallorquí i a vegades també el del conjunt balear.
L’èxit creixent també tingué una part negativa: que implicava moltes hores de treball, una dedicació màxima que els activistes no podien mantenir. Això i el desencís davant del que feia el Govern d’esquerra els portà, ara fa tres anys, a anunciar que aturava l’activitat. En el comiat acusaren els partits progressistes de no fer res més que incorporar el llenguatge ecologista.
L’any passat, l’actualització d’un dels seus estudis —el de la construcció en sòl rústic de cases i piscines a Mallorca, tal com informà aquesta revista— va fer pensar que per ventura els activistes de Terraferida s’estaven replantejant la retirada. El col·lectiu assenyala, però, que en realitat no es retiraren sinó que feren «un téntol», un parèntesi per pensar en un canvi d’estratègia que els porti a partir d’ara a centrar-se «en el treball de fons i en eines útils per a la societat, més enllà del soroll constant de les xarxes socials».
Segons ha informat l’entitat, de manera immediata farà pública una recerca titulada Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024, un treball que «documenta i cartografia centenars de nous xalets, piscines, pedreres i centrals fotovoltaiques que continuen ocupant i fragmentant el sòl rústic a un ritme accelerat».
Segons Terraferida, el model territorial actual està «al servei del creixement turístic il·limitat, l’especulació immobiliària i una falsa transició energètica», que porta a «destruir boscos, muntanyes i terra fèrtil i condemna la major part de la població a viure en un entorn cada vegada més degradat, vulnerable i desigual». La conclusió d’aquests activistes verds és contundent: «Si no s’atura aquesta voracitat, Mallorca corre el risc real d’esdevenir un suburbi extens, climàticament fràgil i socialment inviable».
L’entitat assenyala la responsabilitat directa de les institucions públiques baleàriques que durant dècades, «independentment del color polític», han permès i legitimat «aquest procés de destrucció sistemàtica del territori, amb l’única excepció parcial de Menorca». Aquesta inacció, afirmen, no és neutra: «És una decisió política que té conseqüències devastadores sobre els recursos, el dret a l’habitatge, la sobirania alimentària i la mateixa vida humana».
En un context de «crisi climàtica global, escassetat d’aigua, pèrdua de biodiversitat i col·lapse dels serveis bàsics», Terraferida adverteix que continuar consumint territori com fins ara «és una irresponsabilitat col·lectiva». L’organització afirma que «frenar la destrucció és possible i que hi ha exemples arreu del món on s’ha prioritzat la conservació, la restauració d’espais degradats i la dignitat del territori per damunt del benefici immediat».
En el moment del seu retorn després del «téntol», Terraferida adverteix que «o es trenca amb el model econòmic i territorial basat en el creixement infinit, o Mallorca perdrà definitivament les bases materials que fan possible la vida. Encara hi som a temps, però no hi ha marge per a la inacció ni per a l’autoengany».