El Consell de Menorca, governat pel PP amb el suport de la trànsfuga de Vox Maite de Medrano, ha decidit convidar l’exdiputat del Congrés per Ciudadanos, Marcos de Quinto, a la Diada de l’illa, per pronunciar la conferència durant l’acte oficial que se celebra a la seu de la institució insular, el 17 de gener.
Serà durant un plenari extraordinari de la institució, a l’horabaixa de la jornada, quan aquest economista defensor de la versió més conservadora del liberalisme llegeixi en castellà «Una mirada liberal al tema de la vivienda», segons ha informat el Diari de Menorca, en la seva versió digital.
La invitació ha estat polèmica, com era de preveure des del moment que es va fer pública. No debades Quinto és un polemista que des de les seves posicions ideològiques defensa coses com —la darrera— que Donald Trump compri Groenlàndia pagant un milió de dòlars a cada un dels 57.000 habitants que té l’enorme illa nòrdica. Segons troba, seria «un bon negoci per a tothom» i els groenlandesos podria interessar-los ser annexionats als Estats Units no només pels diners sinó perquè, segons assegura, així estarien «més protegits davant la immigració musulmana».
Nascut a Madrid el 1958, no se li coneix cap vinculació amb Menorca. Sí, però, amb els Estats Units. Va ser durant 36 anys un alt executiu de la Coca-Cola Company, en la qual arribà a ocupar importants càrrecs, com cap de màrqueting per a tot el món, vicepresident per a Europa i vicepresident mundial.
La seva activitat en política activa va ser de curta durada. Ocupà un escó del Congrés per Ciudadanos entre els mesos de maig de 2019 i 2020. Durant l’estada a la cambra baixa espanyola va ser portaveu del seu partit per assumptes d’economia, indústria i consum. Posteriorment (2023), va ser impulsor i activista del grup Pie en pared que lluita contra la ideologia esquerrana.
Segons assegura el diari esmentat, que cita fonts del Govern insular presidit per Adolfo Vilafranca, del PP, la conferència que llegirà «oferirà una reflexió qualificada i plural sobre un dels principals reptes socials i econòmics actuals», com és l’habitatge. A més, «la seva participació en la Diada de Menorca permetrà aportar una visió experta sobre l’habitatge des d’un enfocament liberal, per contribuir així al debat sobre aquest tema».
No ho veu tan bé Més per Menorca, que ha considerat «una vergonya» que se’l convidi. Els nacionalistes han rebutjat frontalment la presència de Marcos de Quinto perquè, al seu entendre, «suposa una politització» de l’acte que respon «a una estratègia partidista» del PP, quan la celebració en general i la invitació a fer la conferència hauria de ser «oberta», «plural» i «consensuada» entre el Govern insular i l’oposició, per garantir el to «institucional».
El partit menorquinista destaca que Quinto «no té vincles personals, professionals o culturals amb Menorca» i, per tant, no té cap sentit convidar-lo. I a això se li afegeix que es tracta d’una «figura coneguda per la seva visió ultracapitalista del món, que redueix la vida humana i els drets col·lectius a una qüestió purament econòmica».
Segons diuen els sobiranistes de l’illa, la Diada insular hauria de ser «una festa de trobada» entre tots els menorquins, cercant «la cohesió social» i no la confrontació a còpia de convidar a fer la conferència a una persona que troben que no contribueix gens ni mica a impulsar aquests valors. Més recorda que ja l’any passat el nomenament del conferenciant fou motiu de controvèrsia, perquè l’elegit va ser l’expresident del Consell, exvicepresident del Govern, exdiputat i expresident del Parlament balear i exsenador, sempre en representació del PP, Joan Huguet. La reincidència a convidar persones de la mateixa corda política, diu Més, demostra una «imposició ideològica».
Els sobiranistes aprofiten l’opinió favorable de Quinto sobre l’adquisició de Groenlàndia per part dels Estats Units per assegurar que és una mostra de com l’economista considera «els pobles» com si fossin «mercaderia i als seus habitants com a xifres amb un preu», cosa que al parer nacionalista «és una vergonya democràtica i un insult» als pobles que, com Menorca, «han defensat durant la seva història l’autogovern i el respecte entre comunitats». Finalment, Més considera que «la Diada no ha de servir d’altaveu de discursos que neguen la justícia social, l’arrelament i el respecte als pobles» sinó que ha de ser «un espai de representació plural i coherent amb els valors que defineixen la ciutadania menorquina».