El secretariat —o direcció executiva— de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, elegida a l’assemblea del 10 de gener passat, trià aquest passat dilluns per unanimitat Jaume Sastre i Font com a nou president de l’entitat.
Segons el comunicat publicat a la pàgina web de l’organització, Sastre, «amb una trajectòria àmpliament reconeguda d’activisme i producció escrita per la independència de Mallorca i els Països Catalans, els drets lingüístics i la defensa del col·lectiu docent», serà el cinquè president del grup, després de Maria-Antònia Oliver, Cristòfol Soler, Margalida Miquel i Joan Planes. «El president sortint, Joan Planes, havia anunciat la voluntat de no presentar-se a la reelecció».
Els objectius del nou secretariat «continuaran centrant-se en la difusió de la condició colonial de Mallorca i de la independència i l’estat propi com a única solució realista als grans problemes que ens afecten», diu l’ASM. Uns problemes que identifica com «l’espoli fiscal sistemàtic que ofega els nostres serveis públics (habitatge social, transport, sanitat, educació, etc.)» i, entre d’altres, «la superpoblació, la massificació i la substitució lingüística impulsades per l’Estat espanyol».
Jaume Sastre (Sant Joan, Mallorca, 1959) ha estat professor de llengua i literatura catalanes i és autor de diversos llibres de poemes com Insecticida (1977), Simulacre (1980)... Va fer part del col·lectiu Taller Llunàtic, fundat el 1976, format per pintors, escultors, poetes i novel·listes.
Però per sobre de tot s’ha fet prou conegut per ser un incansable activista de l’independentisme a Mallorca. Entre les accions que ha protagonitzat destaca la lluita contra la piscina il·legal que el conegut periodista espanyol Pedro J. Ramírez construí a casa seva a la Costa dels Pins, un episodi que es va fer famós per l’entrada al recinte de la piscina el 2005 a través de les roques litorals, com a acte de protesta d’un grupet d’activistes, entre els quals hi havia Sastre. En aquells moments, l’activisme contra la piscina el protagonitzava en el si del Lobby per la Independència que havia fundat amb Josep Palou. La història acabà el 2013 amb la sentència del Tribunal Suprem que certificava que la piscina de Ramírez és de domini públic. El 2006 l’activista fou condemnat a pagar 200 euros per coaccions a Ramírez.
Altres accions del Lobby anaren dirigides a criticar el jutge José Castro, de resultes de la qual cosa Sastre fou condemnat el 2009 a pagar 9.240 € per calúmnies al magistrat.
En un altre àmbit, Sastre va ser un dels incansables col·laboradors, durant prou anys, de la revista S’Arenal de Mallorca, un cau de l’independentisme a Mallorca. Per altra banda, va ser l’autor de les memòries de Gabriel Cañellas, president del PP balear i del Govern illenc entre 1983 i 1995, per encàrrec del biografiat.
Així mateix, va impulsar la creació de l’Assemblea de Docents, fundada el 2013, i que es va significar de manera molt intensa contra la política lingüística contra el català a l’escola del Govern balear de José Ramón Bauzá (2011-2015).
Però, per ventura, l’acte més conegut de l’activista fou la vaga de fam que inicià el 8 de maig de 2014 en defensa d'una educació digna en català i contra la posició de no negociar del Govern amb la comunitat educativa, en relació amb el conflicte educatiu esmentat. Quan portava 41 dies aturà l’acció sense haver aconseguit l'objectiu que Bauzá negociàs amb els docents, però amb aquella actuació va assolir un gran ressò social, mediàtic i polític.
Va donar suport a la candidatura de Carles Puigdemont al Parlament Europeu el 2019. Al cap de dos anys, el 2021, va ser elegit per les Illes com a membre de l’Assemblea de Representants del Consell de la República Catalana.