—Aquest desembre vau confirmar que l'Acampallengua de 2026 tindrà lloc a Manacor. Què representa per a vosaltres tornar a Manacor, on ja va tenir lloc l'any 2012?
—L'Acampallengua és la cita central en el calendari anual de Joves de Mallorca per la Llengua. Poder celebrar-lo és molt important per a l'entitat perquè durant molts anys, es va deixar de celebrar, fins que l'any 2023 es va recuperar, amb un concret d'Antònia Font a sa Pobla que va ser multitudinari i va comptar amb la participació de tres-cents voluntaris.
Per a Joves el més fàcil seria que l'Acampallengua sempre fora en el mateix lloc, perquè a escala logística i organitzativa seria molt més fàcil. La itinerància, però, és un tret fonamental, perquè visibilitza que la llengua està viva arreu, a pesar de les dificultats. Tornar a Manacor, però, és important perquè és l'últim poble on es va celebrar l'any 2012 abans d'una aturada d'onze anys. Es tracta d'una ciutat mitjana —tot i que de les més grans de les Illes—, amb un teixit cultural i associatiu molt fort.
Estem treballant en un programa de xarrades molt potent per reflexionar i repensar Mallorca i els Països Catalans. I tindrem gegants, cultura popular, la ballada... Per al jovent, però per a la societat en general, és imprescindible que hi hagi espais d'oci i reivindicació en català. L'Acampallengua ho és.
—El Consell de Mallorca, però, ha retirat a Joves per la Llengua l'ajuda directa que rebíeu, com també li ha passat a l'Obra Cultural Balear. En quina mesura això afecta la viabilitat d'aquesta trobada i de l'organització en general?
—Enguany, efectivament, el Consell de Mallorca ens ha retirat aquesta ajuda, que en el nostre cas era de 45.000 euros (35.000 en el cas de l'OCB). Ara bé, l'any anterior ja ens l'havien rebaixada dels 60.000 als 45.000 euros, per tant, aquesta desaparició de l'ajuda respon a una dinàmica. Aquesta contribució econòmica ens servia per cobrir despeses derivades de l'organització de l'Acampallengua o bé del Correllengua. El que evidencia aquest fet és que quan el Partit Popular ha de pactar amb l'extrema dreta, on més ràpidament claudica és en la llengua. Ara bé, no estem gaire preocupats, perquè allò que sí que tenim per poder celebrar les nostres activitats és la força i l'energia de tota la gent que ens fa costat. I aquests sabem que no ens fallen, a pesar dels atacs constants per part de les institucions.
—Marga Prohens ha dit que totes les mesures que ha aplicat en relació amb el català són "de sentit comú". Què li diria?
—Allò que hauria de ser de sentit comú és que la nostra llengua, el català, pogués ser utilitzat amb normalitat. Com també seria de sentit comú que les institucions que tenen l'obligació estatutària de defensar-lo, el defensessin. Però el que tenim és tot el contrari: un govern que és hostil i que rema constantment en contra de la normalització lingüística.
—Les dades són tossudes i parlen d'una regressió permanent del català a les Illes. Actualment, només el 27% dels residents a les Illes parlen sempre el català a casa. Com catalogaries l'estat de salut del català?
—És evident que vivim uns moments de retrocés social de la llengua. Per això mateix, caldrien unes polítiques públiques de promoció valentes. Calen polítiques a favor de la llengua i no en contra. Polítiques com les del govern de Marga Prohens reblen en l'abandonament lingüístic i desprestigien el nostre idioma. D'una altra banda, també pensam i reclamam que cal que els catalanoparlants augmentin la seva autoestima lingüística. Activitats com el Correllengua o l'Acampallengua volen pressionar les institucions públiques, però també reforçar la nostra autoestima col·lectiva com a poble. La gent hem de militar dia a dia a favor de la llengua i defensar-la en cada conversa.
—Diries que el fet que hi hagi en el govern uns partits contraris a la llengua està reforçant la xarxa cívica en defensa de la llengua?
—Sí, mem. Potser els successius atacs a la llengua han tingut com a conseqüència un reforçament i reactivació dels moviments cívics. Però també és ver que l'objectiu a llarg termini ha d'anar molt més enllà. Ens cal una mirada llarga i estar presents i actius en tots els contextos.
—Les Illes són un territori molt especialitzat en el sector turístic. Fins a quin punt el model econòmic de les Balears incideix en la salut de la llengua?
—Joves per la Llengua, com el gruix de les entitats civils, considerem que la defensa de la llengua està alineat amb la defensa del territori i moltes altres lluites que estan lligades. Tenim claríssim que el model econòmic, turístic i social és perjudicial per a la salut de la llengua i per a la sostenibilitat cultural i lingüística. Ens cal un model social, turístic i ambiental sostenible per a les Illes, perquè a hores d'ara el model vigent és suïcida.
—Hi ha un fenomen demogràfic molt potent a les Illes: al voltant del 50% de la població que hi resideix no hi ha nascut allà. En quina mesura això suposa un repte de present i de futur per al català a les Illes?
—Fenòmens demogràfics similars es donen a altres punts dels Països Catalans, però difícilment amb la incidència tan forta que tenen a les Illes, on, a més, en tractar-se d'una illa, els problemes es multipliquen. Hi ha un repte en aquesta dada, com és que totes aquestes persones nouvingudes siguin conscients que a les Illes hi ha una llengua pròpia, el català, i que aquesta és una llengua d'acollida que els permet incorporar-se a una comunitat i entendre millor la identitat i la cultura d'aquest territori. El català hauria de ser una eina de cohesió.
—Actualment tens 21 anys. Com veus el futur?
—Potser, per tot el que he dit, es podria pensar que no soc optimista respecte del futur. Però crec que, si lluitem, les coses milloraran. Si mir al meu voltant, veig gent que lluita, que s'organitza i que té ganes de construir una Mallorca diferent. Crec que hi ha raons per pensar que podem aspirar a un futur millor.
—Les enquestes demoscòpiques assenyalen que el jovent, especialment el masculí, se situa ideològicament més a la dreta que les generacions precedents. Per què creu que passa això?
—És ver que tota la societat pateix un auge reaccionari, que està incidint, especialment, en les generacions més joves. Ho tenim al voltant nostres, amb amics de tota la vida que, sobtadament, comencen a tenir actituds d'extrema dreta. Però crec que, davant d'això, crec que també està sorgint un jovent organitzat. L'exemple més evident és el Correllengua Agermanat que se celebrarà aquest 2026 i al darrere del qual hi ha joves de tots els territoris, amb moltes ganes de dir la seva. Però també hi ha l'Acampallengua o la Diada de Mallorca, que vam celebrar el 31 de desembre i en la que van participar tot de joves. En definitiva, crec que hi ha un jovent organitzat que està demostrant que aquesta és una generació lluitadora. Així ho reclamen els temps que vivim.
JOVES, UN PUNTAL A FAVOR DEL CATALÀ
Josep Buades (Sa Pobla, 2005) procedeix d'una família amb consciència lingüística. En la memòria té les marees verdes contra la política educativa del govern de Bauzà. Fill de mare filòloga, va començar a militar en Joves per la Llengua a partir de l'Acampallengua de 2023, que va tenir lloc al seu poble —sa Pobla—, on va participar com a voluntari. A hores d'ara és coordinador, junt amb Maria Maians, de Joves de Mallorca per la Llengua.
L'entitat, fundada l'any 1995, va patir una crisi poc abans de la covid, fins que un grup de joves liderats per Pau Emili Muñoz van decidir-se a reactivar-la. L'any 2021, encara en temps de crisi sanitària, aquell grup d'intrèpids es decidí a organitzar un concert d'Oques Grasses a Bunyola, que fou un gran èxit d'assistència. Fou l'impuls per recuperar, un any després, el Correllengua, després de nou anys d'aturada. L'any 2024, feren un pas més enllà i organitzaren el primer Correllengua interilles. Aquell estiu, Pau Emili Muñoz va cedir el testimoni a Josep Buades i Maria Maians. Joves de Mallorca per la Llengua ha estat el principal impulsor del Correllengua Agermanats, que a l'abril recorrerà tots els Països Catalans, una iniciativa liderada per activistes joves.