—A la recerca «Tribunal Constitucional i poder central: una anàlisi empírica», vostè ha analitzat, junt amb els acadèmics Joan-Josep Vallbé i Daniel Cetrà, 1.333 sentències del Tribunal Constitucional, en les quals s’adopten 1.800 decisions sobre conflictes competencials. Quina conclusió n’extrauen?
—Amb aquestes dades a la mà, concloem que el Tribunal Constitucional presenta una tendència clarament centralitzadora, perquè sol donar suport a les tesis del Govern central en detriment dels actors regionals. De fet, la legislació autonòmica és anul·lada amb molta més freqüència que la normativa estatal. Aquesta dinàmica es reforça si es compara amb altres actors com ara el defensor del poble o altres tribunals ordinaris, però no és l’única conclusió d’aquest estudi: l’anul·lació de les lleis regionals és molt més probable quan hi ha una afinitat política entre el color polític de l’executiu i la majoria del Tribunal Constitucional.
—Hi han percebut una predisposició més gran quan la majoria del Tribunal Constitucional i el Govern espanyol estan dominants per tendències conservadores?
—Sí. La probabilitat que el Tribunal Constitucional declari una norma autonòmica inconstitucional és més gran quan l’òrgan judicial està dominat per una majoria conservadora, i més encara quan coincideix amb el color polític de l’executiu central. L’anàlisi de les resolucions, per tant, ens dona dades sobre la parcialitat del Tribunal Constitucional, ens aporta l’evidència empírica d’aquesta qüestió, una vegada hem analitzat totes les decisions que s’han pres des de l’any 1980 pel que fa als conflictes relacionats amb les competències centrals i autonòmiques. L’estudi ens confirma que aquest biaix hi és, i que és més fort quan hi ha una afinitat política conservadora entre el Tribunal Constitucional i l’executiu central.
—Vostès, però, afirmen a la investigació que si el Govern espanyol depèn de partits nacionalistes, hi ha una mena d’incentius per part del Tribunal Constitucional per evitar la confrontació.
—Amb l'anàlisi estadística, de les probabilitats —i, per tant, sense implicar cap determinisme—, trobem que aquest efecte d’anul·lar les normatives autonòmiques es mitiga molt quan no hi ha una majoria absoluta i, en conseqüència, l'executiu depèn d'una majoria parlamentària construïda amb el suport d'un partit minoritari, especialment els catalans i els bascos. És molt forta aquesta conclusió, perquè recordem que estem parlant del Tribunal Constitucional. No debades encén l’alarma sobre la connexió política entre l'executiu i el Tribunal Constitucional. S’hi detecta un pont de pressions, siguin del tipus que siguin, sobre els membres del tribunal. Ara bé, aquesta darrera qüestió no l’hem investigada, però l’anàlisi estadística és prou concloent.
—Aquest comportament del Tribunal Constitucional seria una anomalia de l’Estat espanyol en comparació amb l’actitud d’aquests tribunals de la resta de democràcies liberals?
—No és cap anomalia. Hi ha estudis d’altres països que mostren aquesta manca d'independència judicial, però en el cas espanyol, hi veiem un patró molt clar de manca d’imparcialitat del Tribunal Constitucional. Quan es discuteix una competència, la probabilitat d’acabar sent considerada com a inconstitucional és elevada, si es donen els condicionants exposats. És cert que hi ha investigacions d’altres països que assenyalen la deferència d’aquests tribunals envers les impugnacions del Govern central, per tractar-se, justament, d’una institució de l’Estat, però el problema amb el Tribunal Constitucional espanyol, són les variacions estadístiques en funció de les majories polítiques, i dels governs de majoria i de minoria. Aquest biaix ja és més difícil d’explicar jurídicament. L’estudi tanca qualsevol debat. De fet, qualsevol pot consultar les dades analitzades.
—No seria una anomalia, però hi hauria una singularitat preocupant en el cas espanyol.
—Sí, de fet, en destacaria dues. Una seria la intensitat d’aquest biaix, perquè és fins a dues o tres vegades més probable que es pronunciï a favor el Govern central. Aquesta intensitat atorga al Tribunal Constitucional un paper centralitzador, recentralitzador. L’altra singularitat seria aquesta diferència per colors polítics i per majories, un fet que és molt propi de com s'ha construït l'estat autonòmic. És a dir, per quins, diguem-ne, acords federals s’han donat quan hi havia governs en minoria condicionats, essencialment i durant molts anys, per CiU i el PNB. L'estat autonòmic s'ha construït a cop d'aquests grans pactes entre els grans partits estatals, però també de pactes puntuals, com el pacte del Majestic, per la necessitat de negociar investidures.
—Hi detecteu un biaix més accentuat en les resolucions del Tribunal Constitucional quan s’aborden els conflictes competencials de Catalunya i el País Basc.
—Aquí hi ha un element distorsionador, però que també el tenim en compte i és conjunt de totes les autonomies. Ara bé, una bona part d'aquestes decisions tenen a veure amb conflictivitats relacionades amb Catalunya. En conseqüència, té molt a veure amb la qüestió catalana, i amb un fet que també és conegut: l’estat de les autonomies, en bona part, ha avançat quan Catalunya ha estirat el carro i ha demanat competències noves.
—La constatació d’aquesta manca d’imparcialitat ha encès les alarmes envers el funcionament de la democràcia liberal de l’Estat espanyol.
—La comprovació empírica d’aquest biaix és preocupant, sí. I més quan sovint s’ha visualitzat el govern multinivell, inspirat en el federalisme, com a un element de separació de poders. James Madison, un dels pares de la Constitució americana, considerava que el federalisme establia una doble assegurança per la divisió entre els poders de l’estat i els territorials. En la mesura que el Tribunal Constitucional és una mena d'àrbitre —de fet, se l’anomena així a la literatura científica— entre els nivells de govern, i el seu comportament no és de fiar, perquè les dades mostren que té una parcialitat condicionada per les situacions polítiques, ens trobem amb una notícia molt dolenta. I més en un context d’erosió democràtica a escala mundial.
—Aquesta tendència del Tribunal Constitucional, per tant, contribuiria a la degradació democràtica espanyola?
—En efecte. De fet, el poder judicial ha estat en el focus de la degradació i de l’erosió de la qualitat democràtica d'Espanya, que, en termes comparats, atresora uns estàndards bastant elevats. S’ha de recordar que som en un context d'erosió democràtica mundial des de fa 20 anys. Només cal veure-ho als Estats Units d’Amèrica, Hongria o Polònia. Ara bé, hi ha una altra qüestió envers l’efecte d’aquest biaix del Tribunal Constitucional, que ha de veure amb la dificultat d'acomodar la diversitat i la idea federal en el sistema polític espanyol.
—A l’estudi, a la part introductòria, expliqueu que és pertinent analitzar aquest comportament del Tribunal Constitucional, perquè en l’actual context d’onada reaccionària, hi ha un reforçament dels nacionalismes amb estat. Un auge que «afegeix incertesa a la protecció de l’autogovern de les nacions minoritàries». La detecció d’aquesta dinàmica és més preocupant dintre d’aquest escenari de creixement de l’extrema dreta?
—Sí. Imaginem, per exemple, que a l'Estat espanyol torna a haver-hi un govern encara més hostil amb els poders autonòmics —un escenari que no és gens descartable—, i hi ha una coalició condicionada per l'extrema dreta estatal. Aquí, el Tribunal Constitucional té un paper d'àrbitre en aquesta batalla de poders, i si tenim aquesta evidència d’un biaix, d’estar condicionat pels factors polítics d'aquesta manera que ho mostra l'estudi, doncs ens trobaríem amb un panorama ben preocupant.