El Govern balear, del PP, rebutja la reforma del sistema de finançament que va presentar la ministra d’Hisenda, María José Montero. La presidenta illenca, Marga Prohens va signar el manifest de Feijóo, amb la resta de governs del PP i responsables autonòmics d’aquest partit, l’anomenada Declaració de Saragossa, a la qual es critica «l’atac a l’autonomia fiscal» i pacte del govern de Pedro Sánchez «només amb i per a l’independentisme». L’actitud conservadora illenca era previsible. Com també ho era la reacció del PSOE baleàric, com així ha estat: suport absolut a la proposta que troben que és la mar de bona per a les Illes.
La novetat l’aporta Més. Els sobiranistes no han tengut cap problema a desmarcar-se dels socialistes illencs ni tampoc a criticar amb molta duresa la proposta negociada pel PSOE i ERC. Tot i que Més diu que agraeix «que ERC hagi obert la negociació» carrega fort ferm contra l’essència del pacte entre els republicans i socialistes, fins al punt que titlla la proposta d’«inacceptable» i «insult». En primera instància el diputat de Més, adscrit al grup de Sumar al Congrés, Vicenç Vidal, expressà que la proposta «és insuficient», però alhora advertí que la posició final de la seva formació es faria pública després d'estudiar a fons la proposta.
Així ho va fer Més i el resultat fou endurir la posició. Segons els càlculs que ha fet la formació sobiranista, «amb la nova proposta les illes Balears passarien del desè al tretzè lloc del finançament per capita» a pesar d’«augmentar la quantitat que rebria la comunitat autònoma». Un fet que troba que és «inacceptable». El coordinador general de la formació, Lluís Apesteguia, explica a la pàgina web del partit que, «si som els segons a l’hora d’aportar no podem seguir essent dels darrers a l’hora de rebre, i molt manco retrocedir llocs; no deixarem que amb la pastanaga de més milions (els 412 milions que rebrien de més les Illes) se’ns despisti de la magnitud del garrot amb què se’ns priva dels recursos que necessitam».
El cap sobiranista diu que «és imprescindible que el nou model tengui en compte factors com la població flotant, el cost de la vida o el creixement poblacional: si som molta més gent i tot surt més car, evidentment els serveis públics o garantir drets com l’accés a l’habitatge necessiten més inversió per aconseguir garantir una vida digna a la gent que vivim aquí».
El fet que el pes de la insularitat aparegui a la proposta oficial «rebaixat del 0,6% al 0,5%» és, per a Apesteguia, un «insult a la ciutadania d’aquest país».
Més observa amb preocupació que, dels 20.975 milions d'euros amb què s’augmentaria el finançament autonòmic, les Balears en rebrien únicament 412 milions; «és a dir, l'1,96% dels nous fons mentre que l’arxipèlag representa el 2,53% de la població», la qual cosa significaria que les Illes serien «la desena comunitat en termes absoluts i la vuitena en termes relatius en l’accés a l’increment, mentre que són la segona a l’hora d’aportar».
També subratlla Apesteguia que en el resultat final «les illes Balears ara mateix reben, mesurat en paritat al poder de compra, 2.867 € per habitant (10è lloc), d'una mitjana de 2.910 (-1,5% de diferència), i que amb la nova proposta passaria a rebre 3.201 € per habitant (13è lloc), d'una mitjana de 3.388 € (-5,8% de diferència)».
A pesar de tot, el líder de Més assegura que «estam disposats a negociar» tant amb el Govern espanyol com amb la resta de forces polítiques illenques, a les quals ha convidat a «fer un front comú per fer valer els interessos de les illes Balears».