Explica Carlota Gurt que la novel·la guanyadora del Premi Llibres Anagrama va néixer el dia que va visitar el pantà de Sau i es trobava al 10% de la seva capacitat. «Davant de la sequera de la vida —es demana Gurt— com ens ho fem quan no tenim il·lusions? Com podem convèncer el nostre cervell de tirar endavant?». Després de pensar-hi, Gurt ha comprès que «les il·lusions són ficcions que ens expliquem: és la capacitat del nostre cervell de crear altres futurs, altres camins per tirar endavant».
Els erms se sosté, d'alguna manera, sobre aquests fonaments.
«Els erms —ha explicat Gurt en anunciar-se el premi Anagrama en roda de premsa— és una novel·la sobre la sequera: la sequera climàtica, amorosa, professional, barcelonina, sexual... totes les sequeres que ens afecten i que seguim a través d'aquests dos personatges, la Ramona i el Faust».
La novel·la, segons l'autora, explica la història de la trobada improbable entre aquests dos personatges: «La història de Ramona, que passa la nit de Nadal al parador de Sau, i la de Faust que, la revetlla de Sant Joan, està tornant de Madrid a Barcelona i passa pels Monegres, que és un altre desert».
La portaveu del Jurat del Premi Llibres, Margarida Casacuberta, opina que la novel·la està escrita «contra els erms de la realitat que ens afecten d'una manera o una altra, tant en sentit figurat com en sentit literal», tant els entrebancs i cops inesperats com els camps esquerdats per la sequera: «Acabes tenint la sensació que el pantà és un personatge més i la boira, l'escenari dels personatges, especialment el de Faust i Ramona».
Tot comença, segons Casacuberta, quan Ramona, que ha de passar la nit de Nadal sola, decideix anar a un lloc on se senti encara més sola, el parador de Sau. L'endemà al matí, Ramona es fixarà en una taula amb tres comensals homes, que convertirà en objecte de les seues ficcions.
Aquí es produeix «un trompe-l'oeil, un joc narratiu», diu Casacuberta, que esdevé un dels aspectes «més interessants» de la novel·la de Gurt. «La història es descabdella per la relació de mirades entre els dos personatges oposats: la Ramona, tota arestes, i en Faust, un personatge masculí que t'emportaries a casa... però aquí hi ha certa trampa»: el joc narratiu esmentat que ni l'autora ni el jurat no volen desvetllar.
Casacuberta afirma que tot i els erms i la boira —un recurs paisatgístic que Gurt utilitza perquè els personatges mirin dins seu—, la novel·la va més enllà i «obre moltes finestres cap a la llum».
També Carlota Gurt creu que «és una novel·la que sembla més aviat fosca però té molta llum, sobretot cap al final». I un altre dels membres del jurat, l'escriptor Sergi Pàmies, opina, amb una metàfora gastronòmica que, «a partir d'uns ingredients sembla que ha de sortir un menjar horrorós i, en canvi, s'acaba cuinant un plat deliciós».
Gurt, que ha publicat tota la seva obra de ficció a Proa (Grup 62), i fa poc un assaig a Ara Llibres (Una aniquilació fallida), ha declarat que se sent «molt contenta d'estar en aquesta casa» —en referència a Anagrama— perquè «tota la feina que hem fet d'edició de la novel·la, em sento ben acompanyada i ben entesa». I ha aclarit que una novel·la pot anar en direccions molt diferents perquè «depèn de qui t'empeny cap a una banda i depèn de qui cap a una altra», i en aquest cas «m'empenyen cap a un lloc on m'agrada poder anar».