A les Balears la protecció del sòl rústic depèn de cada consell insular. El menorquí fa anys que va protegir tot el terreny d’aquest tipus i no s’hi pot edificar. Però a la resta d’illes no és igual. A totes tres hi ha una alta protecció, però no ha estat suficient. A la més gran, Mallorca, existeix des del mandat del Consell de 1995-1999 la limitació de la construcció en rústic a parcel·les superiors als 15.000 metres quadrats. Aleshores pareixia una mesura que faria difícil el creixement urbanístic en aquest tipus de sòl. Tanmateix, amb el transcurs del temps i la pressió compradora —especialment per part d’estrangers que l’any passat foren el 40% del total— s’ha anat veient que no era així. S’han unificat parcel·les més petites per arribar al mínim, s’ha adquirit grans propietats i per tot han aparegut noves cases —i en segueixen apareixent— i s’ha reformat les antigues en mal estat, totes amb piscina, jardins i convertint el que era zona rústica en urbanitzada.
Un bon exemple del progrés de la urbanització és la zona més al sud de l’illa: Llucmajor, Campos, Ses Salines... És la més seca, on manca més l’aigua, on la terra no és especialment bona per a l’agricultura i on tradicionalment es mantenia més el caràcter rural del paisatge. No obstant això, durant el segon mandat presidencial de Jaume Matas (2003-2007) es va fer l’autopista entre Palma i Llucmajor, cosa que va facilitar extraordinàriament el trajecte —més ràpid, còmode i segur— en cotxe. Els ecologistes advertiren que el resultat seria una pressió urbanística sobre el sòl rústic que canviaria per sempre l’entorn. El Govern no els va fer cas.
L’esquerra va prometre que, si governava, evitaria perllongar la via ràpida des de Llucmajor a Campos. El 2015 PSOE, Més i Podem governaren el Consell i ampliaren la carretera fent-la més ràpida, còmode i segura. Els ecologistes advertiren que la pressió s’incrementaria. L’esquerra no els va fer cas.
El resultat de les dues dècades d’ignorar les advertències és que tota aquella zona s’ha convertit en un paradís de l’especulació immobiliària amb una pressió brutal sobre el sòl rústic. És un exemple perfecte per explicar el procés, però, en realitat, els últims anys la pressió urbanitzadora s’ha generalitzat i no queda a l'illa un sol racó que se'n salvi.
En el seu retorn a l’activitat, el grup ecologista Terraferida, ha presentat l'«Inventari de la devastació de Mallorca», un estudi així titulat sobre la pressió urbanitzadora que pateix el sòl rústic. Mostra com s’han «artificialitzat» 546 hectàrees de sòl agrari i forestal en només els tres anys que van de l’estiu de 2021 al de 2024.
En el 57% dels casos es tracta de sòl rústic «sacrificat per a la construcció i l’ampliació de fins a 846 xalets per a ús residencial i turístic», seguits de les instal·lacions fotovoltaiques, 25%, i, a gran distància, les parcel·les usades com a magatzem i abocador (3%), els usos vinculats a la indústria, el comerç i els serveis, les pedreres, el viari i els aparcaments.
Segons el grup verd, «lluny de frenar, la destrucció del sòl rústic i dels paisatges interiors de Mallorca s’ha accelerat» en el trienni estudiat. Mentre en els anys 2015-2021 Mallorca perdia 140 hectàrees per any, en el període analitzat «el ritme de la destrucció ha accelerat fins a les 180 hectàrees anuals, un increment del 28%».
El total de la superfície desnaturalitzada al llarg dels darrers deu anys (2015-2024) és de 1.389 hectàrees. Si es reuneix tota la superfície «artificialitzada» al llarg de la darrera dècada suma una «àrea de 15,69 km2, superior a la de municipis sencers com Búger (8,27 km2), Estellencs (13,39 km2), Consell (13,69 km2), Deià (15,12 km2) o Costitx (15,35 km2)»; «i no som lluny d’arribar a superfícies equivalents a les de Lloret (17,43 km2 de superfície), Fornalutx (19,49 km2) o Mancor de la Vall (19,87 km2)».
Fora de les àrees protegides «tot fora vila és avui un solar que espera el capital necessari per a la seva edificació». Els municipis més intensament «colonitzats pels xalets» són —com s’ha dit abans— els afectats «per la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos que s’ha revelat com un accelerador de la destrucció del sòl rústic al Migjorn i el Llevant de Mallorca». L’aeroport, amb la seva ampliació constant, és l’altra infraestructura clau en aquest procés.
El resultat global d’aquest fenomen d’urbanització, diu Terraferida, és «la conversió de fora vila en suburbi», una transformació que «repercuteix sobre el conjunt del territori i constitueix avui l’amenaça ambiental més greu: té un efecte gentrificador i ha fet desaparèixer milers d’explotacions agràries i espais que donaven serveis ambientals a la població. Es fa imprescindible l’ús del cotxe privat, s’implanten nous usos que consumeixen gran quantitat d’aigua, s’asfalten camins, es barra el pas de camins històrics, desnaturalitzen el paisatge amb jardins propis d’urbanitzacions, contribueixen a escampar espècies invasores, multipliquen l’ús de pesticides, sembren el subsol d’aigües fecals, contribueixen a la inflació general de l’habitatge i els preus de consum, fan del tot inviable l’adaptació als reptes del canvi climàtic i ens allunya de la sobirania alimentària».
Davant d’aquest panorama l’organització ecologista demana una moratòria «immediata de construccions residencials en sòl rústic i la protecció definitiva del sòl rural» de Mallorca, l’aprovació d’un nou Pla territorial insular que el «protegeixi de manera efectiva i en privilegi els usos agraris, naturals i educatius», que es faci un pla de «rehabilitació d’habitatges dins els centres històrics dels pobles de Mallorca amb criteris socials» i que es reforci de manera significativa «la inspecció del lloguer turístic i l’Agència de Defensa del Territori per combatre també la il·legalitat» en aquest sector.