S’acaramullen els casos de discriminació lingüística a les Illes. Cada cop n’hi ha més. Els afectats recorren als mitjans de comunicació per expressar la seva indignació, però no passa res més. La situació s’està agreujant força d'ençà del pacte entre el PP i Vox que suposà, entre altres aspectes negatius per a l’ús social del català, deixar en mínims pressupostaris l’Oficina de Drets Lingüístics —creada el novembre de 2019—, l’espai governamental que recollia aquest tipus de discriminacions i donava curs a les denúncies. Des d’aleshores l’Oficina és com si no existís, a la pràctica.
De fet, el setembre passat Més per Mallorca presentà una iniciativa parlamentària per, justament, dotar de prou pressuposts l’Oficina. Tant el PP com Vox hi votaren en contra. La diputada ecosobiranista Maria Ramon, que defensà la iniciativa, demanà al Govern que «ens defensi d’atacs a la llengua i no en fomenti la divisió i la devaluació».
Des que l’Oficina està sense activitat s’estan multiplicant els casos de discriminació per ús del català. Segons les dades de la Plataforma per la Llengua, dels gairebé 3.000 casos constatats el 2024 als Països Catalans, el 7,5% corresponen a les Illes, és a dir, 225.
Després de la negativa dels dos partits de dretes a reactivar l’Oficina balear, la premsa ha recollit un nou grapat de casos, quatre dels quals han tengut prou més ressò.
El 30 de desembre passat en un bar de la plaça de l’Olivar, a Palma, es va produir un cas que es pot considerar típic. El recollia amb pèls i senyals el dBalears.cat. Un grup de clientes varen ser expulsades de l'establiment per haver parlat català. Així ho explicava una d'elles: «Unes amigues i jo vàrem anar a fer unes tapes al mercat de l’Olivar, concretament al Bar del Peix, a Palma. El cambrer ens va atendre, en castellà, i ens va oferir una taula i ens va demanar què volíem prendre dient: "Yo soy de aquí pero quiero que me habléis en español." Amb total incredulitat, intentant assimilar el que ens havia dit i pensant que no ho havia entès bé, li vaig respondre, en català: ‘Bé, imagin que no hi ha problema si tu ens xerres en castellà i nosaltres en mallorquí, no?.’ La seva resposta fou: "Muy bien. Borro el pedido, limpio la mesa y os podéis ir. La mesa está libre".»
Quasi calcat li va passar a finals d’octubre a una professora de la Universitat de les Illes Balears, quan entrà en una botiga de mobles, també a Palma, i volgué expressar-se en català. El dependent es negà a atendre-la si no li parlava en castellà i finalment la va treure defora.
També en els últims dies del mateix mes, un ciutadà valencià denuncià haver estat discriminat per raó de llengua a l’aeroport de Maó quan anava a passar pels filtres de seguretat i un dels dos treballadors que atenien aquest punt el va increpar per parlar en català, després de l’habitual, amb un to amenaçador, que «estamos en España y aquí se habla español».
Aquest mateix gener ha passat un altre incident, en aquest cas al poble mallorquí de Sencelles, quan el metge de la localitat va rebre una al·lota que en començar a parlar-li en català el de la bata blanca li digué «¡Háblame en castellano!» perquè assegurava que no l’entenia. Posteriorment als fets, la jove sencellera es posà en contacte amb Salut Connecta per a denunciar la discriminació i demanar un canvi de facultatiu.
Cal recordar que el Govern, basant-se en la manca de professionals sanitaris, va eliminar l’exigència del català per exercir a les Illes. Des de l’Obra Cultural Balear el seu president, Antoni Llabrés, sempre ha rebutjat que la llengua sigui un impediment per a cap metge per exercir a les Balears, però el PP considera que eliminar el requisit és facilitar l’arribada de facultatius. Això obri la possibilitat que passin incidents lingüístics com el citat, sobretot en localitats com la referida, un poble d’interior de Mallorca que té amb prou feines 4.000 habitants i el Servei de Salut de les Illes hi envia un metge que no entén el català i que, sobretot, no el vol entendre.
Els citats són només alguns dels casos que han passat darrerament. L’Obra Cultural s’ha manifestat profundament irritada per l’acumulació de discriminacions per raons de llengua. Segons recollia el diari citat, l’entitat troba que és «intolerable» que passi això i afirma que «les institucions públiques no poden tancar els ulls mentre» els ciutadans «som arraconats i insultats dins ca nostra». Adreçant-se al govern de Marga Prohens l’Obra li diu que «hauria d’explicar» als «energúmens» tot «això que el PP defensa del "bilingüísme cordial" que afirma que hi ha a les Illes Balears».