—L’any 2024 vas convertir-te en secretari general de Joves PV, pocs mesos després que el Botànic quedara desbancat de la Generalitat Valenciana. Com fou arribar a una organització que havia passat de governar a estar en l’oposició?
—Jo vaig presentar la meua candidatura després que Isa Llobell anunciara que no volia tornar-se a presentar. Jo havia estat en la comarcal juvenil del meu poble i vaig pensar que potser havia arribat el moment de fer un pas endavant.
Fins aleshores, jo havia militat en un partit que estava en el govern, però, quan vaig arribar a la Secretaria General de Joves PV la situació havia canviat radicalment. Vaig pensar, doncs, que era una oportunitat per fer una política un poc diferent, des de l’àmbit dels joves, perquè crec que a nosaltres ens correspon ser un poc més valents i arriscats que el nostre partit.
—Quin era l’estat d’ànim quan el 2024 decideixes fer el pas?
—L’estat d’ànim posteleccions, per descomptat, era de desil·lusió. Les eleccions havien sigut al maig i el nostre congrés fou el febrer de 2024. Però, si bé hi havia desil·lusió, també emergien les ganes de treballar contra un govern, el de Carlos Mazón, que tenia per bandera destruir tot allò que havia construït el Botànic. En aquests dos anys hem treballat per refer l’esperança i convèncer la militància que les coses es poden canviar. Els dos anys que ara tenim al davant han de centrar-se a consolidar aquesta esperança i que, tot plegat, culmine en un canvi d’etapa política. La vista està posada en la Generalitat, però no només. Compromís té una base municipal molt forta que hem de mantenir i potenciar i que, a més, és fonamental per fer front al govern del Partit Popular.
—Aquesta primera etapa teua com a secretari general de Joves PV ha estat marcada, també, per la dana. Què ha aportat Joves PV als moviments de protesta contra la gestió del Consell en aquesta matèria?
«A Compromís ens cal avançar, com més aviat millor, cap a una federació de partits»
—Crec que hi ha dues fases. En una primera, tota l’organització es va bolcar a ajudar i tirar una mà en l’emergència, ja fora ajudant amb pales a treure el fang o organitzant i coordinant el poder institucional al servei de l’emergència. Fou una fase on vam actuar amb discreció, perquè el moment era molt complicat i requeria, sobretot, acció. En aquells dies jo vaig penjar un tuit que deia «el poble salva al poble, però vull un govern que governe». Un bon treball institucional és imprescindible en aquestes circumstàncies.
Això fou de bon començament. Ara bé, a mesura que van aparèixer informacions ens vam adonar que calia reenfocar la nostra posició i la nostra acció política. Ens vam plantejar que calia activar-se per visibilitzar la situació d’anormalitat que vivia el País Valencià, a pesar que el Consell de Mazón volia traslladar una imatge de normalitat.
Va ser aleshores quan vam fer la pancarta gegantina, que primer desplegàrem a Falles i, després, a la Magdalena i a les Fogueres i que després ha estat per tot arreu i que ha contribuït a visibilitzar el malestar que molts valencians sentíem. No podia ser que Mazón continuara governant a pesar de totes les informacions que anàvem coneixent.
—El Partit Popular, de fet, ha criticat aquest tipus d’accions que, segons ell, tenien una finalitat política?
—Jo rebo aquestes crítiques amb orgull, la veritat. Jo he estat present en moltes de les ocasions en què s’ha tret la pancarta en el carrer i mai, mai, ningú del carrer no ens ho ha retret. També ens han criticat molts mitjans de comunicació que durant mesos li han estat fent el joc a Mazón fins que la situació va esdevindre tan insostenible que també van acabar demanant el seu cap. Per tant, aquestes crítiques, benvingudes siguen.
—Dana al marge, com veieu des de Joves PV la gestió del govern del Partit Popular?
—Amb poca il·lusió i molta ràbia. M’agradaria destacar tres àmbits. El primer és el de l’habitatge. No és possible que puguem fer vida a les nostres ciutats i als nostres pobles si no tenim accés a l’habitatge. El govern del Partit Popular ha decidit no aprofitar l’única llei que permet limitar el preu del lloguer, la qual cosa ens perjudica als joves. Alhora, el PSOE no ha fet prou per evitar la compravenda d’habitatge amb finalitats especulatives. Amb els preus actuals de venda i de lloguer és impossible que els joves puguem iniciar un projecte de vida. No pot ser que hi haja tanta gent amb trenta anys vivint a casa dels pares perquè no pot permetre’s emancipar-se.
«La gent de la meua generació hem viscut un seguit de successives crisis que han trencat les perspectives de futur estable»
En segon lloc, ens preocupa molt l’emergència nacional que tenim en l’àmbit de la llengua i de la identitat. Tenim un govern que persegueix tot allò que ens identifica com a valencianes i valencians. Tenim la consulta Rovira, l’intent de traure Alacant de la zona de domini valencià... Hi ha una amenaça constant contra la llengua que ens obliga a estar permanentment en guàrdia.
En tercer lloc, hi ha la qüestió del transport públic i la falta de vertebració del País Valencià. Això és important en termes de mobilitat, però també pel perjudici que genera en termes de la construcció de la identitat nacional.
—Què pot aportar Joves PV a Compromís?
—Crec que, d’una banda, aporta una mirada i una visió diferent. Ni millor ni pitjor, però diferent en la manera d’entendre la política. Crec que aportar les nostres vivències, a més, dona riquesa i ajuda Compromís a aproximar-se a les preocupacions de la gent jove.
Compromís som un partit que aspira a representar a la majoria dels valencians i les valencianes. I per a donar satisfacció a aquesta aspiració, cal que el partit s’assemble al màxim al País Valencià. Si l’11% de la població és jove, cal que els joves estiguen convenientment representats en els òrgans de govern i en els col·lectius.
—Compromís és una unió de partits que, des de fa molt de temps, té pendent de decidir com s’articula, quina ha de ser la forma jurídica final. Quina és la teua proposta, en aquest sentit?
—La nostra aposta és avançar, com més aviat millor, cap a una federació de partits que es consolide com la millor ferramenta que ha tingut el País Valencià a favor de la seua transformació. La federació no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà que ha de ser útil per recuperar els llocs de decisió que ens permeten fer polítiques en favor de la gent.
—Tu vas acabar interessant-te per la política gràcies a la irrupció de Mónica Oltra en la legislatura prèvia a 2015. Quin paper consideres que hauria de tindre l’exvicepresidenta?
—Sempre dic el mateix: és Mónica Oltra qui ho ha de decidir. A mi, particularment, m’agradaria que Mónica pogués participar activament una altra vegada en Compromís i en la política valenciana. Quan ella considere, té les portes obertes.
—Els bons resultats de 2015 van tindre molt a veure amb la figura de Mónica Oltra i amb el vot jove, gràcies també en bona part perquè, en un moment en què les xarxes eren incipients, els vostres estrategs van ser molt hàbils difonent el vostre missatge. Quines són les perspectives de Compromís en aquest segment de població actualment?
—En els tres darrers lustres, Compromís ha sigut un partit que ha tingut l’afecció de la gent jove. És cert, en tot cas, que assistim a un procés d’auge de l’extrema dreta que afecta totes les capes de població i, per tant, també els joves. No és un fenomen exclusivament del País Valencià, sinó que és un fenomen a escala estatal, europea i global. És previsible, doncs, que això tinga un impacte en la forma com voten els joves.
—Les darreres enquestes mostren precisament això: que els joves —i de forma molt especial, els homes— s’estan escorant ideològicament cap a la dreta. Mai en democràcia, de fet, els menors de vint-i-cinc anys s’havien situat tant a la dreta. Com s’hauria d’abordar això des d’un partit d’esquerres i nacionalista com ho és Compromís?
—Crec que la resposta no la tenim ningú. El que és evident és que la gent de la meua edat i un poc més major hem viscut un seguit de successives crisis que han trencat les perspectives de futur estable. És en bona part per això que s’explica l’auge de l’extrema dreta entre la gent jove, però, sobretot, l’auge de l’antipolítica. No deixa de ser curiós com Vox, que és un partit polític estàndard, que es regeix per les normes dels partits polítics, faça bandera i s’aprofite d’aquesta antipolítica.
Crec que, davant d’això, partits com el nostre, d’esquerres i valencianistes, hem de fer propostes radicals i valentes, que aporten un poc d’esperança a les noves generacions de valencianes i valencians.
Crec que és clau que, com més aviat millor, s’aborde amb propostes valentes la qüestió de l’habitatge. Perquè, si no ho fem, estem donant arguments a la dreta i a l’extrema dreta. I, des d’una perspectiva valencianista ens cal, igualment, fer polítiques valentes en aquesta matèria, com també en propostes de transport públic.
—En tot cas, l’extrema dreta duu la davantera quant a penetració a les xarxes socials i els missatges adreçats als joves.
«Els pròxims dos anys anys són clau per mobilitzar la gent jove de cara a les eleccions»
—És innegable que l’extrema dreta ha aconseguit tenir una presència i una viralitat molt gran a xarxes socials. No oblidem que això també té a veure amb la manera com es dissenyen els algoritmes.
En tot cas, crec que Compromís ha sabut mantenir la seua presència en xarxes. Ara bé, considerem que tan important és estar a les xarxes com estar al carrer. Combinar una cosa i altra és del tot imprescindible, a parer meu.
—En aquest context, quines són les claus perquè el valencianisme aparega com una opció atractiva per a l’electorat jove valencià?
—Perquè el valencianisme siga atractiu ha de ser útil i ha de parlar molt clar a la gent i especialment a les persones joves. Crec que són les claus per desenvolupar un projecte de país que siga engrescador. Nosaltres estem en un partit polític perquè pensem que és la ferramenta que ens ha d’ajudar a canviar les coses. El valencianisme serà atractiu si és útil per reforçar la nostra llengua, garantir un habitatge digne i vertebrar el nostre país.
—Eres nascut l’any 2002. Formes part, per tant, de la generació Z. De vosaltres s’ha dit que sou una generació de vidre, que esteu poc compromesos amb la feina, que prioritzeu el benestar físic i emocional a la carrera professional...
—Crec que és des del desconeixement que es llancen aquests tòpics. Crec, a més, que dir coses com aquestes, per part dels adults, serveix per a eludir les responsabilitats pròpies. Crec que els fets contraresten totes aquestes crítiques. Per exemple, en la dana moltíssims joves vam eixir al carrer a ajudar. Crec que també la pressió de la gent jove ha estat fonamental per a acabar fent fora a Carlos Mazón.
I crec, com he dit abans, que s’ha de tenir en compte que som una generació que ha patit successives crítiques que ens han deixat molt poques perspectives de poder emancipar-nos i tenir un futur.
—El 21 de febrer el congrés de Joves PV ha de decidir si et revalida en el càrrec. Què pot aportar, dos anys més, Joan Guanter a la Secretaria General d’aquesta organització?
—Crec que quan vam començar fa dos anys assistíem a un canvi d’etapa que ens obligava a refer l’estratègia. Aquests dos anys que venen són clau per a mobilitzar les persones joves, preparar a totes aquelles que vulguen participar de forma activa en les pròximes eleccions en els seus pobles i per dotar-nos d’un projecte de país que siga il·lusionant per a la joventut valenciana. Ens cal parlar clar dels problemes del País Valencià i donar esperança a aquestes noves generacions que es volen implicar en la vida pública.
COLLITA DEL 2002
Joan Guanter va nàixer el 3 de juny de 2002. Feia sis mesos que l’euro s’havia convertit en la moneda comuna de circulació. Els Estats Units es preparaven per a la invasió d’Iraq i Microsoft llançava Windows XP, que amb el temps esdevindria un dels sistemes operatius més usats del món.
Aquest membre de la generació Z va anar a La Masia, una escola cooperativa que fou, a la dècada dels seixanta, pionera en la implantació de l’ensenyament en valencià. Guanter mamà la política des de menut. El seu pare militava a la Unió del Poble Valencià (UPV), que després esdevindria Bloc i, més tard, Més Compromís. «Des de molt menut, anava als plenaris i seguia l’actualitat municipal», explica.
La irrupció de Mónica Oltra va acabar de reblar el seu interès per la cosa pública, quan tot just començava els anys d’adolescència. Probablement per això va acabar decantant-se per estudiar el doble grau de Dret i Ciències Polítiques, que tot just va finalitzar l'estiu passat. En l’actualitat és regidor, junt amb el seu pare, al seu poble, Alfara del Patriarca, on governen del bracet del PSPV-PSOE. Guanter té les competències d’infància, joventut, medi ambient, agricultura i drets LGTBI.