Feia poc de temps que la popular Marga Prohens havia accedit a la presidència balear i la petjada ideològica de la seua companyonia amb l'extrema dreta ja s'hi reflectia al Butlletí Oficial de les Illes Balears. En contraposició a l'anterior executiu de progrés, la mandatària conservadora optava per eliminar la competència lingüística a la sanitat i transformar l'exigència de la capacitació en un mèrit. La mesura va traslladar-se al Tribunal Constitucional, un òrgan que, tot i la seua majoria progressista, va avalar la decisió presa pels populars balears amb l'impuls de Vox.
L'impacte d'aquesta acció sobre el marc de protecció del català a les illes Balears ha estat analitzat per Maria Ballester, professora de dret constitucional a la Universitat de les Illes Balears, a la publicació especialitzada Revista de Llengua i Dret, amb l'article «El deteriorament del marc normatiu de les competències lingüístiques del personal sanitari a les Illes Balears. Els seus efectes sobre el règim tuïtiu de la llengua catalana». L'anàlisi encén les alarmes sobre l'atenció en català a la sanitat illenca.
«La construcció del règim jurídic lingüístic, que s'ha format a les Illes Balears, a partir de la Constitució, l'Estatut d'Autonomia i el seu desplegament normatiu, ha donat com a resultat un model de notable densitat i complexitat que ha permès recuperar i normalitzar l'ús del català en els diversos àmbits de la vida i garantir els drets lingüístics dels ciutadans», introdueix, per afirmar: «En aquest context, el principi d'oficialitat de la llengua pròpia, declarada per l'Estatut, determina que l'Administració l'ha d'usar preceptivament, i la capacitació lingüística dels empleats públics resulta fonamental per assegurar el dret d'opció lingüística dels ciutadans».
Arran d'aquest apunt inicial, la jurista recorda que «la bona comunicació en la llengua que elegeixen els pacients és imprescindible per facilitar un entorn de confiança i assegurar la qualitat de la prestació assistencial». «En aquest àmbit, resulta ineludible assegurar la competència lingüística del personal sanitari i valorar-la en les proves d'accés, la promoció o el trasllat, com a part de la capacitació professional. Els drets dels usuaris a ser atesos per igual en qualsevol de les llengües oficials reclamen que s'adoptin les mesures necessàries per assegurar la capacitació professional completa –també lingüística– del personal sanitari», argumenta.
«La complexitat sociolingüística de les Illes Balears ha permès articular, en moments puntuals, un règim de capacitació lingüística dels professionals de la salut conforme a criteris de flexibilitat i progressivitat, sense renunciar a mantenir un cert nivell d'exigència de competències lingüístiques, per preservar els drets dels usuaris en el marc d'una assistència sanitària de qualitat», contextualitza. I adverteix: «L'eliminació, mitjançant decret llei, del requisit del català al personal sanitari del Servei de Salut de les Illes Balears ha reobert el debat sobre el valor de la llengua en l'àmbit assistencial i el principi de la no regressió en relació amb les mesures que rebaixen l'estàndard de protecció del català».
Amb la mirada situada en el dret dels pacients a l'ús de la seua llengua pròpia, critica que el Tribunal Constitucional assumisca en la seua sentència «de manera acrítica la motivació del Govern sense atendre altres situacions concretes que expliquen la situació real del fet lingüístic en el sistema sanitari públic». «L'acceptació per part del tribunal d'una mesura que "només" afecta els professionals de l'àmbit de la salut, sense una atenció suficient al principi de proporcionalitat, deixa en mala posició el dret a rebre la mateixa atenció sanitària en les dues llengües oficials», avisa.
«De moment, l'alt tribunal no s'ha pronunciat expressament sobre el principi de no regressió de les mesures qüestionades. Tot i així, segueix en les seves mans deixar sense efecte els canvis normatius que rebaixin, sense la justificació suficient, l'estàndard de protecció del fet lingüístic. Per això, caldria remarcar el valor de la llengua no només com un instrument per fer efectius els drets lingüístics dels usuaris, sinó també com un factor essencial de millora de la qualitat assistencial del servei públic», planteja. I tanca: «També seria necessari establir línies de protecció enfront de les mesures normatives que rebaixen el règim jurídic de protecció de les llengües pròpies oficials».