FEBRER
El 4 de febrer el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana nomena Francisco Aura director general de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA). El dia 10 pren possessió del seu càrrec. Esdevé, doncs, l'home fort d'À Punt.
Cap de producció de programes i d'Informatiu de Canal 9 durant nou anys, director de Trece TV —televisió vinculada a la Conferència Episcopal— durant dotze, Aura és l'home triat per Partit Popular i Vox per comandar la nova etapa de la tele i de la ràdio. El seu nomenament significava posar la directa en un procés de remodelació —el de la tele i la ràdio— que havia quedat aturat per la dana.
MARÇ
Els primers canvis arriben a la graella radiofònica, amb dues modificacions no poc polèmiques: la direcció anuncia que no renovarà Podríem fer-ho millor, el programa vespertí d'entre setmana, i Territori sonor, un programa emblemàtic que donava cobertura a l'actualitat musical i que s'emetia d'ençà de la represa de les emissions.
A finals de mes, Vicente Ordaz compareix a les Corts i anuncia que aspira a millorar audiències amb la introducció de més continguts en castellà. Anuncia, entre més, que les sèries i pel·lícules s'emetran en castellà en l'emissió dual (és a dir, es poden canviar al valencià, però, en primera instància, apareixen en castellà).
ABRIL
Els bous, als quals À Punt havia evitat donar cobertura en l'etapa anterior, entren per la porta gran amb l'anunci de l'inici de les emissions de Terra de bous, un magazín setmanal sobre actualitat taurina conduït per Germà Estrela. Una altra de les novetats anunciades és Fora de cobertura, un magazín matinal de caps de setmana conduït per Donís Salvador, vocal de l'entitat secessionista Lo Rat Penat.
La direcció nomena un nou director de Continguts i Programació, és a dir, la persona responsable de dissenyar i orientar les estratègies de programació; proposar a la direcció l'oferta d'entreteniment, o encomanar continguts audiovisuals. Paco Picó, extreballador de Canal 9 amb una llarga trajectòria, és la persona triada.
MAIG
La direcció de la cadena aparta Iván Esteve de la direcció d'Informatius i situa, en el seu lloc, Josep Magraner. Nomenat director de comunicació de l'Empresa Municipal de Transports en temps de Rita Barberà, Magraner va ocupar diversos càrrecs de responsabilitats en els Informatius de Canal 9, fins al tancament d'aquest, l'any 2013.
Magraner arriba al capdavant dels Informatius en un moment en què està desactivat el Consell d'Informatius, l'òrgan que ha de vetllar per la independència dels professionals. La direcció ho justifica per raons jurídiques, a l'espera de l'aprovació d'un nou reglament de funcionament, la negociació del qual es dilata.
A mitjan maig transcendeix, a més, l'acomiadament, sense previ avís i justificació, de Lorena Tortosa com a cap de redacció, càrrec que ja havia ocupat prèviament.
JUNY
À Punt redobla la seua aposta per les festes taurines. Al juny estrena l'espai setmanal televisiu La plaça, que s'emet els dissabtes al migdia. Tot i ser una de les apostes de la cadena, no ha aconseguit, en el temps d'emissió, situar-se per sobre de l'audiència mitjana. De fet, en les últimes setmanes ha marcat 0 tècnics en audiències.
Paral·lelament, la direcció acomiada alguns càrrecs clau en la confecció de la graella. Es tracta de Borja Flors, cap de Programes; Elena Vilanova, directora de Continguts i Programació, i Andrés Gimeno, cap de Serveis d'Innovació i Nous Formats.
Aquest mateix mes, el Consell d'Administració presenta un nou Llibre d'estil. El nou document reconeix el marc normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però advoca per tindre en compte els polèmics Criteris Lingüístics de l'Administració de la Generalitat. A més, dona per «acceptables» mots que en l'anterior Llibre d'estil eren catalogats com a «no recomanables». Entre més: aixina, giner, llunt, obedir, orige o robo.
Finalment, el dia 30 de juny, Paco Aura compareix a la Comissió de la radiotelevisió valenciana de les Corts. Allí diu que vol un ens públic «que escolte, que dialogue i que estiga present en el dia a dia de la ciutadania». En la compareixença també diu que li sembla de «bona educació» que si un testimoni parla castellà el periodista es dirigisca a aquesta persona en castellà.
JULIOL
El Consell d'Administració d'À Punt aprova un nou reglament del Consell d'Informatius, que no compta amb el vistiplau de l'anterior Consell. Entre els punts polèmics hi ha l'establiment de forquetes altes per a la celebració d'eleccions i d'assemblees (una participació mínima del 30% en el cas de les primeres i del 50% en el cas de les segones) i la no necessitat de ratificació per part de la plantilla de les subdireccions i dels caps de redacció. Així mateix, el nou reglament elimina la potestat de la redacció per a votar sobre propostes de nomenament de la Direcció d'Informatius.
AGOST
SETEMBRE
El malestar intern es fa cada volta més evident. La periodista Elena Tamarit al·lega la clàusula de consciència per abandonar À Punt.
El 10 de setembre TVE emet un vídeo amb àudio gravat per À Punt en el Cecopi el dia de la dana. À Punt havia emès el vídeo reiteradament, però sense àudio, perquè així havia estat pactat en el moment de la gravació. La filtració, en tot cas, posa en evidència un fet molt greu: que À Punt no havia entregat a la jutgessa de la dana aquests continguts, a pesar de ser una prova rellevant per al procediment judicial. La direcció d'À Punt obre una investigació per esbrinar qui ha filtrat el vídeo.
El 15 de setembre s'estrena un dels programes estrela del nou equip directiu: el magazín vespertí Va de bo, un programa de debat sobre l'actualitat política i social. La cadena cancel·la l'emissió al desembre, a la vista dels pobres resultats.
OCTUBRE
Es produeix la pitjor crisi reputacional d'À Punt quan, el dissabte 25 d'octubre, la cadena renuncia a donar una cobertura especial a la manifestació del primer aniversari de la dana i, en el seu lloc, emet una correguda de bous de l'any 1997. L'escàndol és majúscul. Mentre la direcció considera «adequada» la cobertura, la plantilla manifesta la seua contrarietat a través de l'etiqueta #LaPlantilladAPuntNoCalla.
NOVEMBRE
A principis de mes, el Consell d'Administració d'À Punt aprova una nova relació de llocs de treball (RLT). Aquesta preveu passar de dotze places de lingüistes a només sis, una reducció que fa inviable supervisar tots els textos de ràdio, tele i web.
Mentrestant, la tensió entre el responsable d'Informatius i la redacció creix. El 6 de novembre el Consell d'Informatius presenta un comunicat molt dur contra Josep Magraner. Hi denuncien «la manipulació i el partidisme de la informació, el dictat de les notícies i la imposició de línies informatives allunyades de la pluralitat».
DESEMBRE
Paral·lelament, la presidència d'À Punt queda vacant després que Vicente Ordaz fora nomenat secretari autonòmic de Comunicació en el nou Consell de Juanfran Pérez Llorca. Això confirma Paco Aura com a home fort de la cadena.
La tensió dins la redacció d'Informatius continua creixent després que el Consell d'Informatius convocara una consulta sobre la figura de Josep Magraner (les consultes d'aquest tipus estaven previstes en l'anterior Reglament del Consell d'Informatius, però no en aquest). Del 43% de les persones que votaren, el 89% manifestà el seu rebuig a la seua gestió. Magraner demana l'empara del Consell d'Administració i al·lega ser víctima d'una campanya en contra seua.
GENER
Transcendeix la cancel·lació d'El debat, presentat per Toni Cantó, a causa dels seus pobres resultats en termes d'audiència. En total, només s'emeten cinc programes.
A final de mes, À Punt anuncia que Nacho Cotino, presentador de Va de bo, serà el director de la ràdio.
L'AUDIÈNCIA, LA GRAN OBSESSIÓ
Millorar els índexs d'audiència ha sigut una de les obsessions de Paco Aura des que assumí la Direcció General. Aquesta ha estat, sense cap mena de dubte, el gran maldecap dels consecutius responsables d'À Punt. El llast dels cinc anys d'apagada propiciats pel tancament imposat per Alberto Fabra l'any 2013 han pesat i pesen molt. Lluny queden els temps en què la televisió autonòmica aconseguia índexs d'audiència per sobre del 18% com passava fa vint-i-cinc anys. Al capdavall, Canal 9 es va apagar just quan es consolidava el canvi en els models de consum audiovisual. Veure la televisió en directe és, a hores d'ara, per a determinades franges de població, una excentricitat.
L'any 2024, À Punt el va tancar amb una quota de pantalla del 2,4%. El 2025 l'ha clausurat amb un 3%, segons dades de la mateixa cadena procedents de Kantar. Es tracta d'una millora significativa, si es té en compte el punt de partida. La millor dada anual la va recollir l'any 2021, amb un 3,4% d'audiència.
En quina mesura això és responsabilitat del nou equip? No s'ha de perdre de vista que el mateix Aura va reconèixer a les Corts que el gruix del pressupost de 2025 ja estava compromès i que, per tant, el marge de maniobra era reduït.
Així doncs, si s'analitza l'evolució de la quota de pantalla al llarg de l'any es percep que en el primer trimestre —quan la graella és completament heretada— l'evolució va ser molt positiva. Es va batre, de fet, el rècord històric d'À Punt, amb un 4,7%. Igualment, la bona evolució del quart trimestre està relacionat amb els diversos episodis de temporals que es van donar al País Valencià i que, en línies generals, beneficien les televisions de proximitat.
Si s'analitza programa a programa, són els espais heretats de l'anterior edició els qui més espectadors aporten. És el cas d'Atrapa'm si pots, La cuina de Morera o A la saca, tots ells continguts netament en valencià.
En canvi, alguns dels programes estrela han esdevingut un fracàs sense pal·liatius. Els més notables han estat Va de bo i El debat, si bé tampoc no arriben a la mitjana de la cadena La vesprada amb tu (substitut de Va de bo), Cantem, La clau per viure o À Punt et busca. Els únics espais d'horari de màxima audiència que funcionen són Zoom i Xino Xano Ibèric, tots dos heretats de l'anterior direcció. L'aposta pels continguts relacionats amb actes taurins han estat un fracàs, tant en ràdio com en televisió.