«Dormir vuit hores és de pobres», «la gent vol dormir perquè vol escapar de la seua realitat». Aquests són alguns dels discursos que es tornen virals a les xarxes socials. L’autor d’aquestes exhortacions és Amadeo Llados. Per a alguns, un gurú; per a la resta, un perill per a les noves generacions. La demonització del descans està de moda en aquestes plataformes. No és solament una tendència, també és un negoci per a aquests influenciadors.
Llados, amb més d’1,4 milions de seguidors a Instagram, va crear la Llados University on suposadament ensenya com fer-se milionari. A la seua pàgina web es diu textualment «mentalitat i hàbits milionaris. Aprèn a pensar com els rics i els exitosos». Una de les fórmules és dormir poques hores, donat que, segons l’influenciador, és una pèrdua de temps. «Tu voldries anar-te’n a dormir amb una mansió de 20 milions i set cotxes allí fora?». Són molts els experts que han desmentit les teories d’aquesta figura mediàtica. Tanmateix, el seu públic li compra el seu plantejament.
En l’àmbit internacional, hi ha altres exemples de demonització del descans. Un d’ells és el polèmic Andrew Tate, amb més d’11 milions de seguidors en X. Són diverses les declaracions en les quals ha parlat del descans com a sinònim de poca productivitat. En un tuit l’any 2023 va dir: «Els dies de descans són una mentida», «no necessites descansar, no escoltes aquesta ximpleria», «no perdes un dia». Una altra declaració famosa fou «para de dormir, fes-te ric ara». Igual que el cas anterior, Tate té una gran quantitat de cursos on mostra com seguir els seus passos. La pàgina s’anomena The Real World Now. Un dels seus eslògans és «crear diners és una habilitat. T’ensenyem a dominar-la».
El contingut i els comptes d’Andrew Tate a Instagram han sigut suspesos per contingut ofensiu, sobretot cap a les dones. Alguns arguments contra el descans, doncs, han desaparegut d’Internet. Això mateix va ocórrer a X, però les polítiques de la companyia van canviar i va poder recuperar el compte. Allí és on fa gratuïtament publicacions, però sempre amb la intenció que els seguidors s’unisquen al curs en línia.
A conseqüència de la viralització d’aquests continguts, altres han copiat el mètode de defensar l’eficiència perpètua per tenir likes. El compte Hábitos de sensei, amb 333.000 seguidors a TikTok, ha publicat diferents vídeos amb enunciats com: «Si tens entre 18 i 30 anys no has de dormir 8 hores al dia». Un altre exemple és Cleider Agreda, que ha repetit aquest mantra al seu compte amb més de 500.000 seguidors. «Dormir vuit hores és per a pobres. Quan tu faltes ja podràs dormir tota la vida». El preocupant no és que dos o tres llancen aquests missatges; el problema és que només cal una recerca a xarxes per adonar-se que hi ha milers de vídeos que promocionen aquests hàbits.
Ara bé, la comunitat científica ha desmentit a creadors de contingut com Llados. El doctor Eduard Estivill, un referent en l’estudi de la son, aclareix que les afirmacions d’aquest influenciador són només opinions. «El que ell diu és absurd, no té cap sentit ni justificació». El doctor detalla que «la son és com un taller de reparació, tant físic com mental; per tant, necessitem que durant la nit el taller funcione unes vuit hores», explica Estivill en conversa amb EL TEMPS. De fet, conclou que aquestes idees «no tenen cap suport científic».
El doctor Àlex Ferré, expert en medicina de la son i amb clínica a Barcelona, coincideix que «dormir entre 3 i 4 hores pot provocar la mort. Dormir poc genera conseqüències: com menys dorms, més malalties». Així mateix, el doctor remarca que la majoria dels adolescents i joves fins als 23 anys, han de dormir 10 hores. Aquesta franja d’edat és precisament on se situen la majoria dels seguidors d’aquests influenciadors. Ferré exposa que «cada persona té unes necessitats diferents». Les conseqüències de dormir poc poden ser «irritabilitat, alteració de la conducta i el comportament, trastorns d’ansietat i depressió, trastorns psicòtics…», entre altres.
L’apel·lació a la productivitat constant no és cap novetat, sinó que és una reformulació d’un vell discurs: treballar sense límits és el camí cap a l’èxit. En un món on el sistema demana que la gent no pare un segon, l’oci i el descans semblen convertir-se en quelcom revolucionari. Ja el 2004, l’escriptor francès Carl Honoré va incidir en la importància de baixar el ritme productiu al llibre Elogi de la lentitud. «És molt millor fer menys coses i tenir temps per aprofitar-les al màxim», escrivia.
Aquest paradigma s’ha defensat en altres publicacions més recents com en La societat del cansament, on el filòsof Byung-Chul Han reflexiona sobre aquesta qüestió. Segons Han, en l’actualitat ja no som esclaus d’un altre, sinó que ho som de l’esgotament derivat de l’exigència de voler ser sempre la millor versió de nosaltres mateixos. «La societat del rendiment no és una societat lliure», afirma al seu llibre.