A les Illes s’han multiplicat els últims mesos —tal com ja va reflectir aquesta revista a principis de febrer— les queixes a través de mitjans de comunicació locals de gent que no ha estat atesa a comerços per parlar en català, o ser maltractada de paraula per insistir a usar la llengua pròpia, fins i tot per haver estat expulsats d’algun establiment...
La polèmica ha entrat en l'àmbit polític i enfronta Més amb el Govern illenc. La presidenta, Marga Prohens, nega que a les Balears hi hagi cap situació de «confrontació lingüística», cosa que confirmaria, a parer seu, que el nombre de denúncies formals s’ha reduït. El conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzá, ha insistit en diverses ocasions en el Parlament, repetint les paraules de Prohens, que «no ens trobaran (adreçant-se a l’oposició) en la confrontació lingüística; no creiem en les fòbies, aquestes mostres de discriminació són fruit de la mala educació» de la persona en concret que les perpetra, no d’un procés general que ataqui al català. I per si hi havia dubte, afegí: «De maleducats, n’hi ha a totes les bandes, no són un patrimoni de ningú».
Però Més per Mallorca no s’ho creu i insisteix a reclamar actuacions decidides del Govern. La formació liderada per Lluís Apesteguia ha exigit a Prohens que actuï «davant els casos d’agressions lingüístiques, després que la resposta de la Direcció General de Consum hagi dit que no pot fer-hi res». Així ho posava de manifest aquest àmbit governamental, per exemple, quan el professor —jubilat— de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Bibiloni, denuncià recentment haver estat objecte d’una d’aquestes agressions lingüístiques en una gran superfície comercial, la qual es disculpà, però tot acabà amb res perquè, com Bibiloni transmetia que li havia dit la Direcció General esmentada, «no es preveuen sancions» per aquestes conductes.
El líder sobiranista, Apesteguia, nega el que diuen Prohens i Bauzá, que es tracta de «quatre maleducats», i assegura que «estam davant» d’un exemple «de la mallorquinofòbia estructural que alimenten els companys d’investidura» de la presidenta, en referència a Vox. «Quanta gent no empra la llengua pròpia per por a la incomoditat o a una agressió? Quanta gent pateix discriminació lingüística i no ho denuncia?», es demanava. Fins i tot Apesteguia recordà en el Parlament que Prohens també va patir un cas quan li varen dir «antiespanyola, provinciana i gairebé catalanista» per no parlar «balear» i ella «també va callar, no va contestar ni denunciar l’agressió».
El coordinador del Més mallorquí lamentà que «l'única resposta» del Govern davant d’aquests fets hagi «estat eliminar l’oficina de drets lingüístics». I s’interrogava sobre si «la següent (la passa següent del Govern seria) tal vegada serà eliminar els drets lingüístics» en general.
Per als sobiranistes el que es pateix és una estratègia global de «regressió lingüística» que impulsa el PP amb el seu soci ultra, Vox. Assegura que «des de l’inici de la legislatura s’han acumulat decisions que debiliten la presència institucional del català i trenquen el consens social construït durant dècades en favor de la normalització lingüística». I de resultes d’aquesta expressa voluntat de menystenir el català passa el que està passant a comerços i altres àmbits públics.
Segons la diputada al Parlament de Més Maria Ramon —així ho recull la pàgina web de la formació—, el Govern Prohens és el responsable de la «ruptura amb el model de convivència lingüística i de consens institucional» que s’hauria perpetrat, a parer seu, amb «l’eliminació del requisit de coneixement del català en la sanitat pública i els acords amb Vox que afecten l’ús del català en l’educació i altres àmbits de l’administració». Aquestes mesures, diu, «posen en risc els drets lingüístics de la ciutadania i debiliten el paper del català com a llengua pròpia de les illes Balears».
La formació sobiranista també ha denunciat que el Consell de Mallorca «ha passat en només dos anys de defensar la cultura en català a contribuir a la seva marginació institucional», com ho provaria —assegura— «l’augment progressiu de categories en castellà als Premis Mallorca, la castellanització de webs i tràmits institucionals —incloent-hi l’eliminació del domini .cat— i la retirada d’ajudes a entitats com l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua».
La mateixa actitud troben, diuen els sobiranistes, en diferents ajuntaments de les Balears. Com el de Palma, que segons els sobiranistes afebleix la posició del català, «passant-lo de requisit a mèrit», a «noves convocatòries de borses de feina» a diferents empreses municipals: «De fet, en el cas de l’Empresa Municipal de Transports sí que s’exigeix l’anglès mentre que el de la llengua pròpia no».
Tots aquests menyspreus a la llengua pròpia donen ales, segons Més, a les actituds abans descrites. No són, insisteix, actuacions personals i aïllades sinó la conseqüència d’una estratègia general d’atacar la posició social i legal del català, a les institucions i a tots els àmbits socials. Per això reclama «al Partit Popular que rectifiqui i recuperi el consens institucional en defensa de la llengua catalana», perquè, assegura, «el català no és una qüestió partidista, sinó un patrimoni col·lectiu i un element central de la identitat cultural i democràtica de Mallorca».