L'any 1974 la revolució dels Clavells va acabar amb la dictadura de Salazar a Portugal. A Almussafes (País Valencià) els treballs per posar en marxa la planta de Ford entraven en la recta final. Al novembre d'aquell any, al monestir de Montserrat, un grup de gent es trobaven per gestar l'embrió del que acabaria sent Convergència Democràtica de Catalunya. Mentrimentres, l'economia mundial i també les domèstiques començaven a patir els embats de la crisi del petroli.
Han passat cinquanta anys de tot això. Els qui aleshores entraven en l'edat adulta són ara jubilats. Les cabines telefòniques han passat a ser una relíquia i les televisions amb només dos canals, una excentricitat. Cinc segles és prou temps per copsar alguns dels canvis profunds que s'han donat en la nostra societat.
Ara, Fedea acaba de publicar l'actualització de RegData, una base de dades que recull els principals agregats econòmics i demogràfics de les regions de l'Estat espanyol en les últimes dècades. Aquests són alguns dels canvis en profunditat que s'han donat en els territoris dels Països Catalans:
EVOLUCIÓ DEL PIB
L'anàlisi al voltant de l'evolució del PIB deixa veure algunes dades interessants. La primera és la relativa al PIB real. Tots els territoris han crescut en aquesta matèria, com era previsible. En concret, si s'analitza l'evolució de la xifra entre 1974 i 2024, el PIB dels Països Catalans es va multiplicar per 3,4 en aquest període. Les Illes foren el territori amb un augment més fort, en quadruplicar la xifra de fa cinc dècades. Al darrere li van País Valencià i Catalunya. Allà el PIB s'ha multiplicat per 3,5 i 3,4, respectivament. En tots els casos, el creixement és superior a l'estatal (x3,3). Madrid és l'altra regió que ha experimentat un increment substantiu, en passar d'un PIB de 69.000 milions d'euros a 277.000 (x3,9%).
La Comunitat de Madrid, de fet, ha passat de tindre una participació en el PIB estatal del 16% al 19,9%, és a dir, un increment de 3,9 punts. Els Països Catalans també han experimentat un increment, si bé d'una menor magnitud: passa de representar el 29,9% del PIB l'any 1974 a ser el 30,4% l'any 2024, és a dir, una millora de 0,5 punts.
PERCENTATGE DEL PIB REAL (en milers d'euros)
L'anàlisi de l'evolució del PIB per capita també dona peu a algunes reflexions. Amb l'excepció del País Valencià, tant les Balears com Catalunya presentaven l'any 1971 (la darrera xifra disponible per a aquest ítem és la de 2021) un PIB per capita superior a la mitjana estatal (46,5 punts en el cas balear; 26,5 en el cas català). L'any 2021, tots els territoris han disminuït en aquest indicador. El PIB valencià, que representava el 95,6% de la mitjana estatal, ara representa el 88%. El PIB català és ara 16,3% superior a la mitjana.
PIB 'PER CAPITA'
La davallada més espectacular és, en tot cas, la de les illes Balears: passa de tindre un PIB superior en 46,5% a la mitjana a tenir-ne un que està 12 punts per sota de la mitjana. És a dir, ha perdut 58,5 punts de renda per capita en el trànsit de cinquanta anys.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ: DE JOVES A VELLS
Una de les raons que expliquen la davallada de les Illes és la que té a veu amb l'excepcional creixement poblacional que ha protagonitzat aquest territori. Entre 1974 i 2024 ha passat de 577.530 habitants a 1.241.571. És a dir, ha més que duplicat la seua població en el lapse de mig segle. També la resta de territori experimenten increments significatius, si bé de menor intensitat. Catalunya ha passat de 5,4 milions d'habitants a vuit i el País Valencià de 3,3 a 5,5 milions. En aquest període, els Països Catalans han mostrat un dinamisme més gran que no la resta d'Espanya: l'increment de població en el primer cas ha estat del 58,4%, per un 38% de la resta de l'Estat.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
En tot cas, les dades proporcionades per FEDEA també permet veure com s'ha transformat la piràmide poblacional. L'any 1974, al voltant d'una quarta part de la població tenia menys de quinze anys. Eren, al capdavall, el producte del baby-boom dels seixanta. A hores d'ara, aquest percentatge se situa pels volts del 13%. Cinquanta anys després, el resultat és una població més envellida. Si l'any 1974 una mica més del 10% de la població tenia més seixanta-cinc anys o més, avui aquest percentatge frega el 20%.
POBLACIÓ AMB 14 ANYS O MENYS
POBLACIÓ AMB 65 ANYS O MÉS
