Maria (nom fictici) va anar al metge perquè li feia molt de mal el braç. El metge que l’atengué, en la sanitat pública, li digué que el que havia de fer, per tal que el braç no li fera mal, era aprimar-se. El dolor en l’extremitat no aturà, així que, passats uns dies, Maria hi insistí. L’atengué un altre facultatiu que, aquest colp sí, demanà que li feren una radiografia. El resultat fou inapel·lable: tenia un os fissurat.
És un dels molts exemples que el Front Antigordofòbia de València posa damunt la taula per explicar la necessitat de crear l’Observatori de la Gordofòbia en l’àmbit sanitari, un web que recull experiències de persones que han patit algun tipus de discriminació a causa del seu sobrepès. «Ni ser grossa ni tindre sobrepès és una malaltia. Malgrat açò, moltes persones grosses denuncien haver patit tractes discriminatoris i fins i tot expulsió del sistema sanitari», critiquen des del Front. «No hi ha evidència científica que la grassor estiga associada automàticament a una mala salut, en canvi, les diagnosis errònies, la desatenció medica i, fins i tot, la negativa a certs tractaments són molt perilloses per a la salut de les persones grosses», asseguren.
El Front Antigordofòbia han decidit agrupar les discriminacions que pateixen en tres blocs, per poder sistematitzar millor les dades. El primer és el que anomenen «el judici visual», on els metges pressuposen un estat de salut a partir de cert pes d’acord amb criteris estrictes de l'índex de massa corporal sense tenir en compte més factors (alimentació, sedentarisme, altres hàbits) i oblidant que els cossos són «diversos i complexos».
Denuncien l'«entossudiment diagnòstic»: quan l'obesitat és l'única causa de qualsevol problema de salut
El segon bloc és «l'obesitat com a parallamps», on es produeix un «entossudiment diagnòstic», on l'obesitat és l'única causa de qualsevol problema de salut, arribant a l'extrem de denegar proves o analítiques, que puguen evidenciar altres causes de la malaltia.
Finalment, es produeix un «abandonament del sistema», en el qual les persones grosses no són escoltades ni tractades fins que «no perguen pes», negant-los, per tant, tractaments que poden ser vitals pel simple fet de patir sobrepès o obesitat, encara que aquesta condició no tinga cap relació amb la malaltia.
La creació de l’Observatori té com a objectiu la recollida de tanta informació com siga possible, de cara a exposar a l’Administració la problemàtica que pateixen les persones grasses a l’hora de ser ateses en la sanitat pública. «La grassofòbia és el producte de la pressió social per estar prim. És una característica estructural de la nostra societat que també es manifesta en l’àmbit de l’atenció sanitària», explica Almudena Navas, membre del Front Antigordofòbia de València, una entitat que va nàixer l’any 2022 i que es defineix com un grup de suport mutu i «un espai de lluita feminista transversal i interrelacionada, refugi per a persones amb corporalitats grosses i dissidents». Des de la seua creació, lluiten per fer entendre a la societat que la grassofòbia és una forma de violència estètica. «La grossor —recorden— és una construcció social. No és una errada moral, una malaltia, ni una decisió».
L’Observatori està impulsat des del Front Antigordofòbia de València, però aspira a donar cobertura a les experiències arreu de l’Estat. L’objectiu és triple: mapar, assenyalar i transformar.