La negociació per assolir la cogestió aeroportuària és més viva que mai. A Catalunya ERC intenta pressionar el PSC a Barcelona i a Madrid al PSOE per assolir-la a canvi dels pressupostos catalans. Pel seu costat, el PNV l’està negociant el Govern de Pedro Sánchez per al País Basc.
Al mateix temps, a Palma el PP (25 diputats) i els dos Més (6) han pactat aquesta setmana que el Parlament illenc aprovi —la majoria absoluta són 30 vots i ells dos en sumen 32— la llei de cogestió aeroportuària que, de ser posteriorment aprovada pel Congrés espanyol, tal com és preceptiu, suposaria que els informes sobre la gestió dels tres aeròdroms insulars —avui en mans exclusives d’Aena— que realitzàs l’ens comú —Estat i Comunitat Autònoma— serien «vinculants». Per exemple, sobre la capacitat de càrrega, el nombre d’avions que assumirien els aeroports d’Eivissa, Menorca i Mallorca.
El PSOE, partit fonamental perquè el Congrés pogués aprovar la proposta de llei que previsiblement li enviarà el Parlament balear, no ha dit res. Ni piu. S’ha escudat en el fet que no ha tengut temps d’estudiar la iniciativa pactada pels sobiranistes i els populars. En ocasions anteriors els seus portaveus manifestaren «dubtes jurídics» sobre el particular.
El delegat del Govern espanyol a les Illes, Alfonso Rodríguez, va manifestar l’agost de l’any passat que aquesta possibilitat «no està sobre la taula», quan els dos mateixos partits illencs la plantejaren com a forma, entre d’altres coses, de lluitar contra la massificació. Rodríguez fins i tot criticà el Govern perquè, al seu entendre, «pareix que vol assenyalar Aena com a responsable de la saturació» turística: «em fa la sensació que aqueixa mirada cap Aena i aquestes peticions venen a dir que la culpa de la massificació turística no és seva (del Govern) sinó del govern de Pedro Sánchez». L’any passat visitaren les illes 19 milions de turistes, el 96% dels quals hi arribaren per via aèria a través dels tres aeroports propietat d’Aena.
Des de Més el líder mallorquí, Lluís Apesteguia, instà el PSOE i a la resta de forces baleàriques «a sumar-se a aquest pacte de país». Els sobiranistes tenen previst demanar, una vegada que el Parlament aprovi la norma i l’enviï a Madrid, que el Congrés la tramiti «de forma urgent».
En síntesi, segons explica Més, «la iniciativa permetrà que aquestes decisions (sobre el nombre màxim de vols, etc.) es vehiculin mitjançant informes vinculants emesos pel comitè de coordinació aeroportuària de les illes Balears, que serà reforçat amb noves competències i una composició ampliada. D'aquesta manera, els consells insulars i els ajuntaments afectats hi tendran representació directa. A més, el Govern de les Illes Balears podrà convocar el comitè —una facultat que fins ara no tenia— i els directors dels aeroports hauran de comparèixer davant el Parlament quan siguin requerits, un mecanisme de control que actualment no existeix».
A parer d’Apesteguia «hem aconseguit una capacitat real d'incidir en les polítiques aeroportuàries i que les institucions d'autogovern tenguin veu i vot en decisions clau per al futur de les Illes». Pel seu costat, Josep Castells, portaveu parlamentari de Més per Menorca, considerà que «Aena es veurà obligada a tenir en compte els residents i no només els seus beneficis o els de les aerolínies». Així mateix, destacà que «és una passa endavant molt important que dota els comitès de les Illes d'un estatus especial per poder decidir sobre la gestió dels nostres aeroports».
Des del PP el seu portaveu, Sebastià Sagreras, assenyalà que després del pacte amb Més, ara «Aena i el PSOE tenen deures pendents», en referència que són els socialistes els que tendran la responsabilitat de donar llum verda o blocar la iniciativa legislativa balear. Assegurà que fins ara «l’Estat ha boicotejat» totes «els esforços» que s’han fet a Palma a favor «de la cogestió» aeroportuària.