En un peu de guerra. Així estan col·lectius cívics del Camp de Túria i la Serrania. El motiu de la seua preocupació és l’inici de les obres per a la instal·lació d’una planta de biometà en el límit del terme municipal de Llíria. Es tracta d’una instal·lació de 14.368 metres quadrats que ja ha rebut els permisos de la Generalitat Valenciana, tant la declaració d’interès comunitari com la declaració d’impacte ambiental. La plataforma promotora del projecte és The Green Vector, una col·laboració entre Enegás Renovable i Genia Bioenergy. S’estima que el projecte finalitzarà l’estiu de 2027.
Les plantes de biometà són una ferramenta per a la gestió de residus agrícoles, ramaders i provinents de la indústria alimentària. A partir de la seua fermentació, es produeix el biometà, un combustible renovable. En altres països d’Europa ja s’utilitza aquest mètode des de fa temps. Tot i això, aquestes construccions han despertat la indignació entre els veïns de les poblacions pròximes a les plantes.
L’Associació Ciutadana del Camp de Túria i la Serrania assegura que la planta a Llíria tindrà efectes negatius per als ciutadans que hi viuen a prop. Un d’ells són les males olors. Si les instal·lacions estan en condicions òptimes, se suposa que no ha de produir-les. No obstant això, hi ha exemples d’altres plantes ja construïdes en què el veïnat es queixa de mala olor. L’associació, en conversa amb EL TEMPS, explica que «en plantes com podria ser en Llutxent, ací en la Comunitat Valenciana, els veïns fa anys que es queixen de mala olor». A Casasbuenas (Toledo), que és un poble de 200 habitants, també hi ha una planta d’aquest tipus i l’alcalde ha rebut 180 queixes per la pudor existent.
Una de les preocupacions és la proximitat de la planta a algunes poblacions. Tot i que se situarà al terme municipal de Llíria, està més a prop dels municipis de Casinos i Domenyo. Aquesta és una de les raons per les quals l’alcalde de Casinos, Miguel Navarré Sancho, de Compromís, se n’ha oposat. En canvi, l'Ajuntament de Llíria s’ha mostrat a favor de la planta. Des de l’Associació Ciutadana del Camp de Túria i Serrania denuncien que «la planta està només a 600 metres de la urbanització de la Mont-Ravana, a 400 de la del Ferriol i a dos quilòmetres de la urbanització Camp Llíria, de Domenyo i de Casinos».
Una altra crítica per part dels veïns és el terme macro, perquè consideren que la planta no serà ecològica, ja que el trànsit de camions augmentarà d’una forma notable. Igualment, opinen que una planta d’aquestes característiques no impulsarà l’economia circular. «Aquesta planta és capaç de tractar 192.700 tones anuals i en tota la Mancomunitat del Túria, segons la Ruta del Biogàs de la Comunitat Valenciana, només se’n generen entre 40.000 i 50.000». Segons les seues reclamacions, l’economia circular tan sols és possible quan s’implanten xicotetes plantes que reben i produeixen energia per a un territori limitat.
Des de l’associació diuen que se senten una «zona de sacrifici». Tenen por de la possible contaminació del territori, sobretot dels aqüífers que hi ha sota terra. L’entitat té previst rebre en les pròximes setmanes un informe de Máximo Florín, professor de la Universitat de Castella la Manxa, sobre els possibles danys que pot patir l’aqüífer de Casinos i València. Aquest document es presentarà davant l’Ajuntament de Llíria.
Respecte al factor econòmic, el consistori edetà ha anunciat que es crearan, una vegada construïda, dotze llocs de treball directes i vint-i-cinc d’indirectes. No obstant això, molts veïns creuen que les seues cases i propietats es devaluaran per culpa de la planta. En conseqüència, temen que tinga efectes econòmics negatius.
D’altra banda, The Green Vector defensa que a la planta s’implementaran tots els recursos per a no causar molèsties al veïnat. «Per evitar les males olors, les descàrregues es faran dins d’unes naus, a porta tancada. L’aire s’extrau amb un sistema de desodoració», explica la plataforma per a EL TEMPS.
The Green Vector afirma que la localització de la planta respon a la quantitat de residus potencials útils per a la creació de biometà a la zona. «Segons la Ruta Valenciana del Biogàs al Camp de Túria es poden arribar a produir 190.000 tones i a la Serrania unes 120.000 més», tot i que —aclareixen— no és possible comptar-hi amb tots, perquè no sempre es poden traslladar. Respecte a la ubicació, admeten la conveniència de no situar aquestes plantes a menys d’un quilòmetre de nuclis poblacionals, però açò no ocorre amb algunes urbanitzacions. Amb tot, la plataforma garanteix que, tal com indiquen els seus estudis, «les olors no arribaran a la Mont-Ravana, que és la més propera», afirmen.
A més, creuen que el projecte serà positiu per a l’economia. «És un dinamitzador del territori. Molts llocs de treball són qualificats i açò fa que els joves de la zona vulguen vincular-s’hi». De fet, asseguren que la seua intenció és que els treballadors de la planta siguen locals. D’altra banda, no tenen constància que una infraestructura d’aquestes característiques afecte negativament al preu de les propietats.
Malgrat les queixes del veïnat, el projecte va endavant. «Cal aclarir que nosaltres en cap moment critiquem aquesta tecnologia, únicament el format i la ubicació. Ens agradaria conèixer als experts que ens demostren que els nivells de seguretat d’aquesta macroplanta són òptims», expliquen des de l’Associació Ciutadana del Camp de Túria i la Serrania.