Gairebé tres anys després d’haver-ho pactat —el juny de 2023— en l’acord de governabilitat que permeté la investidura de Marga Prohens, finalment el PP i Vox han derogat la llei de memòria democràtica de les Balears, aprovada pel Parlament el 2018 amb els vots de l’esquerra. El tràmit podria haver estat molt més curt, però les contínues topades entre la ultradreta i el Govern l’ha anat dilatant.
Fins i tot en un moment determinat, va parèixer que, fruit de la guerra oberta contra el PP que havia declarat el partit neofeixista el juliol de 2024 —quan Santiago Abascal ordenà la ruptura amb els d’Alberto Núñez Feijóo a les autonomies on havien pactat l’any anterior—, la presidenta viraria cap a deixar de costat els ultres i cercar pactes puntuals amb l’oposició d’esquerra, formada pel PSIB-PSOE, els dos Més i l’únic escó d’Unides Podem, amb la possibilitat que la citada llei no fos derogada.
Efectivament, les topades entre el PP i Vox anaren creixent en intensitat durant els mesos següents a la ruptura, i quan el desembre d’aquell any s’havia de votar la derogació, Prohens ordenà que el PP s’abstengués en lloc de votar a favor. Resultat: no tirava endavant la proposta de desmemòria dels neofeixistes, que li digueren de tot i molt a la presidenta. En aquells moments, el PP festejava l’esquerra per tirar endavant un decret.
Prohens canvià d’actitud en relació amb la norma de memòria durant la primera meitat del 2025. Després de no avançar en els acords amb l’esquerra, necessitava el suport ultra per aprovar els pressupostos, que volia tenir fort i no et moguis per així assegurar-se la continuïtat del seu mandat fins al final, perquè —tal com expliquen els conservadors— amb aquests comptes aprovats després podrien «prorrogar-los sense problema» fins a les eleccions.
Vox acceptà votar a favor dels pressupostos del Govern al PP, cosa que va concretar-se el juliol de 2025, però a canvi exigí, entre altres coses, el suport del grup de Prohens per a un nou intent de derogació de la llei memorialista. I la presidenta els ho va donar.
A la fi, aquest dimarts el Parlament aprovava la liquidació amb els vots a favor del PP i Vox. L’esquerra va retreure a la presidenta ser una «mentidera» perquè no ha mantengut la seva paraula de «no derogar» la llei, tal com «va prometre» quan pactaren la salvació del decret referit. Però des del Govern s’interpreta que aquell acord «va ser únicament» per a allò puntual i que, per tant, no tenia «recorregut» posterior.
Tot i la defensa de la derogació que va fer la portaveu —per a aquesta ocasió— del grup parlamentari popular, Cristina Gil, era palesa la incomoditat dels conservadors. Quedava en evidència en el fet que la seva posició no fos defensada pel portaveu titular i que Prohens no assistís al debat, únicament a la votació.
Vox va expressar la «satisfacció» de veure aprovada la derogació d’una llei «injusta», segons el diputat Sergio Rodríguez. Un feixista de llibre que, a pesar de ser historiador titulat, defensa interpretacions delirants de la història de la Segona República i la Guerra Civil. Per definir la rebel·lió militar encapçalada per Francisco Franco, emprà la paraula «alzamiento», utilitzant ben a posta —no era la primera vegada— la terminologia franquista i, seguint les fabulacions d’autors de la seva corda ideològica, arribà a assegurar que les eleccions que guanyà el Front Popular havien estat «un robatori» de l’esquerra que feia «il·legítim el govern» republicà, una manera clara de donar legitimitat a la reacció del feixisme armat.
L’esquerra rebutjà de pla la derogació amb gruixades crítiques cap al PP i el Govern i prometé que quan torni al Govern «recuperarem aquesta llei». La sorpresa de la jornada fou el vot en contra —alineat, per tant, amb els progressistes— del diputat de Formentera adscrit al grup del PP i que va a la seva, Llorenç Córdoba, que explicà que, a parer seu, «derogar aquesta llei és una errada».
Uns dos centenars de persones es concentraren davant de les portes del Parlament —a la distància legal obligada per no interferir l’entrada i sortida dels diputats—, convocades per la Plataforma per la Memòria Democràtica per protestar pel que PP i Vox anaven a aprovar durant la sessió parlamentària. «Estam davant d’un acte molt greu» que va «contra els drets humans», digué la portaveu, Maria Antònia Oliver.