El mes de març de 1426 el Gremi de Mercaders i l’arquitecte i escultor mallorquí Guillem Sagrera (Felanitx, 1380 -Nàpols, 1454) signaren el contracte per construir l’edifici de la Llotja de Palma, futura seu del citat Gremi.
Aquesta setmana s’ha començat a commemorar l’efemèride a Palma, per part del Govern balear. Aquell acte administratiu fou el moment seminal de la construcció de l’imponent edifici, una mostra del gòtic civil que acabà essent referència global d’aquest corrent estilístic.
El Govern illenc ha volgut commemorar el 600è aniversari d’aquell acte i a tal efecte ha començat aquesta setmana un seguit de conferències que es desenvoluparan durant tot el mes en curs i també a l’abril. El primer ha estat la conferència inaugural a càrrec de la catedràtica d’Història de l’Art Sebastiana (Tina) Sabater Rebassa: «La Llotja (1426-2026): sis-cents anys d’història i art a la ciutat de Mallorca». Posteriorment, cada dimecres durant les sis setmanes següents, especialistes en història, dret i art de l’època explicaran aspectes de la construcció, les escultures i el seu context, així com d’altres experts tractaran les actuacions de rehabilitació que s’hi han fet. Hi participaran Catalina Cantarellas, Pere Rabassa, Antònia Juan, Maria Barceló, Albert Cassanyes i Pere Ripoll Sastre.
Segons diu la Conselleria de Cultura —en la seva pàgina web— en ocasió de la presentació de la commemoració, «aquesta efemèride ens ofereix l’oportunitat no només de recordar el passat, sinó també de reivindicar el valor del nostre patrimoni. La Llotja de Palma continua essent un símbol de la identitat de Palma i un referent cultural per a tota la societat. Celebram la visió dels mercaders que van impulsar aquest projecte i el geni creatiu de Guillem Sagrera, que van fer possible un edifici que, sis segles després, continua meravellant residents i visitants».
Guillem Sagrera era fill d’un escultor que treballà a la Seu de Mallorca. Així fou com des de ben jove pogué ajudar son pare i alhora ser alumne de destacats mestres com Pere Morei, Pere de Santjoan i Jean de Valencienne.
Poc després de complir vint anys, ja treballava a Perpinyà, on va fer una trona de pedra per a l’església dels franciscans. Residí al Rosselló durant més de quinze anys, on va fer diferents feines. Participà en la construcció de la catedral de la ciutat com a mestre d’obres, però renuncià cap a l’any 1420 per tornar a l’illa, deixant la seva petjada a la citada obra, tant pel disseny en general —si bé va ser canviat més tard, en part— com per la capella de Sant Benet que és obra seva; també va fer una torre de la catedral romànica d’Elna; projectà l’església de Sant Joan el Nou...
Retornat a Palma es convertí en mestre d’obres de la futura Seu: treballà als trams quart i cinquè de la nau, a la sala capitular i a la capella de Sant Guillem. I sobretot deixà el seu geni a la Porta del Mirador, que no és només disseny seu, sinó que hi treballà personalment en la decoració escultòrica.
Cap a mitjan dècada de 1420 era segurament el més preuat arquitecte de Mallorca i molt conegut i respectat a tot l’univers català mediterrani. Així que, quan el Gremi de Mercaders pensà en una fastuosa obra per ser la seva seu, no ho dubtà. Encarregà a Sagrera el disseny i l’obra. El 1426 se signà el contracte i durant els vint-i-un anys següents el brillant arquitecte s’encarregà del projecte —amb prou topades amb els clients pel temps que s’hi invertia i sobretot per mor dels augments del pressupost inicial—, fins que el 1447 l’abandonà, quan quedava molt poc per acabar-lo i, de fet, fou culminat per Guillem Vilasclar cinc anys després.
El més espectacular de la Llotja de Palma és l’aposta de Sagrera per les voltes que se sostenen sobre sis fines columnes helicoidals que aporten una impressionant sensació de lleugeresa, possiblement fruit de la inspiració d’una església que existia —desapareguda— a la capital mallorquina, així com del convent de Sant Domènec de València. La Llotja de Sagrera és considerada una referència del gòtic civil i d’altres construccions —com la Llotja de València— la prengueren com a model.