La causa de la dana és un bosc enorme amb Carlos Mazón a lʼentrada. Un nom que ho tapa tot. Des del minut zero, les mirades estan fixades en ell. En lʼactuació que va tenir —i no va tenir— durant el Dia D. En lʼexigència de dimissió com a cap del Consell, consumada el 3 de novembre de 2025. En la seua possible imputació. En lʼempresonament que reclamen les dues associacions de víctimes que continuen eixint al carrer —molt menys acompanyades— cada final de mes. La magnitud de la causa és colossal, però Mazón no deixa veure el bosc. Mazón ho tapa tot.
El 24 de febrer passat, la magistrada del jutjat dʼinstrucció número 3 de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, elevava al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) la petició dʼinvestigació de lʼexpresident de la Generalitat, tot al·legant «inactivitat negligent» el 29 dʼoctubre de 2024. La Fiscalia, però, se nʼha desmarcat. En lʼescrit que sʼha fet públic aquesta setmana, considera que no hi ha «indicis prou solvents» i demana que la jutgessa continue la seua instrucció. En cas que en els pròxims mesos reunisca «declaracions» o «elements documentals» amb «prou solidesa» per a «justificar la imputació», diuen les seues al·legacions, Ruiz Tobarra podria requerir de nou —més endavant— la imputació de Mazón, qui mantindrà la condició dʼaforat fins a les eleccions del 29 de maig de 2027. Li queden, per tant, 14 mesos de blindatge.
Atesa la «gran complexitat» de la causa, la instructora va obtenir una pròrroga de sis mesos. Aquest termini extra s’esgota el 30 d’abril, però és factible que sol·licite una pròrroga de sis mesos més, cosa que situaria el final de la instrucció el Nadal d’enguany. Tanmateix, respecte a Mazón, la qüestió ja no és temporal. Per Catarroja han desfilat totes les persones del seu cercle de confiança, algunes de les quals de manera repetida. El seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, hi ha anat quatre vegades.
L’absència de Mazón en el Cecopi, presencialment o de manera telemàtica, és irrellevant des del punt de vista judicial
La magistrada ha filat molt prim —requerint les mides del reservat d’El Ventorro, el tiquet del restaurant, el del pàrquing on va estacionar el seu vehicle la periodista Maribel Vilaplana o els missatges que va intercanviar amb Mazón la consellera Salomé Pradas— per a raonar la imputació davant el TSJCV sense aconseguir cap prova determinant que l’incrimine. Pradas ha remarcat que no va esperar el vistiplau presidencial per a enviar el missatge ES-Alert a la població i cap dels tècnics que hi han comparegut tampoc no han atribuït l’enviament tardà a la paràlisi demostrada per Mazón. I aquesta és la clau de volta. En el nivell 2 d’emergència, la que fou decretada el fatídic 29 d’octubre, corresponia a Pradas la direcció de tot l’operatiu. L’absència del cap del Consell en el Cecopi —presencialment o de manera telemàtica— és irrellevant des del punt de vista judicial.
Mazón ha perdut la presidència, un peatge que va negar-se a pagar durant un any. Tant l’absència en l’òrgan director de l’emergència en les hores clau com les versions contradictòries aportades per ell conduïen a una sola destinació: la seua renúncia al càrrec. Ara bé, la condemna política no va de la mà de la condemna judicial. La precisió de l’horari d’arribada al Cecopi va marcar el canvi d’estratègia. Mazón va passar de tractar de salvar-se políticament a tractar d’evitar la petició d’imputació signada per la jutgessa.
La petició finalment s’ha materialitzat i s’ha elevat al TSJCV, però les apreciacions de la magistrada són subjectives, no aporta cap prova que responsabilitze Mazón de la tragèdia. S’hauria evitat si ell s’haguera desplaçat a l’Eliana a les 17 hores i no tres hores més tard? Probablement, tampoc. És creïble que una consellera inexperta i pusil·lànime com Pradas envie un ES-Alert sense consultar-ho abans amb el president? Més bé sembla el contrari, però el fet cert és que ella mai no l’ha assenyalat. No l’ha acusat.
Arribats a aquest punt, convé centrar les mirades en ella, Salomé Pradas, i els tècnics que van informar-la sobre el que estava passant. I cal que Ruiz Tobarra continue instruint la causa. Mazón ja és subsidiari. Si fora citat com a imputat, el sumari emigraria de Catarroja i el TSJCV podria arxivar-lo al cap de poc temps reduint-ho tot a un mal funcionament de l’administració sense que s’hi puga atribuir, però, un homicidi imprudent de 230 persones que sí que transitaria per la via penal.
L’escrit d’imputació, en una carpeta
La jutgessa tenia redactat, en una carpeta del seu ordinador, l’escrit que pensava remetre a l’alt tribunal. Va enviar-lo el 24 de febrer, tot just el dia en què es va fer públic un àudio del seu marit —també magistrat— interrogant un dels familiars de les víctimes. La il·legalitat d’aquesta gravació —per la transcendència dels declarants, Ruiz Tobarra ha prohibit que s’enregistren les compareixences i les parts només tenen accés a les transcripcions— no amaga l’actuació al marge de la llei de la seua parella.
La jutgessa tenia redactat, en una carpeta del seu ordinador, l’escrit que pensava remetre a l’alt tribunal per a imputar Mazón
En assumir la causa —d’una envergadura descomunal— i no poder desenvolupar la seua activitat en els jutjats de Catarroja per l’afecció de la dana, la magistrada va estar treballant a la Ciutat de la Justícia de València. Un entorn que coneix bé el seu marit, Jorge Martínez Ribera, qui va interrogar alguns familiars de víctimes. L’advocat conspiracionista Rubén Gisbert —natural de Catarroja i famós per les imatges en què es tacava de fang els pantalons abans d’entrar en directe en un programa especial d’Iker Jiménez sobre la dana— és qui ha difós el document sonor. Representa diverses víctimes.
Des que va reprendre’s l’activitat als jutjats de Catarroja, l’home s’ha limitat a dur-la en cotxe. Esmorzen junts a primera hora i a continuació ell se’n va cap a València. No obstant això, que haja participat en la presa de declaracions malgrat no ser-ne l’instructor ha posat en safata la petició de nul·litat per part d’algunes acusacions. De fet, la magistrada va formular la petició d’imputació de Mazón just després de la presentació d’una querella de Gisbert contra Ruiz Tobarra i Martínez Ribera i de la filtració de l’àudio en qüestió.
Els lletrats de les associacions de víctimes esperaven que la sol·licitud d’imputació de l’expresident arribaria més tard. Però, ben mirat, per Catarroja ja ha desfilat tot el nucli dur de Presidència sense cap novetat important: ni qui oficiava com a cap de gabinet, José Manuel Cuenca, ni l’antic secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, ni el director general de Comunicació i Promoció Institucional, Paco González, ni la cap de premsa, Maite Gómez, ni l’assessor extern Josep Lanuza no van deixar en evidència Mazón. Cap d’ells no tindrà problemes amb la justícia per la gestió de la dana. L’única petició d’imputació —la de Cuenca— fou desestimada per la magistrada.
Cap persona del nucli dur de Mazón a Presidència tindrà problemes amb la justícia per la gestió de la dana
L’actual president, Juanfran Pérez Llorca, i del president de la Diputació de València, Vicente Mompó, tampoc no van responsabilitzar Mazón de l’enviament tardà de l’alerta. I la compareixença telemàtica del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va ser substanciosa en termes polítics, però no penals. Va quedar clar que no havia estat informat «en temps real» des del dilluns anterior, tal com havia assegurat davant la premsa el dia 31 d’octubre a l’Eliana.
Si un element podria alterar el rumb de la investigació és la revelació dels missatges entre Cuenca i el president del dia dels fets, però el primer va formatar el seu telèfon en abandonar el càrrec i s’han evaporat. La magistrada ha requerit a Telegram i WhatsApp que els recuperen. De moment, sense èxit. A alguns declarants la magistrada els ha proposat que aporten els seus missatges de mòbil del 29 d’octubre, però tan sols Pradas i Argüeso, els dos únics imputats, i Cayetano García, el secretari autonòmic de Presidència, han fet aquest pas.
Si malgrat la posició de la Fiscalia els cinc magistrats del TSJCV imputaren Mazón, la seua defensa podria reclamar la repetició de pràcticament totes les diligències per no haver presenciat fins ara el procediment. Si calguera citar al voltant d’un miler de persones, el procés s’eternitzaria. La jutgessa ha oferit tres vegades a Mazón la possibilitat d’explicar-se, però ell no se n’ha volgut personar.
Hi ha l’opció que l’expresident, sense haver estat imputat, preste declaració voluntària davant el TSJCV. Tot i que no és probable, tampoc no és descartable. El desig de Manolo Mata, l’advocat que porta l’acusació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), és que l’alt tribunal escindisca la causa i separe la part dedicada a Mazón de la resta del procediment, de manera que la majoria del sumari continue instruint-se a Catarroja. En el seu escrit d’al·legacions apunta que falten «una seixantena de declaracions d’un interès extraordinari (alcaldes, pericials, funcionaris públics…), al marge del centenar de persones perjudicades per la mort d’algun familiar».
En passar les Falles, aprofitant la posició contrària a la imputació que ha manifestat la Fiscalia, els cinc magistrats del TSJCV podrien negar-la i demanar una exposició més raonada a la jutgessa instructora. Tres d’ells tenen un perfil clarament conservador i estarien predisposats a adherir-se a la postura del ministeri fiscal. No és senzill que els altres dos emeten cap vot particular en una decisió tan mediàtica. Pérez Llorca ja ha insinuat que la imputació de Mazón li faria prendre mesures. La pressió perquè abandonara el grup popular i emigrara al grup mixt seria enorme.
O bala de plata o principal acusada
Carlos Mazón ha concentrat fins ara totes les mirades i les passes de la jutgessa Ruiz Tobarra, però la causa no l’incumbeix tant —ni de lluny— com a Salomé Pradas. O l’exconsellera conserva una bala de plata a la màniga —per exemple, algun missatge molt rellevant de Mazón que fins ara haja amagat, o alguna conversa amb un familiar en què ella incriminara Mazón— o totes les mirades passaran a estar posades en ella. Ella és l’epicentre de la causa com a directora de l’emergència en el nivell 2. En el nivell 1, la responsabilitat haguera recaigut exclusivament sobre Emilio Argüeso. Ell pot estar molt més tranquil que no ella.
Objectivament, a les associacions de víctimes, els interessa que Mazón no resulte imputat i que la causa no passe al TSJCV, sinó que continue en Catarroja, amb la cobertura que li proporciona, a més, la sala segona de l’Audiència Provincial.
Els més interessats a veure Mazón imputat són Pradas i Argüeso; si la causa continua a Catarroja, la primera tindrà moltes més opcions d’anar a judici i d’enfrontar-se a una pena de presó considerable
Ironies de la vida, els més interessats a veure Mazón imputat són Pradas i Argüeso. L’entorn del TSJCV és més propici per als seus interessos. Si la causa continua el seu camí a Catarroja, la primera tindrà moltes més opcions d’anar a judici i d’enfrontar-se a una pena de presó considerable. També és cert que quan els acusats veuen la presó a la vora, acostumen a variar la versió dels fets i a buscar un acord amb la Fiscalia que els lliure de la condemna o en minimitze l’impacte. Abans, però, caldria demostrar que ella va retardar l’enviament de l’alerta i que aquella alerta hauria salvat la majoria de vides. L’hora en què va aturar-se el Cecopi i va decidir desconnectar unilateralment la videoconferència que mantenia la delegada del Govern —Pilar Bernabé— i els representants de les agències estatals —la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i Aemet— ha de ser el seu principal motiu de preocupació. Aquella hora cega va ser un temps d’or malbaratat.
Vist amb perspectiva, focalitzar la causa de la dana en Mazón ha fet perdre l’objecte veritable de la investigació. Mazón és l’arbre que no deixa veure el bosc. La intenció de la jutgessa instructora d’aconseguir la seua imputació per la «inactivitat negligent» del 29 d’octubre ha tapat la part nuclear del procediment. Un procediment que Ruiz Tobarra està instruint amb delicadesa i empatia envers les víctimes, les grans damnificades de la tragèdia.