València ha canviat de decorat. El tràfec dels cotxes als carrers s'ha alterat pel muntatge de barres, els envelats i les paradetes de menjar. L'olor de pirotècnia impregna cada barri, però també el soroll de la festa, els excessos d'una celebració que ha caigut dintre del parany dels Sanfermines. Les Falles viuen atrapades per l'allau de turistes, immerses en una roda que alimenta el consum ràpid i accelera la domesticació de la crítica.
Com a producte en venda, el risc —i l'incentiu econòmic— de desprendre's de la seua essència satírica —ja aplanada, com bé explica el sociòleg Gil Manuel Hernández— és cada vegada més elevada. La ciutat es transforma durant les setmanes falleres. I ho fa amb una cartografia festiva gens distingible d'altres grans celebracions. Més enllà de l'experiència fugaç de la mascletada i dels monuments, el turista troba una experiència d'evacuació a poc a poc més despersonalitzada.
Hi ha fallers i, especialment, molts ciutadans que ja no reconeixen la ciutat a Falles. Hi ha un desarrelament de la festa, un buidatge del component popular, de l'ADN que donava sentit a la celebració. Totes aquestes preocupacions sobre el rumb de les Falles i la possibilitat de morir d'èxit per la massificació, però, s'han obviat al congrés faller, al gran esdeveniment que hauria de reflexionar sobre l'estat de la festa gran de València i molts municipis valencians. Aquest procés d'actualització teòrica de les Falles va arrancar l'any passat i es preveu que s'allargue fins a finals d'enguany.
Amb un reglament aprovat l'any 2001, les Falles requerien una normativa per adaptar-se als nous temps i, especialment, per marcar pautes sobre el futur de la festa. També sobre la necessitat d'obrir-se encara més, de buscar una reconnexió amb els veïns i d'enfortir democràticament l'amplíssim moviment faller. A València, prop del 15% de la població és fallera. Tanmateix, hi ha un grup reduït de persones —sovint de tendència conservadora— amb gran influència als espais de decisió. Són, al remat, els que ostenten, de facto, el comandament.
De fet, un nucli de poc més de vint persones ha elaborat l'avantprojecte de reglament, el qual ha estat sotmès a esmenes des del darrer quadrimestre del 2025. De moment, només s'hi han votat un quart dels articles, però, segons les fonts consultades, s'albira una tendència «immobilista». L'establishment faller s'ha impermeabilitzat i ha bastit una gran confluència per a dominar a plaer el conjunt de les votacions de les esmenes.
«Bona part de les iniciatives oberturistes són rebutjades. No hi ha cap avenç en matèria d'igualtat, de participació, de respecte a la diversitat», assenyalen diversos participants d'aquest procés faller. La possibilitat de nomenar un faller major es va descartar per una aclaparadora majoria i propostes com reconèixer les Falles com una festa identificada amb els drets humans van superar el tall per un marge de diferència de cinc vots.
En el congrés participen aquells que compten amb el suport d'una comissió fallera. Un sistema que, segons els congressistes consultats, redueix la participació. A l'etapa de les noves tecnologies i la innovació amb la intel·ligència artificial, s'ha habilitat un sistema per delegació i amb vot presencial. «El reglament faller que isca del congrés no serà sotmès a una votació posterior entre tot el col·lectiu i les bases del moviment associatiu festiu», es queixa un dels implicats. El plantejament «d'un faller, un vot», que es podria articular telemàticament, s'ha bandejat.
«Hi ha una desconnexió entre les bases falleres i la cúpula. Encara més, de la gent jove de la festa amb el grup que la dirigeix», apunta un altre faller amb acreditació al congrés de la festa gran de València. Aquest sector, de fet, impulsa un moviment per a reforçar a priori la seua influència a les Falles: pretenen escollir la persona que ocuparà la Secretaria General de la Junta Central Fallera. «És una manera de controlar l'ens per la porta de darrere, especialment si hi haguera un tomb progressista a l'Ajuntament de València i, per tant, a la presidència de la Junta Central Fallera [ocupada pel regidor de Cultura Festiva de torn]», adverteixen.
La sensació d'immobilisme impregna l'esquifit sector oberturista del congrés faller. «El reglament del 2001 era una actualització més idònia que l'albirada amb les normatives que estan aprovant-se en l'actual congrés faller», es plany un dels integrants d'aquest corrent. Les Falles afronten nombrosos reptes com a festa, entre els quals està defensar el seu ADN envers l'homogeneïtzació festiva i ampliar la recuperació de l'esperit contestatari que va atresorar al llarg de la història, especialment durant els seus orígens. De moment, però, són qüestions allunyades de les prioritats de l'establishment conservador que posseeix el comandament del congrés faller.