La Coalició per Mallorca, formada pel PI-Proposta per les Illes i Som Mallorca, ha tancat una aliança estratègica amb Coalició Canària (CC). En realitat, és la reafirmació de l’acord estable que ja tenia el PI en solitari amb el grup regionalista de l’arxipèlag atlàntic. A la vegada, aquesta col·laboració ja l’havia establerta Unió Mallorquina (UM) d'ençà del 2004, el primer cop que participà en les eleccions europees dins de l’anomenada Coalició Europea —formada el 1999— amb CC i sota el lideratge del Partit Nacionalista Basc (PNB).
Val a dir que en el regionalisme mallorquí ha tengut tradicionalment una estreta relació amb CC i el PNB, i nul·la amb el nacionalisme català, a pesar que la tradicional aspiració d’UM era ser percebut com a quelcom semblant a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit de Jordi Pujol. CDC es va orientar des de 1994 cap al Partit Socialista de Mallorca (PSM), acceptant-lo com a soci a les eleccions europees d’aquell any. En aquells moments, el PSM mantenia una molt mala relació amb ERC, partit que s’havia implantat a Mallorca i que pretenia competir amb els nacionalistes mallorquins. A partir d’aleshores el nacionalisme illenc va mantenir l’aliança estable i molt intensa amb CDC. Pel seu costat, UM va establir estretes relacions amb el PNB.
Posteriorment, quan CDC i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partits que formaven l’aliança Convergència i Unió (CiU), entraren en els seus anys més convulsos —que acabaren amb la dissolució de les dues formacions (2016 i 2017, respectivament)—, els nacionalistes illencs començaren a normalitzar la relació amb ERC, especialment a partir del moment (2011) que lideraren la creació dels dos Més, els de Menorca i Mallorca. Esquerra Republicana acabà per fer part de tots dos.
A l’altra banda de l’autoctonisme polític mallorquí, el regionalista, l’aliança estratègica cap a fora del territori insular sempre s’ha mantengut estable amb PNB i Coalició Canària encara que canviàs el subjecte illenc. Així va ser durant els temps d’UM, fins a la seva desaparició (2011), també amb el PI-Proposta per les Illes (2015-2025) i, ara (des de finals de l’any passat) amb Coalició per Mallorca (PI i Som Mallorca) que ha reafirmat l’aliança amb CC.
L’acte de reafirmació de l’estreta col·laboració entre les dues coalicions illenques es va celebrar al Congrés dels Diputats recentment. La diputada de CC, Cristina Valido, es reuní amb els secretaris generals de CxM, Joan Lladó i Tolo Gili —acompanyats del responsable de comunicació de la formació, Roger Gotarrodona— «en una trobada de feina» —segons la informació oferta per la pàgina web del grup canari— amb «l’objectiu d’avançar en una línia de col·laboració estable entre ambdues formacions».
La idea general és «donar resposta als reptes específics» dels dos arxipèlags, com són la insularitat, especialment referida a les necessitats de finançament especialitzat, així com establir sinergies per fer front a problemes compartits com la manca d’habitatge, la pressió demogràfica i la gestió migratòria.
Segons expressaren les dues parts, aquesta trobada permetrà la consolidació «d’un espai de col·laboració» que volen que sigui «una eina útil per defensar els interessos» compartits davant de l’Estat.
Coalició Canària presideix el Govern de l’arxipèlag atlàntic des de juny de 2023 gràcies al pacte que va signar amb el PP. Per la seva banda, Coalició per Mallorca va néixer l’any passat, com s’ha dit, de l’acord entre el PI i Som Mallorca, un grup que es presentà en públic el juny de 2025, liderat per Joan Lladó, antic dirigent d’ERC a l’illa. El PI-Proposta per les Illes va néixer el 2012 de la fusió entre Lliga Regionalista (una escissió del PP) i Convergència per les Illes (successora de la desapareguda Unió Mallorquina), va aconseguir tres diputats a les eleccions de 2015 i 2019, però a les de 2023 els va perdre tots.